Miquel Iceta: «El PSC no pot caure en el parany de voler ser allò que no és»

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) porta tres dècades als fogons del PSC. Coneix cada racó del partit i és justament aquesta experiència la que posa sobre la taula per reivindicar que ell ha de seguir liderant el PSC. Va agafar el timó dels socialistes catalans en plena escissió del sector sobiranista i va estabilitzar un partit que fa anys que encaixa derrotes electorals. Ara, demana el suport de la militància a les primàries per garantir seguretat en un partit que ha tancat la seva pitjor crisi però que té per davant el repte de recuperar el terreny perdut.

- Per què Miquel Iceta i no Núria Parlon per liderar el PSC?

- A mi em costa molt dir diferències perquè sembla com si estigués fent un demèrit de la Núria i crec que no és el que correspon. Jo ofereixo una experiència i un lideratge contrastat en un moment difícil. En dos anys hem superat l'escissió que vam patir, que és la crisi del PSC més profunda des de la seva fundació, i ara ens enfrontem a una situació política catalana i espanyola amb la pròpia crisi del PSOE que jo crec que aconsellen mantenir el rumb i lideratge i no pas a canviar-lo.

- En un inici va dir que el seu pas per la primera secretaria tenia data de caducitat. Què li ha fet canviar d'opinió?

- Vaig dir que em presentava per un moment excepcional però malauradament en tenim per dos o tres anys més de moment excepcional. La construcció d'un lideratge és un procés molt lent, fins que la gent no et coneix i et reconeix. En aquests dos anys hem aconseguit centrar el missatge, perquè una de les coses que va perjudicar el PSC van ser canvis sobtats de posició no gaire ben explicats. Mantenir el rumb en aquest cas és allò que millor pot servir pels interessos del partit. Però, afortunadament, la decisió no serà meva sinó del conjunt de la militància.

- Què li diu el nas?

- Quan estàs en campanya, el nas sempre et diu que fa bona olor, perquè acabes veient-te més amb la gent que et dóna suport i potser gent que no et votarà tampoc t'ho diu. Per tant, la veritat és que estic content de com està anant la campanya i ens està permetent parlar amb molta gent, però ja veurem el dissabte al vespre.

- Podem donar per fet que el PSOE s'abstindrà a la investidura de Rajoy?

- Si el rei cita els partits és perquè deu tenir algun indici. Ara bé, el PSOE encara té un posicionament negatiu a la investidura de Rajoy, i nosaltres volem que el mantingui i treballarem perquè així sigui.

- El PSC es pot permetre que el PSOE faciliti un govern del PP?

- El PSC no es pot permetre ni votar ni abstenir-se a la investidura de Rajoy. En allò que faci el PSOE nosaltres només hi tenim una influència parcial. Per tant, nosaltres només podem respondre d'allò que farem nosaltres, que serà votar "no".
 
- Encara que suposi trencar la disciplina de vot?

- Nosaltres no trencarem la disciplina de vot, mantindrem la coherència. Aquí hi ha una decisió que era votar “no” que nosaltres volem mantenir i mantindrem fins al final.

- Per tant, és el PSOE qui trencarà la coherència?

- Serà el PSOE qui canviarà de decisió; el PSC, no.

- Pot arribar a comprendre que hi hagi socialistes que prefereixin deixar governar Rajoy que no pas explorar una alternativa encara que això impliqui dialogar amb partits independentistes?

- M'estimava molt més la posició que va defensar Pedro Sánchez i que va intentar, que és explorar un govern alternatiu. El PSOE té l'obligació de ser el pal de paller de l'alternativa al PP, i no altres coses. Malauradament, tal com han anat les coses amb el PSOE, això no s'ha pogut explorar fins al final, tot i que és veritat que era molt difícil que sortís el PSOE ho havia d'intentar.

- Quines conseqüències pot tenir aquesta abstenció, perquè després de la investidura vindran uns pressupostos.

- Aquest és el problema, que el PSOE no només estaria deixant governar el PP sinó que probablement quedaria molt inhabilitat per fer oposició perquè hi haurà uns pressupostos, un límit de despesa, alguna retallada imposada des de Brussel·les... Aparèixer corresponsable de tot això jo crec que és molt negatiu.

- Perdrà pistonada com a partit d'esquerres?

- Perdrà pistonada com a partit que té una posició autònoma, perquè semblarà que s'ha plegat a les exigències d'uns altres i, per tant, el PSOE ho tindrà molt difícil per explicar el seu canvi de posició. S'arrisca a veure's lligat a polítiques que no comparteix i que vol substituir.

- Davant d'això, què pot fer el PSC? Queda abocat a una dinàmica de votar diferent...

- És que jo crec que el PSOE no pot votar els pressupostos.

- Doncs anirem a eleccions igualment en un termini breu de temps?

- Anirem a eleccions aviat. El PP ha governat molts anys amb el suport de Convergència, que li va votar els seus pressupostos, la reforma laboral, l'amnistia fiscal, la llei d'estabilitat pressupostària... Jo no sé què faran en el futur.

Miquel Iceta durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa

- Perquè el PSC guanyi nou electorat, és millor una transició suau que no pas canvis profunds?

- El PSC no pot caure en el parany de voler ser allò que no és i semblar-se a coses que no és. La gent, entre l'original i la còpia, normalment es queda amb l'original. És el que d'alguna manera li està passant a Convergència respecte ERC i seria un perill que el PSC volgués assemblar-se als "comuns". Una cosa és disputar l'espai i l'altre voler imitar-lo.

- Núria Parlon vol imitar els "comuns"?

- Dic que aquest és un risc, però no faré una campanya criticant Núria Parlon perquè no vull, que si guanya, els nostres adversaris utilitzin frases meves per anar contra ella. Tota la campanya que faig és en positiu. No vull criticar ni desmerèixer el que pugui aportar Parlon perquè és molt important pel PSC.- Té el PSC un problema generacional?

- Moltes vegades la gent jove acaba apreciant la gent més gran. Ara, al PSOE, està passant. La gent gira els ulls cap a Josep Borrell o Ángel Gabilondo. Els joves als Estats Units han anat cap a Bernie Sanders, que no és precisament de la darrera volada. Atraure als joves no és un problema només d'edat sinó de posicionament polític, de comunicació i d'empatia. Pot haver-hi gent gran que empatitzi amb la gent jove. Els joves valoren més l'experiència del que sembla.

- El PSC s'ha centrat massa en les institucions els últims anys i ha oblidat l'activisme al carrer?

- En part sí, perquè el PSC ha estat molt obsessionat en governar per transformar i la presència institucional era molt important. De fet, les grans coses que ha fet el PSC les ha fetes des de les institucions. El que passa és que moltes vegades, i això ha tingut molt a veure amb els anys de crisi econòmica i els darrers anys del govern de Zapatero, el problema no és estar a les institucions i no al carrer. El problema és no respondre a les expectatives de la gent. I és veritat que, per respondre les expectatives de la gent, convé conèixer-les bé i, quan es produeixen reivindicacions i mobilitzacions, convé estar molt a prop per sentir-ne el batec.

- No escoltar prou aquest batec ha permès als "comuns" guanyar-los terreny?

- Els ho ha permès que hi hagués una crisi mentre governàvem, no ens enganyem. Molta gent va quedar decebuda per la incapacitat del partit socialista de combatre la crisi d'acord amb els seus propis plantejaments. Va haver-hi un gir en la política econòmica de l'any 2010 que molta gent no ha paït, no ha perdonat, no ha entès i que no comparteix. Aquest ha estat el principal motiu, però no l'únic, que s'hagi obert un espai a la nostra esquerra.

Miquel Iceta. Foto: Adrià Costa

- Va ser un error deixar de defensar la consulta legal i acordada?

- No. La prova és que quan ho defensàvem vam tenir 525.000 vots i quan no ho defensàvem en vam tenir 523.000. Malauradament el moviment independentista ha anat capturant molts conceptes que són vistos per molta gent només com un instrument per la independència i han deixat de ser patrimoni comú per convertir-se en patrimoni de part. I després també, amb aquesta consigna de "o referèndum o referèndum", com vols negociar un referèndum si el faràs igual? I, sense haver-lo acordat, en què serà diferent respecte el referèndum del 9 de novembre del 2014? El moviment independentista té el problema d'haver de situar permanentment reivindicacions sobre la taula, però no està clar que portin cap a on diuen que porta.

- Creu que el moviment independentista va de debò o només està situat en el terreny de la litúrgia?

- Jo crec que va de debò, però per un camí que no porta cap a on volen anar. Hi ha molts independentistes que comencen a no veure gens clar el full de ruta.

- El PSOE és conscient que va de debò?

- Jo crec que sí. Crec que el sistema polític espanyol sap que va de debò, però en el fons no pensa que això pugui portar a un trencament. Segurament, la seva reacció no és l'adequada per proposar una alternativa prou sòlida com per fer un debat de veritat i permeti trobar un punt d'acord.

- Li molesta que Parlon digui que la proposta de Granada no s'ha desenvolupat?

- Quan es diuen aquestes coses s'ha de precisar en què, perquè tots els documents i posicions estan cridades a ser revisades i millorades. S'ha de ser molt concret en què i s'ha de conèixer que el PSC i el PSOE hi ha un punt en el qual no hi estan d'acord: pel PSC, Catalunya és una nació i Espanya una nació de nacions, i pel PSOE, no. Però aquesta diferència la mantenim des de la fundació del PSC l'any 1978.

- I li veu un final a la resolució d'aquesta diferència?

- Caldrà trobar-la, però caldrà trobar-la en el diàleg i en el moment en el qual tots ens posem a buscar una solució acordada. Caldrà buscar una via catalana a un problema de convivència de diferents identitats nacionals en un Estat.

- Si Puigdemont vol pactar una pregunta d'un referèndum que inclogui una opció per aquells que volen reformar l'Estat perquè Catalunya s'hi senti còmoda, el PSC ha de negociar?

- Quan hi hagi una proposta sobre la taula en parlarem. Crec que la política catalana està massa plena d'especulacions sense fonament. En aquests moments, Puigdemont parla d'un referèndum binari. Per tant, si en algun moment canvia de posició doncs ja en parlarem. No ens hem d'enganyar, els independentistes volen un referèndum sobre la independència amb una pregunta de "sí" o "no" i nosaltres no compartim en absolut aquest projecte.

Miquel Iceta, responent una de les preguntes. Foto: Adrià Costa

- Defensarà que la via canadenca es mantingui a la ponència del Congrés?

- Defenso que ens hem de centrar en la reforma constitucional, però que també hem de pensar que, si això no funciona, haurem de buscar un mecanisme pel qual cerquem un acord a través del qual els ciutadans puguin votar. Acord i democràcia estaran sempre en la línia de mirar a l'horitzó del PSC sigui quin sigui el resultat de les coses que fem. Jo sempre dic que aquí a Catalunya hem de seguir la via catalana. No som ni Quebec ni Kosovo ni Escòcia. Cada país ha de buscar el seu camí i el nostre, vist des d'una perspectiva federalista, sempre buscarà el mateix temps l'acord i el vot, l'acord i la democràcia.

- Però s'ha de tenir un pla B? Vostè va incloure la via canadenca a la ponència.

- Perquè hi havia gent que volia el dret a decidir i quan vam redactar la ponència vam intentar trobar un terreny d'encontre. Però jo crec que a la vida s'han de tenir tots els plans del món. De la mateixa manera que un independentista si se li diu que l'any que ve no serà independent no deixarà de ser-ho, doncs els federalistes tampoc ho deixarem córrer. Seguirem treballant per un acord que es pugui votar.

- Si guanya, quines noves cares guanyaran pes dins del partit?

- Les que que els companys votin, però entre elles Núria Parlon. Ella és viceprimera secretària perquè jo ho vaig proposar en el congrés anterior. És una cara jove que representa coses noves. Hi haurà molta altra gent i no serà gent que em trauré del barret, sinó que els hauran de proposar les agrupacions i les federacions del partit. Afortunadament, n'hi ha molta, i molts no tenen responsabilitat institucional i és gent molt vàlida que ha de començar a agafar les regnes del partit. Hem de construir un futur de forma progressiva i coral.
 
- Quan diu que li oferirà a Parlon que sigui la número dos és per seguir sent viceprimera secretària?

- No és un problema de càrrecs, sinó de funcions. La feina que hi ha per fer al PSC no ens l'acabem. A mi m'agradaria que seguís de viceprimera secretària i que fos la portaveu del partit. Però això ho haurem de parlar amb ella després. Però no és un tema de càrrecs. El PSC necessita molta gent treballant i necessita que molta més gent s'associï al nostre projecte i que el lideratge sigui molt coral per expressar un sentiment molt ampli de molta gent perquè la gent vegi que tenen cabuda en el PSC.

- Li agradaria que fos la candidata a la presidència de la Generalitat?

- Això ho decidirem l'any que ve en primàries, però ella podria ser una magnífica canidata. El PSC s'haurà de plantejar en el moment que arribin les eleccions quin candidat podrà treure el millor resultat. Encara falta molt per veure això i ho decidirem quan toqui.

- El perfil de Parlon és bo per contrarestar el nou partit dels "comuns"?

- No ho sé. Quan jo em vaig presentar també se'm va dir que els de Catalunya Sí que es Pot ens passarien per davant i no ho van aconseguir. Jo el que sé és que el PSC ha de presentar un projecte col·lectiu i molta gent s'hi ha de sentir reflectida.

- Què és el primer que farà si és escollit primer secretari?

- Dedicar-me a la crisi del PSOE. La meva principal obligació serà dedicar-me a això.

- Està satisfet en com s'ha desenvolupat la campanya de les primàries?

- Sí, hem pogut demostrar que poden haver-hi unes primàries competitives sense que això generi ferides ni fractures. Hem demostrat que les primàries no necessàriament tensionen i posen en risc la cohesió.

- Què farà dissabte?

- Aniré a l'homenatge a Companys, votaré, després vaig al relleu de l'alcaldia de Canovelles. A la tarda visitaré alguna agrupació i vindré a la seu a seguir el recompte.