03
de març
de
2020, 11:30
Actualitzat:
23:17h
Un català de Cretes, al Matarranya, liderarà els propers quatre anys la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). La seva elecció suposa la consolidació de la línia més identificada amb l'actual Papa Francesc i tindrà efectes en l'evolució del catolicisme espanyol, dividit -com bona part de l'Església- davant el projecte renovador del pontífex. Però darrere de l'elecció d'Omella hi ha també un conjunt de moltes habilitats que han fet d'aquest aragonès murri i empàtic un dels homes de confiança de Roma.
La seva designació com a arquebisbe de Barcelona, el desembre del 2015, va ser presentada com un fracàs del sector més nítidament catalanista, que esperava l'arribada de Joan-Enric Vives, actual copríncep d'Andorra. Però el cert és que Omella s'ha fet seva l'arxidiòcesi i els poc més de quatre anys que porta governant-la ha evitat tots els esculls que havien desgastat alguns delss eus predecessors.
Entre Rajoy i Junqueras
Omella ha demostrat ser un home dúctil, amb facilitat per a les relacions humanes, i amb cops amagats. La seva etapa al Palau Episcopal no ha estat fàcil. Ha coincidit amb els moments més tensos del conflicte polític i ell no ha restat al marge. L'octubre del 2017, va actuar com a mediador, després d'una trobada a la Moncloa amb l'aleshores president espanyol Mariano Rajoy junt Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, i d'una reunió amb el vicepresident Oriol Junqueras, catòlic practicant.
Aquella intervenció no va poder donar fruits, però la història sempre envia missatges i ha volgut que Omella fos elegit president de la CEE pocs dies després de la primera reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Al llarg del seu mandat a Barcelona ha donat mostres de suavitat i voluntat d'integrar-se en la realitat catalana. El maig del 2017, va assumir el text de la Tarraconense que reclamava respectar "les legítimes aspiracions del poble català". Més endavant, va donar suport al pronunciament dels bisbes crític amb la presó preventiva i en favor de l'acostament dels presos.
També ha comès errors, com la seva homilia a la Sagrada Família després dels atemptats de l'agost del 2017, quan es va referir al president de la Generalitat, al Govern i a l'alcaldessa de Barcelona de manera molt genèrica, anomenant-los "autoritats autonòmiques i locals", i sense fer una referència explícita als Mossos.
L'arquebisbe que "nomena" bisbes
Juan José Omella és considerat un prelat de l'òrbita del Papa. No hi ha millor prova que el fet que Francesc el designés per formar part de la Congregació dels Bisbes, l'organisme que prepara el nomenament de tots els bisbes del món. Una decisió que sempre és en les mans del pontífex. Però formar part de la congregació és un indici de quins cardenals tenen vara alta a Roma. Es dona el cas que Omella va substituir un altre dignatari espanyol: el cardenal Antonio María Rouco.
Un dels darrers nomenaments importants on, de ben segur, la seva veu ha estat, si més no, escoltada, ha estat la del nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, home de perfil clarament catalanista i obert. A partir d'ara, els moviments d'Omella seran seguits encara amb més cura per aliats i per enemics.
La seva designació com a arquebisbe de Barcelona, el desembre del 2015, va ser presentada com un fracàs del sector més nítidament catalanista, que esperava l'arribada de Joan-Enric Vives, actual copríncep d'Andorra. Però el cert és que Omella s'ha fet seva l'arxidiòcesi i els poc més de quatre anys que porta governant-la ha evitat tots els esculls que havien desgastat alguns delss eus predecessors.
Entre Rajoy i Junqueras
Omella ha demostrat ser un home dúctil, amb facilitat per a les relacions humanes, i amb cops amagats. La seva etapa al Palau Episcopal no ha estat fàcil. Ha coincidit amb els moments més tensos del conflicte polític i ell no ha restat al marge. L'octubre del 2017, va actuar com a mediador, després d'una trobada a la Moncloa amb l'aleshores president espanyol Mariano Rajoy junt Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid, i d'una reunió amb el vicepresident Oriol Junqueras, catòlic practicant.
L'octubre del 2017, junt amb l'arquebisbe de Madrid Osoro, va mediar, sense èxit, engtre els governs català i espanyol reunint-se amb Rajoy a la Moncloa
Aquella intervenció no va poder donar fruits, però la història sempre envia missatges i ha volgut que Omella fos elegit president de la CEE pocs dies després de la primera reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Al llarg del seu mandat a Barcelona ha donat mostres de suavitat i voluntat d'integrar-se en la realitat catalana. El maig del 2017, va assumir el text de la Tarraconense que reclamava respectar "les legítimes aspiracions del poble català". Més endavant, va donar suport al pronunciament dels bisbes crític amb la presó preventiva i en favor de l'acostament dels presos.
També ha comès errors, com la seva homilia a la Sagrada Família després dels atemptats de l'agost del 2017, quan es va referir al president de la Generalitat, al Govern i a l'alcaldessa de Barcelona de manera molt genèrica, anomenant-los "autoritats autonòmiques i locals", i sense fer una referència explícita als Mossos.
L'arquebisbe que "nomena" bisbes
Juan José Omella és considerat un prelat de l'òrbita del Papa. No hi ha millor prova que el fet que Francesc el designés per formar part de la Congregació dels Bisbes, l'organisme que prepara el nomenament de tots els bisbes del món. Una decisió que sempre és en les mans del pontífex. Però formar part de la congregació és un indici de quins cardenals tenen vara alta a Roma. Es dona el cas que Omella va substituir un altre dignatari espanyol: el cardenal Antonio María Rouco.
La seva designació el 2014 per formar part del nucli de bisbes que prepara els expedients dels qui han de ser nomenats bisbes va ser un indici de la seva proximitat amb el Papa
Un dels darrers nomenaments importants on, de ben segur, la seva veu ha estat, si més no, escoltada, ha estat la del nou arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, home de perfil clarament catalanista i obert. A partir d'ara, els moviments d'Omella seran seguits encara amb més cura per aliats i per enemics.