Nascuda a un poble de Sibèria l'any 1989, fa tres anys i mig que va arribar a Barcelona per estudiar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. També té estudis en arts dramàtiques. La seva família, explica, és "molt representativa" del que està passant a Rússia. "Jo soc activista opositora a Putin. En canvi, el meu pare és pro Putin, el considera l'única persona que pot salvar els russos d'Occident. I la meva mare pertany a la majoria que mai s'ha interessat per la política. De fet, en aquests moments està viatjant aliena a tot", relata. Amb el seu pare, no es parla aquests dies. De fet, assegura que té alguns amics que que li estan enviant missatges quasi "amagats en un armari" explicant que estan sent pressionats a la feina perquè diguin si estan o no a favor de Putin. "A Rússia, les empreses estan rebent llistes de treballadors que han signat la petició del No a la guerra de Change.org i els obliguen a acomiadar-los", sosté.
L'Alisa va començar a manifestar-se quan ja era fora de Rússia, on els milers de ciutadans que surten a protestar, encara que siguin menors, són durament reprimits i multats i, fins i tot, empresonats. "Allà has de tenir el doble i el triple de valentia per sortir al carrer". Explica, però, que més enllà de les ciutats de Moscou i de Sant Petersburg, pocs gosen aixecar la veu contra el règim de Putin. "És impossible que la majoria de la població s'aixequi contra Putin. Tens una doble pressió: la del govern que saps que pot fer qualsevol cosa amb tu, i l'opinió de la majoria social, que està a favor del règim per ignorància, perquè no saben què està passant i estan en un aïllament informatiu absolut". La seva diagnosi és que la propaganda i els mitjans oficials han aconseguit "manipular" l'opinió pública i que fins i tot la informació "més surrealista" acaba quallant en la població. Encara que no es sigui especialment polititzat i adepte a Putin, el catalitzador per justificar-ho tot és una reacció contra Occident com a "enemic".
"Em dol la manipulació de la memòria col·lectiva. La majoria de russos creuen que s'està combatent el nazisme a Ucraïna. Tots tenim avis o familiars que van morir lluitant contra el feixisme. Ara Putin ens expropia aquesta memòria, la canvia i ens la torna al revés amb pseudopatriotes que asseguren que anem a repetir la batalla de Berlín. Si els meus avis ho escoltessin... Els veterans sempre han dit que no s'havia de repetir mai més, que una guerra no és res heroic, fa olor de sang, por i mort", argumenta. Per a l'Alisa, les sancions econòmiques imposades des de la Unió Europea podrien haver estat un detonant perquè fins i tot la població russa no polititzada busqués informació veraç i es preguntés què està passant, per què cau el ruble, per què tanquen negocis i ni tan sols poden comprar un moble d'Ikea, un Iphone o una peça de roba d'una determinada marca.
Alisa Sibirskaya estudia fotografia a Barcelona Foto: Frederic Esteve
"Però no, no funciona. En comptes d'això, el darrer dia d'obertura d'Ikea vam veure com la gent tenia pressa per arrencar el darrer tamboret en comptes de preguntar-se què passa al seu país", afirma amb resignació. La seva lectura de l'efecte de les sancions és que la majoria de la població acabarà assumint que és conseqüència d'una lluita que és inevitable lliurar, que el seu president sap què fer i que han d'aguantar per guanyar. "L'enemic i responsable mai serà Putin, serà Occident", conclou. Recorda que Putin s'ha encarregat de neutralitzar tota possible oposició, que ni tan sols pronuncia el cognom de Navalny, que no accepta rodes de premsa sense preguntes prèviament acordades.
Les sancions també l'afecten a ella. Treballa a distància per a una organització russa relacionada amb l'ecologia i també fa exposicions de fotografia. El diner que cobrava en el seu compte rus el convertia en euros i l'enviava al compte que té aquí, però ara està bloquejat. Haurà de viure, de moment, amb els estalvis en efectiu que té aquí. No es queixa per la situació: "Veient com s'està arruïnant vides, és de poca importància queixar-se per un compte bancari bloquejat". En tot cas, l'activista és crítica amb el fet que la Unió Europa hagi actuat "massa tard", que no hagi atès les veus dels que en els darrers anys han alertat del que estava passant a Rússia posant en risc, fins i tot, les seves vides i que fins ara no s'hagi actuat contra l'emissió d'Sputnik i Russia Today.
[blockquote]"El darrer dia d'obertura d'Ikea vam veure com la gent tenia pressa per arrencar el darrer tamboret en comptes de preguntar-se què passa al seu país"[/blockquote]
"Aquesta és la meva ràbia i la meva pena principal. Cridàvem, demanàvem ajut. No que entressin amb tancs de l'OTAN, sinó coses factibles: sancions, que els iots comprats amb diners públics robats no entressin, que es pressionés els oligarques, els diputats, que no es deixés actuar artistes que havien signat cartes de suport a Putin després de l'annexió de Crimea. Per què s'han escollit els interessos econòmics en comptes dels valors democràtics? Fa molta ràbia perquè ara Putin és ja immune a tot, està arruïnant el seu propi país, li és absolutament igual, no té res a perdre i és impossible que reaccioni".
El relat de l'Alisa no és gens optimista. Tem que els corredors mediterranis que ara s'han obert sigui una excusa per bombardejar "brutalment" Ucraïna amb l'argument que s'ha deixat sortir els civils i que la propaganda del règim sigui capaç d'estendre que a Europa hi ha una russofòbia -que, sota el seu criteri, no existeix tret de casos puntuals- com a una estratègia més "per justificar i tenir més excuses" per continuar la seva ofensiva. Joves russos, assegura, acaben al front de guerra a Ucraïna pensant que van a fer "entrenaments" tenint en compte que el servei militar és obligatori.
Sibirskaya, que té 32 anys, té permís d'estudiant fins al juny Foto: Frederic Esteve
L'activista comprèn les veus crítiques amb l'OTAN des del punt de vista antibel·licista, però argumenta que s'ha d'entendre les visions diferents que poden tenir un país com Espanya i uns altres com Estònia i Lituània, que van patir l'ocupació de l'antiga Unió Soviètica. "Si aquests països no formessin part de l'OTAN estarien annexionats per Rússia. És la seva única defensa. Putin té molta més por d'atacar Estònia, d’un milió d’habitants, que Ucraïna amb 44 milions. Si formés part de l’OTAN això no hauria passat de cap manera. Jo també estic en contra d’aquesta indústria militar que ens posa en perill a tota la humanitat, però hi ha països que necessiten una defensa i ara es veu que tenen raó amb la seva preocupació", considera. Afegeix, però, que entén que l'OTAN no ha d'actuar militarment a Ucraïna i reconeix que la dicotomia és perversa: "Si hem d'escollir entre allò dolent i allò pitjor, entre la guerra a Ucraïna i la tercera guerra mundial, no tenim cap altra que afrontar allò dolent amb tot l'ajut humanitari i econòmic possible".
[blockquote]"Per a la majoria, l'enemic i responsable mai serà Putin, serà Occident"[/blockquote]
L'Alisa no sap què farà quan al juny, que acaba la seva formació, expiri el seu permís d'estudiant. Fins ara ha anat a Rússia tots els estius per visitar la seva família i no sap si, aquesta vegada, pot saltar alguna alarma quan intenti creuar els controls fronterers. Assegura que hi ha llistes d'activistes russos com ella, que alguns coneguts ja estan rebent "missatges d'amenaça" via Telegram per denunciar la guerra i el règim de Putin. "Només per parlar de guerra i dir que hi ha bombardejos, que estan morint civils i que estan destruint hospitals i escoles i que hi ha milers de soldats russos morts, puc anar a la presó. O ser considerada una traïdora a la pàtria per participar a manifestacions i ajudar els ucraïnesos. La versió oficial és que és una missió de pau, una alliberació". Tot i això, l'Alisa descarta, per ara, demanar asil. Això implicaria no poder veure la seva família durant anys. A Barcelona, insisteix, se sent segura i no es vol permetre sucumbir a la por de pensar en el moment que decideixi tornar.
[plantillaucraina]
