L'any 1961, durant la Guerra Freda, es va crear el Moviment de Països No Alineats, que tenia per objectiu assegurar que els que n'eren mantinguessin una posició neutral en la pugna entre la Unió Soviètica i els Estats Units. En la guerra entre les llistes que aspiren a liderar ERC a partir del congrés de novembre, també hi ha encara qui, malgrat l'enorme (i fins i tot virulenta) polarització, s'aferra a mantenir-se en el terreny dels grisos. Són militants i dirigents amb notorietat que, de moment, i després de mesos de discussió interna i a poques setmanes de la votació, no s'han posicionat ni a favor d'Oriol Junqueras (Militància Decidim), ni de Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional), ni d'Helena Solà (Foc Nou), ni de Xavier Martínez-Gil (Recuperem ERC).
En aquest cas no hi ha un nexe i els arguments per no prendre posició són molt diferents. Transiten des d'una voluntat de preservar la neutralitat d'un càrrec fins a motius personals, al fet de que no els convenci cap llista, o la voluntat de, preventivament, no situar-se a cap bàndol per no quedar etiquetat i poder col·laborar amb la nova direcció. Nació ha parlat amb una desena de militants que ocupen càrrecs de direcció al partit, responsabilitats institucionals o que van ser consellers del Govern de Pere Aragonès. Tots ells, fins ara, s'han mantingut neutrals. Quins són els seus motius? Aquests són alguns dels republicans no-alineats.
Parlament i Congrés
Els diputats d'ERC al Parlament són persones molt posicionades. Gairebé tot el grup parlamentari, de 20 diputats, ha pres partit per una candidatura, començant pel president i la portaveu del grup, Josep Maria Jové i Marta Vilalta, que defensen la de Godàs. Són poques les veus que no s'han situat a favor d'una llista. Una d'elles és Najat Driouech, que prefereix no argumentar la posició en el que considera que són "moments molt difícils". Driouech, que va entrar com a diputada el 2018, va ser un fitxatge consensuat per Oriol Junqueras i Marta Rovira, que després també van decidir -de manera conjunta- ascendir-la per situar-la a l'executiva del partit.
Ella no és, però, l'única diputada no-alineada. Tampoc s'ha posicionat l'exconsellera i diputada Ester Capella, que de moment es manté en "terreny neutral" si bé no es descarta un posicionament en el futur. A Barcelona, Capella va donar suport a Patrícia Gomà, ara amb Junqueras, però també va signar al juny el manifest demanant un relleu general a la cúpula. En el cas de Mar Besses, diputada del Jovent Republicà, no s'ha posicionat perquè així ho han consensuat les joventuts, que aposten per mantenir l'organització "al marge" de la batalla interna. Finalment, tampoc s'ha posicionat l'exconseller i ara diputat Carles Campuzano, que no és militant i, per tant, no votarà a la consulta. A Madrid s'han posicionat gairebé tots els representants d'ERC al Congrés i al Senat excepte un, Francesc-Marc Álvaro, que tampoc té carnet i és independent. Això els permet (o els obliga, segons com es miri) a mantenir-se aliens a la pugna interna.
Exconsellers d'Aragonès
A banda de Capella, hi ha altres dos exconsellers del Govern d'Aragonès que no s'han posicionat. És el cas de Natàlia Mas, responsable de la carpeta del finançament singular durant la passada legislatura, que ara roman allunyada de la primera línia política i del focus mediàtic. A la llista dels exconsellers no-alineats s'hi afegeix Roger Torrent, que de moment pretén no fer públic el seu suport a cap de les candidatures. Tots dos, però, van signar el manifest impulsat pels afins a Rovira i Aragonès. Pel que fa als posicionats, la majoria fan costat a la candidatura NEN. També l'expresident Aragonès.
Joventuts
L'actual portaveu del Jovent Republicà, Pol Baldomà, igual que Mar Besses manté la neutralitat. "El Jovent Republicà vam acordar neutralitat política de l'organització i, per tant, com a portaveu no m'he posicionat", apunta. Ara bé, així serà, apunta, com a mínim fins que acabi el congrés de les joventuts, que se celebra just una setmana abans de la del partit i en la qual ell no aspira a tornar a ser portaveu. És a dir, que després del congrés del Jovent, podria ser que es produís un posicionament públic per part seva.
Diputacions
Les diputacions són un dels espais on més es preserva el silenci. Així és en totes excepte en el cas de la de Barcelona, on el màxim responsable republicà, Dionís Guiteras, que n'és el vicepresident, s'ha mostrat clarament favorable a la candidatura de Godàs. El portaveu dels diputats d'ERC a l'ens, Jordi Fàbrega, és, en canvi, un dels pesos pesants del junquerisme a la Catalunya central. La majoria dels diputats i càrrecs de confiança de la Diputació són afins a l'expresident del partit.
A les altres hi ha més no-alineats. És el cas de la presidenta de la Diputació de Tarragona Noemí Llauradó, que en aquest cas recorda que, pel càrrec que ocupa, és membre nata de l'executiva del partit, i per aquest motiu considera adient no fer públic el suport a cap candidatura, "sinó animar a la militància a participar" i que el congrés serveixi per enfortir ERC. En el moment d'escriure aquest article Pau Presas, vicepresident de la Diputació de Girona, va remarcar que no havia fet, de moment, cap pronunciament públic. Dies després de la publicació, el dimarts 5 de novembre, va fer públic el seu aval a Nova Esquerra Nacional.
He avalat i donaré suport a la candidatura de direcció nacional i projecte de #NovaEsquerraNacional per @Esquerra_ERC.
— Pau Presas (@paupresas) November 5, 2024
Per una organització al servei dels treballadors, autònoms i serveis públics, d’esquerres i independentista. Endavant! Tenim un país per construir! pic.twitter.com/iMZuYXAbOq
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, tampoc ha fet públic el seu suport a cap llista, si bé reconeix que ha avalat una de les candidatures i recorda que va signar el manifest a favor de la renovació de càrrecs subscrit per la majoria dels afins a Godàs. "Per garantir un debat sa i no fomentar el frontisme prefereixo evitar els posicionaments en públic. I treballar per una Esquerra postcongrés al costat del candidat guanyador, pel bé del partit i, de fet, bé del país. Penso que ara és el moment del debat intern i després ens hem d'explicar davant la ciutadania de manera transparent", reflexiona.
País Valencià i Illes
Pel que fa a la resta de territoris dels Països Catalans, el president d'ERPV, Josep Barberà, no ha fet cap posicionament públic. Va ser reelegit en el càrrec fa poques setmanes, en una elecció que ha aixecat polseguera ja que la justícia l'investiga per un cas d'assetjament. Tot i no haver-se posicionat, en el moment en què va ser reelegit va rebre la felicitació d'algunes persones properes a NEN. Al mateix temps, Militància Decidim va fer un comunicat -que poc després va esborrar- denunciant aquesta elecció i és evident la distància amb Junqueras i els seus afins.
Tampoc s'ha posicionat el president d'Esquerra a les Illes Balears, Mateu Matas (Xurí), que preveu preservar, "de moment", la neutralitat. "Intento entendre els moviments de cadascú i empatitzar-hi. Queda un mes i em fa patir que hi prenguem mal", apunta.