28
de març
de
2024, 08:40
Actualitzat:
9:12h
El jutjat de violència sobre la dona d'Alzira (País Valencià) ha admès a tràmit una denúncia per presumptes delictes contra la llibertat sexual contra l'últim president d'ERC al País Valencià, Josep Barberà, segons ha pogut saber Nació i La Veu del País Valencià. La querella ha estat interposada per la regidora de Barxeta Maria Pérez, que en l'episodi de l'assetjament denunciat -i fins a la tardor del 2023-, era secretària general del partit. Abans d'acudir a la justícia, Pérez havia interposat una denúncia a la comissió d'ètica d'ERC. Després d'una investigació interna, l'executiva nacional dels republicans va donar el cas per arxivat, segons ha pogut saber aquest diari, per bé que va suspendre temporalment Barberà de militància i el va apartar de la presidència.
Pérez va presentar la querella a la justícia el 8 de març, denunciant delictes contra la llibertat sexual, assetjament de gènere i contra l'honor. El jutjat d'Alzira va admetre a tràmit la denúncia el 14 de març. En aquest moment, va decidir obrir diligències prèvies i va prendre declaració a Pérez i Barberà el 20 de març. Molt abans, però, el 4 d'octubre de 2023, la víctima havia presentat la denúncia als òrgans interns del partit. En aquell moment, ERC va suspendre de militància a Barberà i es va habilitar una gestora d'urgència per dirigir el partit al País Valencià. Es van citar múltiples testimonis a declarar a la seu nacional, al carrer Calàbria de Barcelona.
Va ser el mes de febrer quan la comissió d'ètica d'ERC va donar per finalitzada la investigació, a través d'un informe que l'executiva nacional va aprovar. En l'escrit s'acordava no obrir cap expedient contra Barberà. Se li va aixecar la suspensió de la militància, però es va optar per no restituir-lo en el seu càrrec com a president, i mantenir la gestora fins que es normalitzés la situació al territori. Per quin motiu ERC va acordar arxivar la investigació? La comissió d'ètica considerava que no concorrien els "elements suficients" per constatar l'assetjament. Argumentaven que la denunciant no va aportar "proves suficients" i que els testimonis de totes dues parts apuntaven "ambigüitats i contradiccions".
Ara bé, també concloïa que malgrat que el partit no hagués pogut constatar els fets per "manca de mitjans", això no volia dir que la denúncia interposada fos "falsa" ni contingués "difamacions". Va ser davant l'arxivament de la causa a escala interna del partit, que Pérez va acudir a la justícia. En paral·lel a la denúncia interna de la regidora dins ERC, Barberà la va denunciar per "injúries i calúmnies", una denúncia que també va quedar arxivada. Actualment, l'expedient està en mans de la comissió de garanties del partit.
De moment, la denunciant opta per no fer declaracions a la premsa. En primera instància, per preservar la seva salut mental, que s'ha vist greument alterada per aquest episodi. En segon terme, per recomanació de l'equip jurídic que l'assessora, que considera "contraproduent" fer declaracions, davant del risc que puguin alterar la investigació judicial que està en marxa.
Davant del cas, fonts d'ERC consultades per Nació recorden que van suspendre de militància a Barberà en el moment que va arribar la denúncia interna i reivindiquen que van obrir la investigació al partit en el moment que es van rebre les denúncies creuades de totes dues parts. "Es van activar tots els protocols i es va actuar amb totes les eines per protegir les persones implicades", afegeixen les fonts consultades.
Informalment, Barberà havia assegurat al seu entorn que volia presentar-se de nou a la presidència, però encara no s'havia postulat de manera oficial. Sí que s'havia presentat, en canvi, una llista alternativa, amb el nom Dignitat Republicana, liderada per qui fins ara era el secretari d'organització, Domènec Garcia. La denunciant de Barberà ha donat suport explícit a aquesta iniciativa a través de les xarxes socials. Ara bé, davant la denúncia penal, ERC ha aturat el procés congressual per "evitar que la discussió política interfereixi en el procés judicial obert", tal com han confirmat fonts nacionals de la formació republicana a aquest diari.
Pérez va presentar la querella a la justícia el 8 de març, denunciant delictes contra la llibertat sexual, assetjament de gènere i contra l'honor. El jutjat d'Alzira va admetre a tràmit la denúncia el 14 de març. En aquest moment, va decidir obrir diligències prèvies i va prendre declaració a Pérez i Barberà el 20 de març. Molt abans, però, el 4 d'octubre de 2023, la víctima havia presentat la denúncia als òrgans interns del partit. En aquell moment, ERC va suspendre de militància a Barberà i es va habilitar una gestora d'urgència per dirigir el partit al País Valencià. Es van citar múltiples testimonis a declarar a la seu nacional, al carrer Calàbria de Barcelona.
Va ser el mes de febrer quan la comissió d'ètica d'ERC va donar per finalitzada la investigació, a través d'un informe que l'executiva nacional va aprovar. En l'escrit s'acordava no obrir cap expedient contra Barberà. Se li va aixecar la suspensió de la militància, però es va optar per no restituir-lo en el seu càrrec com a president, i mantenir la gestora fins que es normalitzés la situació al territori. Per quin motiu ERC va acordar arxivar la investigació? La comissió d'ètica considerava que no concorrien els "elements suficients" per constatar l'assetjament. Argumentaven que la denunciant no va aportar "proves suficients" i que els testimonis de totes dues parts apuntaven "ambigüitats i contradiccions".
Ara bé, també concloïa que malgrat que el partit no hagués pogut constatar els fets per "manca de mitjans", això no volia dir que la denúncia interposada fos "falsa" ni contingués "difamacions". Va ser davant l'arxivament de la causa a escala interna del partit, que Pérez va acudir a la justícia. En paral·lel a la denúncia interna de la regidora dins ERC, Barberà la va denunciar per "injúries i calúmnies", una denúncia que també va quedar arxivada. Actualment, l'expedient està en mans de la comissió de garanties del partit.
De moment, la denunciant opta per no fer declaracions a la premsa. En primera instància, per preservar la seva salut mental, que s'ha vist greument alterada per aquest episodi. En segon terme, per recomanació de l'equip jurídic que l'assessora, que considera "contraproduent" fer declaracions, davant del risc que puguin alterar la investigació judicial que està en marxa.
Davant del cas, fonts d'ERC consultades per Nació recorden que van suspendre de militància a Barberà en el moment que va arribar la denúncia interna i reivindiquen que van obrir la investigació al partit en el moment que es van rebre les denúncies creuades de totes dues parts. "Es van activar tots els protocols i es va actuar amb totes les eines per protegir les persones implicades", afegeixen les fonts consultades.
ERC atura el congrés al País Valencià
Durant tot el temps que s'ha allargat el procés, ERC al País Valencià s'ha trobat en una situació d'interinitat. El partit ha estat comandat per una gestora tutelada per la direcció nacional i, en concret, per Pau Morales, secretari d'organització nacional. Des de València s'esperava reprendre la direcció de forma imminent, fet que s'havia de materialitzar en un congrés el 21 d'abril.Informalment, Barberà havia assegurat al seu entorn que volia presentar-se de nou a la presidència, però encara no s'havia postulat de manera oficial. Sí que s'havia presentat, en canvi, una llista alternativa, amb el nom Dignitat Republicana, liderada per qui fins ara era el secretari d'organització, Domènec Garcia. La denunciant de Barberà ha donat suport explícit a aquesta iniciativa a través de les xarxes socials. Ara bé, davant la denúncia penal, ERC ha aturat el procés congressual per "evitar que la discussió política interfereixi en el procés judicial obert", tal com han confirmat fonts nacionals de la formació republicana a aquest diari.