Lluny d'evitar "trencadisses", com va proclamar dilluns al vespre la secretària general d'ERC, Marta Rovira, dia rere dia escala la tensió a les files republicanes. "La militància ja s'ha immunitzat al clima", radiografia una veu de la direcció quan encara falta més d'un mes per triar la nova direcció. La jornada d'aquest dimarts s'acaba amb la filtració d'una part de l'informe intern sobre la polèmica pels cartells contra l'Alzheimer. És un document encara no concloent, ja que s'ha ampliat el termini d'investigació perquè la comissió de garanties considera que tenia "buits". De moment, s'ha posat a la diana l'expresident del partit, Oriol Junqueras, perquè en l'informe un testimoni assegura que ell era coneixedor del cas. L'entorn de Junqueras ho nega i responsabilitza la direcció de Rovira, com ja ho va fer en l'acte d'Olesa de Montserrat. Res ha canviat en els últims dies, i sembla difícil que ho faci fins que arribi el congrés del 30 de novembre.
Per afegir més llenya al foc, l'exlíder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha assegurat des de RAC1 que el ninot de Junqueras que va aparèixer penjat en un pont la primavera del 2019 té l'autoria a Sant Vicenç dels Horts -l'expresident del partit en va ser alcalde- i no en la direcció. Apunta en la línia que ho va fer fa uns dies Xavier Vendrell, alienat amb Rovira. Tot això ha passat el mateix dia que s'ha tancat el termini per registrar les candidatures per liderar el partit que es disputaran en la votació del 30 de novembre. La fragmentació dibuixa un escenari vertiginós. A hores d'ara Junqueras apareix com a favorit per davant de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, però si no supera el llindar del 50% dels vots a la primera es podria complicar i molt el procés congressual.
Quines precandidatures hi ha?
Les precandidatures registrades són Militància Decidim (Oriol Junqueras i Elisenda Alamany), Nova Esquerra Nacional (Xavier Godàs i Alba Camps), Foc Nou (Helena Solà i Alfred Bosch) i Recuperem ERC (Xavier Martínez i Àngel Ruiz). Les dues primeres són sorgides de l'actual direcció i les últimes són crítiques amb els pactes amb el PSC. Són els tàndems que formen els candidats a la presidència i a la secretaria general. Des d'aquest dimarts, tenen fins al 15 de novembre per recollir uns 400 avals cadascuna, el 5% de la militància. Només si aconsegueixen aquest nombre seran proclamades oficialment candidatures.
Què diu el reglament? Quin percentatge cal superar?
El reglament del congrés, fet ad hoc per aquesta jornada i avalat pel consell nacional, estableix que si cap candidatura a l'executiva obté més del 50% dels vots emesos a favor en primera volta, cal procedir a la celebració d'una nova jornada electoral al cap de dues setmanes. En aquest cas, se celebraria el cap de setmana del 14-15 de desembre.
Hi ha possibilitat d’entesa entre candidatures en segona volta?
En una segona volta només podrien participar les dues candidatures que hagin obtingut més vots. A hores d'ara, les més ben posicionades són Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional. Això no impedeix, però, que aquestes dues puguin incorporar membres de les dues que quedarien descartades donant així peu a confluències. Això permetria atraure els partidaris dels que caiguin en primera volta. És a dir, que es podria donar el cas que Nova Esquerra Nacional incorporés membres de Foc Nou (o al revés) per competir contra Militància Decidim si Junqueras fos finalment el més votat. Algunes veus ja alerten que es podria donar el cas de tres candidatures contra Junqueras. Seria un plebiscit sobre qui parteix de favorit, però el fet és que ara ja rep la majoria dels dards de les altres llistes després de 13 anys presidint el partit i dels mals resultats del darrer cicle.
Com es materialitzarien les incorporacions? Fins a set dies abans de la nova jornada electoral es poden presentar modificacions de les candidatures presentades en primera volta. Ara bé, han de mantenir la mateixa persona inicial a la presidència i com a mínim el 50% de les persones components de l'anterior. En total, les llistes poden incorporar fins a 30 persones. Hi ha, per tant, ampli marge per refer les propostes d'executiva, inclosa la figura del secretari o secretària general.
Què defensa cada candidatura?
Militància Decidim considera que Junqueras ha estat apartat dels òrgans de decisió del partit en els últims anys i que ara ha de reconduir ERC després dels últims retrocessos electorals, de qui responsabilitzen Rovira, els membres del Govern de Pere Aragonès, i, per extensió, bona part de la candidatura Nova Esquerra Nacional. Es distancien amb claredat de les accions comunicatives més polèmiques. L'equip de l'expresident republicà té la mirada posada en eixamplar la base i fer d'Esquerra un "partit gran". Sobre els pactes amb el PSC, Junqueras no s'ha expressat amb claredat, si bé la resta de candidatures el responsabilitzen d'acords com els de les diputacions o a Barcelona, fins i tot d'esquena a una part de la direcció, i l'acusen de voler mantenir els seus afins dins l'executiu de Salvador Illa.
Nova Esquerra Nacional considera que el cicle de Junqueras i Rovira s'ha acabat i que calen nous lideratges un cop s'ha posat fi a la pantalla d'un procés que no va culminar com s'havia planificat. També defensa que ERC no es desdibuixi del vessant nacional i recuperi un paper clau dins del sobiranisme. No s'ha posicionat sobre els pactes, si bé Rovira, que té simpatia per la candidatura, va ser la responsable de tancar la investidura de Salvador Illa.
Foc Nou es diferencia de les altres llistes per ser molt crítica amb els pactes amb el PSC, el que els fa pensar que la militància que va votar en contra de la investidura d'Illa, un 44,8%, podria sentir-se atreta per aquesta opció. Davant les altres dues candidatures, entre les quals hi ha múltiples membres que han ocupat càrrecs a les executives nacionals, es reivindiquen com els els no oficialistes. Promouran una consulta sobre els acords anb els socialistes en el termini d'un any. Recuperem ERC neix del Col·lectiu Primer d'Octubre, un grup reduït de militants molt crític amb la direcció des de l'endemà del referèndum del 2017. Es neguen a qualsevol pacte amb el PSC, a qui responsabilitzen del 155.