Aquest Sant Joan és segurament el més convuls a nivell polític dels que hem viscut en els darrers anys a Catalunya. Les explosions internes de partits i l’encesa de nous governs als Ajuntament han provocat una traca de reaccions per tot el país, enlluernant amb la seva brillantor més enllà de l’Ebre on molts esperaven a què la metxa s’encengués sense necessitat d’apropar-hi un llumí.

El que ha passat entre Convergència i Unió es podria comparar amb el que ja fa una colla d’anys utilitzàvem per fer parar bojos els veïns, el “Trueno Rojo”. Aquest petard tenia uns efectes que fins que no explotava no es sabia què feia: un cop rebentava, les persianes dels veïns s’aixecaven, llançaven improperis, d’altres reien i uns altres miraven i remiraven sense entendre què havia passat.

La separació de la federació ha provocat no només la bifurcació dels camins que ara seguiran Unió i Convergència, sinó també la reacció dels partits catalans i de l’Estat, que han dit la seva amb tot de matisos. I la societat civil també espera acabar de trobar l’encaix corresponent amb les noves fórmules que es posen sobre la taula pel 27 de setembre, i a hores d’ara la sensació és que potser caldrà escollir entre el papa o la mama, és a dir, entre la llista del President o la llista de Junqueras.

Els nous governs locals constituïts fa poc més d’una setmana també tenen conseqüències, i si bé en alguns municipis sonen com bombetes en d’altres és el més semblant a un “corre camas”. Les primeres decisions que han començat a prendre alguns executius locals provoquen canvis que s’estan començant a notar, i en moltes ocasions la sensació de la ciutadania va des de l’expectativa fins la il·lusió, passant pel temor.

Amb tot, la foguera està ben encesa i té pinta que serà de les que més duraran, més enllà de la pluja que pugui intentar-la apagar. De fet, es va encendre ja fa un temps, i amb la seva flama s’han alimentat molts dels petards que estan explotant aquests dies. La pregunta que ens hem de fer és quants coets queden a la bossa i sobretot si la seva metxa serà de les llargues, que dóna més temps per preparar-se per l’explosió, o si serà tan curta que correm el perill que ens peti a les mans.