16
de setembre
de
2020, 13:45
Actualitzat:
19:17h
Jordi Sànchez, secretari general de Junts per Catalunya, i David Bonvehí, president del PDECat, han reprès les negociacions en els últims dies després de la trencadissa de les últimes setmanes. Així ho ha assenyalat aquest dimecres en una entrevista al programa Els Matins de TV3 l'expresident Artur Mas, que dilluns es va oferir com a pont per "refer" la unitat de l'espai, que va quedar molt tocada després de la judicialització de l'ús de la marca i de l'expulsió del PDECat del Govern. Mas no participa directament de les converses, però fa una setmana, en una videoconferència, ja va advertir Carles Puigdemont -president de Junts i exmilitant del partit de Bonvehí des del 31 d'agost- que no faria el pas al nou partit pel risc de "separació". Fonts coneixedores dels contactes consultades per NacióDigital confirmen l'existència de la negociació.
L'expresident de la Generalitat ha indicat que hi ha "fórmules" per evitar la trencadissa, que passarien per una coalició -a la qual Junts continua negant-s'hi, inclosos els presos Jordi Turull i Josep Rull, però sobretot Sànchez i veus com Elsa Artadi- o bé perquè el PDECat no es presentés a les eleccions i integrés dirigents a la llista de Junts. Aquesta via seria com la que va permetre, precisament, el naixement de JxCat el desembre del 2017. En aquella ocasió, la fórmula va ser una coalició entre el PDECat i CDC -partit que ostentava els drets electorals- en la qual els dirigents de la formació postconvergent no van tenir gens de protagonisme a les llistes, molt plenes d'independents.
Mas, en tot cas, ha advertit que qualsevol solució que passi per la desaparició del PDECat -com han defensat amplis sectors dels impulsors de Junts durant la negociació, que s'allarga des del 2018- no té opcions de tirar endavant perquè el partit no vol desaparèixer. La proposta que els presos van elevar a la direcció del PDECat l'1 de juny, que plantejava una dissolució en diferit al cap de sis mesos de crear Junts a través d'una assemblea de càrrecs electes, va ser rebutjada precisament per aquesta clàusula. El document va ser rebutjat i finalment retirat, i els presos van accelerar juntament amb Puigdemont i Sànchez les bases del nou partit, nascut el 25 de juliol.
"S'ha d'evitar la trencadissa", ha apuntat Mas. Els màxims responsables de les converses tornen a ser Bonvehí i el secretari general de Junts. "Qui mana és ell", asseguren fonts del PDECat en referència al paper de Sànchez. Les visites a la presó estan molt restringides arran de la situació de pandèmia -els presos han de passar 23 hores tancats a la cel·la-, de manera que els contactes no poden ser presencials. L'expresident ha apuntat que, abans del coronavirus, va visitar "molt sovint" Sànchez a Lledoners, quan en aquell moment era el màxim responsable de la Crida.
Mas ha advertit que, es trobi la solució que es trobi, s'ha de ser diligent perquè el calendari electoral pot ser precipitat. La inhabilitació del president Quim Torra plana sobre l'horitzó -dependrà de què decideixi el Tribunal Suprem, on s'hi ha de desplaçar demà per la vista sobre el recurs presentat per la defensa- i els comicis, com a molt tard, poden desplaçar-se cap al primer trimestre del 2021. "Si poden anar tots junts, endavant. Que finalment hi ha dues candidatures? Doncs cadascuna de les dues ha de fer la feina el més ràpid possible", ha recalcat l'expresident i exlíder de CDC.
L'expresident de la Generalitat ha indicat que hi ha "fórmules" per evitar la trencadissa, que passarien per una coalició -a la qual Junts continua negant-s'hi, inclosos els presos Jordi Turull i Josep Rull, però sobretot Sànchez i veus com Elsa Artadi- o bé perquè el PDECat no es presentés a les eleccions i integrés dirigents a la llista de Junts. Aquesta via seria com la que va permetre, precisament, el naixement de JxCat el desembre del 2017. En aquella ocasió, la fórmula va ser una coalició entre el PDECat i CDC -partit que ostentava els drets electorals- en la qual els dirigents de la formació postconvergent no van tenir gens de protagonisme a les llistes, molt plenes d'independents.
Mas, en tot cas, ha advertit que qualsevol solució que passi per la desaparició del PDECat -com han defensat amplis sectors dels impulsors de Junts durant la negociació, que s'allarga des del 2018- no té opcions de tirar endavant perquè el partit no vol desaparèixer. La proposta que els presos van elevar a la direcció del PDECat l'1 de juny, que plantejava una dissolució en diferit al cap de sis mesos de crear Junts a través d'una assemblea de càrrecs electes, va ser rebutjada precisament per aquesta clàusula. El document va ser rebutjat i finalment retirat, i els presos van accelerar juntament amb Puigdemont i Sànchez les bases del nou partit, nascut el 25 de juliol.
"S'ha d'evitar la trencadissa", ha apuntat Mas. Els màxims responsables de les converses tornen a ser Bonvehí i el secretari general de Junts. "Qui mana és ell", asseguren fonts del PDECat en referència al paper de Sànchez. Les visites a la presó estan molt restringides arran de la situació de pandèmia -els presos han de passar 23 hores tancats a la cel·la-, de manera que els contactes no poden ser presencials. L'expresident ha apuntat que, abans del coronavirus, va visitar "molt sovint" Sànchez a Lledoners, quan en aquell moment era el màxim responsable de la Crida.
Mas ha advertit que, es trobi la solució que es trobi, s'ha de ser diligent perquè el calendari electoral pot ser precipitat. La inhabilitació del president Quim Torra plana sobre l'horitzó -dependrà de què decideixi el Tribunal Suprem, on s'hi ha de desplaçar demà per la vista sobre el recurs presentat per la defensa- i els comicis, com a molt tard, poden desplaçar-se cap al primer trimestre del 2021. "Si poden anar tots junts, endavant. Que finalment hi ha dues candidatures? Doncs cadascuna de les dues ha de fer la feina el més ràpid possible", ha recalcat l'expresident i exlíder de CDC.