Per contraposició, el vicepresident d'Òmnium Cultural, que també ha participat en l'acte "Mobilització i política, àmbits enfrontats?", ha recordat la negativa de Jordi Cuixart a entrar les llistes de cap grup parlamentari. Segons Mauri, el president de l'entitat cultural va prendre aquesta decisió perquè, "tot i ser conscient que tenia un paper molt rellevant, va tenir clar quin era el rol que havia de jugar".
En la mateixa línia, el president en funcions d'Òmnium ha afirmat que "la unitat entre societat civil, entitats populars i partits polítics és imprescindible. Però a la vegada, no s'ha de perdre de vista que cada pota ha de fer la seva feina". Per Mauri, apel·lant l'esperit de Muriel Casals, ha assegurat que l'entitat que presideix continuarà sent "un espai de consens" entre les diferents afinitats i partits polítics per aconseguir marcar una "estratègia unificada".
En la taula rodona, Mauri també ha llegit unes paraules escrites des de la presó de Lledoners del president d'Òmnium, Jordi Cuixart. El pres polític independentista es lamenta de no poder tornar assistir a les jornades celebrades a Prada i ha advertit que davant de la repressió de l'Estat espanyol cal "més cultura, més coneixement i més paraula". La carta llegida pel vicepresident de l'entitat també ha fet referència al vers de Miquel Martí i Pol que ha triat l'UCE per l'edició d'enguany: "tanmateix, la remor persisteix".
A la pregunta del mediàtic historiador Jaume Sobraqués, que ha fet de moderador: "Qui ha de senyalar el camí i l'estratègia política de Catalunya? Els partits polítics o les entitats populars? I quina ha de ser la seva relació?", Paluzie ha afirmat que "la legitimitat democràtica la tenen els partits polítics". D'altra banda, però, ha remarcat el poder de convocatòria de l'ANC i ha recordat que les entitats civils "han jugat un paper molt important a l'hora de marcar el full de ruta de cara aconseguir la independència".
Actes descentralitzats per rememorar l'1-O
La tardor vinent tornarà a estar marcada per les mobilitzacions independentistes. La presidenta de l'ANC ha anunciat que el ritme d'inscripcions de l'onze de setembre augura una gran manifestació. Paluzie ha explicat que es "tornaran a reivindicar els seus objectius polítics" i que la repressió política no els condiciona. Respecte al primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre ha afirmat que l'ANC crearà un portal que recollirà totes les commemoracions que se celebrin arreu del territori català.
Tant Òmnium com l'ANC han remarcat que el referèndum de l'1-O no és de ningú. Ni de cap partit polític ni entitat. Per tant, tots els actes i reivindicacions que es duguin a terme seran organitzades per la societat civil. Ha avançat que, per exemple, a Garrigàs (Alt Empordà), que és un dels municipis que van rebre càrregues de la Guàrdia Civil, es mobilitzaran per rememorar el referèndum de l'u d'octubre.
A més de l'aniversari de l'1 d'octubre, Paluzie també ha cridat a la mobilització contra el "judici" polític dels representants independentistes encausats per la justícia espanyola. La resposta, ha apuntat la presidenta de l'ANC, ha de ser convertir el judici en un "bumerang" i aprofitar "la repressió" per internacionalitzar el procés.
Finalment, qui ha conclòs l'acte ha estat Marc Bosch, l'alcalde de Dosrius. El poble del maresme va ser un dels que va rebre una de les càrregues més fortes de la Guàrdia Civil a l'u d'octubre. És per aquest motiu, que és un dels impulsors de l'Associació Afectats 1-O. L'alcalde independentista ha lamentat que molta gent té por a denunciar per conseqüències penals, i que per això, és adient crear un front comú.
Marc Bosch, alcalde de Dosrius, a la Universitat Catalana d'Estiu Foto: Josep M. Montaner
