
Aquest dijous propi de primavera, amb calfreds matiners i calor de migdia, el Parlament ha patit la mateixa simptomatologia. Un ambient calentó a mida que passava el dia, i un ambient fred a primera hora.
El ple ordinari d'avui no tenia gaire molla, però l'ombra de la sentència de l'Estatut és allargada. Entre passadissos ningú gosava ni tant sols especular. Algun més atrevit sospitava que la sentència podria ser definitiva divendres. Però sense convenciment, només per l'experiència política.
És a dir, no suspens una reunió per continuar-la divendres, si no és per polir serrells, acabar de negociar i a les portes del cap de setmana, poder dir alguna cosa. Què serà alguna cosa? El resultat de la votació però no la sentència definitiva. La no sentència o el no acord. Una sentència que serà acatada, no compartida, o compartida i no acatada, o potser a l'inrevés, ateses les paraules de Montilla.
Mentre algú juga a fer càbales amb les consultes del 25A i Sant Jordi, com si els deu membres del Tribunal sabessin de què van. Al número sis del carrer Domenico Scarlatti, seu del vigia constitucional, treballen a un altra alçada. I precisament no la mateixa que s'ha treballat avui al Parlament.
Després de la declaració d'independència del barri tarragoní de La Canonja i el polèmic nomenament d'Enric Marín, com a cap de la poderosa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ha arribat la mare dels ous: revisar els 80 Km/h. La sessió de control ha estat ensopida, fluixa i sense contingut.
Anna Simó d'ERC ha insistit en els sempiterns peatges. Rivera de Ciutadans ha disparat contra els independentistes per demanar la insubmissió a la possible sentència de l'Estatut. Montilla ha estat clar, "una cosa és acatar i una altra és compartir". Sirera del PP, ha titllat Barcelona de "Parc temàtic de la inseguretat", Montilla li ha vingut a dir que és ell qui provoca la inseguretat en la un altre temps Ciutat comtal. Dolors Camats, la Joana d'Arc d'ICV, ha preguntat per les mesures contra la corrupció.
El socialista Labandera ha preguntat per ensabonar al govern. És la seva feina. I Oriol Pujol, ha alegrat una mica el cotarro. "Sr. President -ha preguntat- si no pot retirar la mesura dels 80 km/h, com poder solucionar el drama de sis cents mil aturats a Catalunya?". De tot, se'n parlarà. Ha dit Montilla amb aquell to de "forse" italià, aquell potser tamisat dels romans de vella estopa. No cal fer enfadar als ecosocialistes, que com excomunistes, quan s'emprenyen, enceten la lluita partisana.
En qualsevol cas, tarda avorrida, i esperant per un sí o per un no una sentència, això sí a 80 Km/hora.