Artur Mas va resultar força descriptiu quan ahir reflexionava sobre la impossibilitat d'haver bastit una candidatura unitària per a les europees. “Em mossego la llengua”, va al·legar en la seva defensa l'home que cada dia que passa fa més cara de President.

De fet, Mas no està sol en l'exercici saludable de mossegar-se la llengua. Sobretot a Catalunya, on existeix el costum, mal costum, de parlar massa quan no toca i quan sí que toca, no fer-ho o no parlar prou clar. Són coses de l'ànima benedictina, dels Jocs Florals i de les reminiscències del cançoner d'en Xesco Boix.

L'adversari, però, parla allò que és just, precís i amb aquella sàvia virtut de saber sempre que volen dir. Els hi posaré un exemple. L'any 2002, el general José Antonio García González era un militar que ocupava el poderosíssim càrrec de Segon del Cap d'Estat Major de l'Exèrcit. Com a tal, el general García González va participar des del Centre d'Operacions de l'Exèrcit de Terra, al soterrani del Palau de Bonavista de Madrid, en l'operació Romeo-Sierra: la missió militar per “alliberar” l'illot de Perejil. El General en va estar orgullós de la preparació de l'operatiu i de l'aplom de la seva execució que va superar del que va anomenar com a "moments plens d'incerteses”.

L'any 2006, el general García González ja havia estat ascendit al més alt nivell del comandament de l'exèrcit. Ocupava la butaca del Cap d'Estat Major de l'Exèrcit, amb el comandament del Quarter General i era membre de la decisiva Junta de Caps de l'Estat Major. Va ser destituït del més alt nivell pel ministre-jutge amic de Zapatero, José Antonio Alonso, en una decisió ràpida i inesperada. El van sacrificar perquè va permetre sense cap recança que el seu immediat inferior, el tinent general José Mena, advoqués durant el discurs de Pasqua Militar per agafar les armes si l'Estatut de Catalunya es passava de rosca.

Han passat els anys. Ara, el general García González publica un article emotiu i breu en el reportatge que recorda l'operació Romeo-Sierra publicat a la revista One d'aquest mes de març, la publicació del lobbi industrial militar espanyol. “El Presidente” -escriu en negreta-”tomó la decisión adecuada, pues se trataba de un atentado a la soberania y a la unidad de España” -acaba la negreta- “que no podía permitirse, lo mismo se tratara de un minúsculo islote que si hubiera afectado a una parte importante del territorio nacional”. Que quedi clar. Efectivament, no es mosseguen la llengua.