La suma dels resultats d'Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat ha quedat uns vuit punts per sota de la que va aconseguir Junts pel Sí tan sols fa tres mesos. En vot popular directe, aquells 1.620.000 vots se n'han deixat aproximadament uns 500.000 pel camí. Del 39,5% s'ha baixat fins al 31,7, en dades provisionals a punt d'acabar l'escrutini.

En aquestes eleccions, les forces independentistes jugaven amb nombrosos elements en contra, tant de caràcter estructural com específic del moment.

En les eleccions generals, els partits d'àmbit espanyol sempre parteixen amb l'avantatge que tenen candidats a ocupar la presidència del govern espanyol, una opció que està vetada als partits d'àmbit regional o de les minories nacionals ibèriques. En segon lloc, la presència de les dues forces independentistes als debats i programes televisius d'abast estatal ha estat nul·la: ha funcionat el cordó sanitari mediàtic muntat per allunyar de la mirada dels espanyols el problema català i basc.

En el cas concret d'aquestes eleccions, Convergència ha pagat el preu d'una llarga, tortuosa i per ara estèril negociació amb la CUP per aconseguir la investidura d'Artur Mas com a president. El trencament de la federació de CiU també ha restat algunes desenes de milers de vots que han anat al no-res per la desaparició d'Unió Democràtica.

La militància independentista ha arribat exhaurida a la campanya electoral espanyola. Les mobilitzacions han estat molt escasses a la gran majoria dels municipis. I cal afegir, a més, els qui s'han quedat casa perquè no es consideren espanyols i no veuen cap raó perquè a aquestes alçades del procés calgués votar en unes eleccions a les cambres espanyoles.

El sorpasso que Esquerra Republicana li ha fet a DiL, tot saltant dels 3 diputats als 9 actuals, amb Gabriel Rufiàn i Joan Tardà al davant, és el reconeixement d'una part de l'electorat al paper d'ERC en el procés, durant el qual ha sacrificat en més d'una ocasió els seus plantejaments per tal de permetre que tot anés avançant. En tot cas, ERC ha tornat a superar CDC igual que ho va fer en els darrers comicis en què van concórrer per separats, que van ser les eleccions al parlament europeu de 2014.

Pel que fa als candidats, mentre DiL feia una tria continuista en clau del partit CDC i confiava el primer lloc a Francesc Homs, els republicans se l'han jugat a fons amb una cara nova com la de Gabriel Rufiàn, parlant en castellà a la recerca dels vots del cinturó metropolità.