Amb l'objectiu de no deixar ni una cadira buida, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tornat aquest dilluns al Senatper defensar l'amnistia, que dona per descomptada, i reivindicar que la pròxima estació és el referèndumi el finançament singular, dos nous fronts que considera "inevitable" que passin. En la seva intervenció, de 10 minuts, ha reivindicat la "victòria" que suposa la llei que posarà fi a la repressió, ha recordat que el PSOE s'hi havia oposat en múltiples ocasions i que, finalment, l'independentisme el va fer moure. Passarà exactament el mateix amb el referèndum, ha advertit, una consulta "del tot necessària" per resoldre el conflicte de sobirania.
Durant la seva exposició, ha defensat que l'amnistia suposa una "esmena a la totalitat" a la sentència -del procés- "injusta", i ha dit que significa el "reconeixement" que facilitar que la ciutadania "voti i exerceixi la democràcia", com va passar l'1-O, "mai, mai mai" pot ser delicte. "És una victòria de la Catalunya lliure", ha insistit. També ha reconegut que el govern espanyol s'oposa actualment tant al referèndum com al finançament singular, com ja ho va fer amb l'amnistia, però ha assegurat que els catalans no entenen "d'impossibles".
Sobre la proposta de finançament singular, a la qual ha dedicat part del seu discurs, ha dit un que és una proposta per al "mentrestant". En aquest punt s'ha dirigit directament als presidents autonòmics i interpel·lant-los, els ha assegurat que ells no "acceptarien" el tracte de dèficit fiscal que pateixen els catalans per part de l'Estat. "No em quedaré de braços plegats davant del dèficit fiscal crònic. Serà l'objectiu prioritari a curt termini perquè la ciutadania no pot esperar més", ha reblat.
Aragonès ha tornat al Senat sis mesos després de la seva última intervenció a la cambra alta. En aquella ocasió, el 19 d'octubre del 2023, també va defensar l'amnistia, que aleshores era una de les tres peticions d'ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. A diferència d'aleshores, el president de la Generalitat no abandonarà el Senat després d'intervenir, i es quedarà a escoltar les intervencions dels presidents del PP.
La sessió ha començat a les 10 del matí amb la intervenció del senador del PP Antonio Silván, que ha defensat el contingut de l'informe que el PP ha aprovat en ponència i que denuncia la inconstitucionalitat de la llei. Posteriorment, han pres la paraula els portaveus d'ERC, Junts i PSOE i després ha començat el torn dels presidents, amb Aragonès en primer lloc.
Ayuso diu que l'amnistia "ho trenca tot"
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha estat -com de costum- la més dura contra l'amnistia en el debat. Ha assegurat que la mesura de gràcia "ho trenca tot", i ha criticat que es "demani perdó a criminals", en referència a l'independentisme. També ha mostrat preocupació per la proposta del finançament singular que defensa Aragonès, assegurant que la "primera conseqüència" seria que els catalans no podran cobrar les pensions si "Espanya deixa d'aportar a la seguretat social catalana".
Carlos Mazón, president del País Valencià, ha advertit que el proper pas de l'independentisme és recuperar la idea dels Països Catalans, i s'ha erigit a ell mateix i també al PP com a garant que no passarà. "Ni han existit, ni existiran", ha apuntat Mazón. Pel que fa a l'amnistia, el president valencià ha indicat que la tramitació ha estat "fraudulenta", entre altres motius perquè s'ha negociat "fora d'Espanya". "S'ha destruït el funcionament de l'Estat autonòmic i també del Senat. Hi ha impunitat", ha lamentat.
Malgrat que el PP pretenia convertir aquesta sessió en una nova mostra de cohesió contra l'amnistia, diversos barons populars han excusat la seva assistència adduint qüestions d'agenda. Entre altres el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d'Andalusia, Juanma Moreno, i la de Balears, Marga Prohens. Tampoc hi assisteixen els presidents del PSOE: ni el de Castella-La Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d'Astúries, Adrián Barbón. El lehandakari basc, Íñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi. El govern espanyol tampoc ha enviat cap representant a la sessió.
Sigui quin sigui el resultat del debat, el PP aprovarà –amb la seva majoria absoluta- a la comissió un document molt dur contra l'amnistia. El document assegura que l'amnistia suposarà "un cop mortal per al nostre Estat constitucional i autonòmic". La llei, segons el PP, pretén deixar sense càstig "la vulneració més greu produïda en quatre dècades del principi de solidaritat" i "la destrucció de la unitat territorial de l'Estat", i "trenca el principi d'igualtat".