De l'Assemblea de Catalunya als debats constitucionals, de la mítica Entesa al Senat a la rebuda al president Tarradellas -que ell va organitzar-, Pere Portabella ha estat testimoni i protagonista de molts moments de la història de Catalunya.

Independent d'esquerres, en l'òrbita del PSUC durant la lluita antifranquista, pocs tenen la seva perspectiva històrica. Cineasta reconegut, amb èxits que van de la producció de Viridiana (Palma d'Or a Cannes, 1961) al Premi Nacional de Cine de Catalunya (2009). Als seus 91 anys, presideix des de fa quinze anys la Fundación Alternativas, considerat un dels think tanks més prestigiosos del món. En aquesta entrevista repassa l'actualitat política i recorda alguns aspectes de la memòria de la transició.    

[blockquote]"Eliminar la pena de mort de la Constitució -amb una esmena de l'Entesa al Senat- és una de les grans satisfaccions de la meva vida"[/blockquote]

- Com ha anat el suquet de peix d'aquest 2018?

- Al suquet -que comença el 1976, quan encara som tots il·legals- han vingut 80 persones. Aplega la societat civil, amb empresaris descendents dels que van fer la Revolució Industrial, de les famílies més importants d'aquí, intel·lectuals, membres  d'entitats i responsables polítics. Aquest any, al donar la benvinguda, vaig recordar que molts dels qui van venir l'any passat estan a la presó o a l'exili. I vaig demanar que es reflexionés sobre aquesta situació, que és insostenible des del punt de vista ètic i moral. El motet, la peça musical que hem escoltat aquest any, ha estat el "Maine Froide" de Bach, molt important perquè és un cant a perdre la por als poders per conquerir la llibertat. 

- Van venir polítics del Partit Popular i de Ciutadans?

- La història del suquet ha passat per moltes etapes. No és una trobada de partits sinó de persones. Transversal i pluralista.
 
- A les portes de la Diada, com veu l'escenari polític?

- Des del 2010 hi ha hagut un seguit de mobilitzacions, tant a Catalunya com a l'Estat, en el que ha estat una explosió d'autoconvocatòria per part dels ciutadans. S'ha passat de manifestacions que eren corporatives, del tot legítimes, a performances, que és un salt cultural. Vol dir que milions de persones es convocaven entorn uns enunciats que reclamaven dignitat i participació política, i posaven en evidència els dèficits d'una democràcia en retrocés. Des de la moció de censura, existeix un espai nou per poder fer un recorregut polític. Ningú no ha de fer claudicacions i s'han d'aconseguir àmplies confluències. En aquest procés, que serà llarg, cal aconseguir que hi hagi un canvi d'hegemonies en l'Estat. Tenint en compte que el que defensem és la democràcia com a element regulador, ètic i moral.    

- No és moment de claudicacions, però sí de confluències. Per desembocar en un referèndum d'autodeterminació?

- Per fer això cal canviar el poder hegemònic de les forces que hi ha a l'Estat. I després, cal tenir en compte sempre la presència de l'imprevist. L'exemple més recent el tenim en la moció de censura, que ensorra un govern del PP que semblava inamovible.   

[blockquote]"La situació dels presos i exiliats és inacceptable. Pel govern espanyol, és insostenible"[/blockquote]
- La situació dels presos i exiliats impedeix desbloquejar la situació?

- La situació dels presos i exiliats és inacceptable. Pel govern espanyol, és insostenible.  
- El sobiranisme necessita aliats?

- En l'espai del sobiranisme s'han de trobar i es troben tots els anhels de canvis estructurals, tant de forma de l'Estat com de polítiques de govern.
 
- Va viure com a actor polític les primeres Diades i el retorn del president Tarradellas el 1977. En què s'assembla aquella situació a l'actual?

- En res. En aquell moment sortíem d'una dictadura i vam aconseguir un estat democràtic de dret. Avui estem davant la crisi dels estats liberals a Europa, amb una democràcia disminuïda. El 1977, tots els poders de l'Estat estaven en mans dels franquistes i es va aconseguir un procés democràtic i la legalització dels partits. Hi va haver en aquell moment tres figures clau: Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Manuel Gutiérrez Mellado.  

- Veu en crisi l'Estat liberal a nivell europeu?

- A nivell mundial, emergeix una extrema dreta amb la idea de restringir la democràcia. Hi ha el risc que es torni a un tancament de fronteres. La política immigratòria és una indecència que afecta de ple el sentit de la Unió Europea, mentre que la crisi econòmica no resolta genera una incapacitat enorme per restituir les finances. Hi ha una crisi sistèmica de llarg recorregut sense gaires certeses ni garanties.    

[blockquote]"Eliminar la pena de mort de la Constitució -amb una esmena de l'Entesa al Senat- és una de les grans satisfaccions de la meva vida"[/blockquote]
- S'acosta l'aniversari dels 40 anys de Constitució i es preveuen grans commemoracions. Vostè va ser senador mentre es va elaborar el text. Com recorda aquell moment?

- Ho recordo positivament perquè veníem d'una dictadura. Però no tinc cap mena de malenconia ni ganes de tornar al passat. Jo vaig ser a la Comissió Constitucional del Senat, amb Josep Benet, Alexandre Cirici i Pellicer i la gent de l'Entesa. I vam aconseguir eliminar amb una esmena nostra la pena de mort, que es mantenia inicialment per a casos greus, quan ens va arribar des del Congrés al Senat com a segona lectura. És una de les satisfaccions més grans, eliminar que l'Estat es pogués cobrar la vida d'algú. També vam poder eliminar la potestat que el rei pogués convocar consells de ministres en casos excepcionals.    

- No és habitual que una persona del seu extracte social s'hagi compromès amb els ideals d'esquerres.

- No, habitual no ho és. Vinc d'una de "les famílies". En el cas de la meva mare, d'un llinatge de terratinents importants, els Ràfols. Mai he militat en cap partit, però sempre he estat lleial a l'espai d'esquerres. Recordo que a Madrid, on participava en una tertúlia amb Santiago Carrillo i Herrero de Miñón a la Cadena Ser, Gemma Nierga va dir a Carrillo: "En el fondo, Portabella es un pijo". I Carrillo li va respondre: "Sí, pero no ejerce como tal".  Vaig viure en una societat tancada, classista. Em vaig vincular al grup Dau al Set i vaig viure tota l'experiència de les avantguardes artístiques. Però ningú no ha triat la seva extracció social.