19
de juny
de
2019, 06:40
Actualitzat:
9:33h
Asseguren els coneixedors de les interioritats de la reorganització de Junts per Catalunya (JxCat) que la relació actual entre Carles Puigdemont i Artur Mas és de "confiança". Quin és el motiu? "Saben que aquest cop no es poden equivocar", relata un dirigent consultat per NacióDigital. Aquest dimecres es reuneixen a Waterloo per tractar el reordenament de JxCat, i sobre la taula hi haurà tres qüestions rellevants: el calendari, l'estructura i els lideratges. La cita arriba després que aquest dimarts alcaldes, exalcaldes i membres del Govern es desplacessin a Bèlgica per abordar els pactes municipals, els possibles acords a les diputacions i també per conjurar-se a l'hora de tenir una "millor coordinació" com a espai, segons fonts presents a la trobada.
Aquesta "millor coordinació", en tot cas, només s'aconseguirà quan s'unifiquin -no només formalment, sinó també a nivell de funcionament intern- les marques i famílies que operen sota l'espai polític postconvergent. Per una banda hi ha el PDECat, amb David Bonvehí al capdavant, que segueix fent-se valer i es resisteix a una "opa hostil" -així ho defineixen des del seu entorn- per part del sector més afí a Puigdemont. JxCat no és un bloc monolític i aspira a deixar enrere els gairebé tres anys d'història del PDECat, però també hi ha veus que els recomanen "tenir en compte l'estructura territorial" del partit. En tercer lloc hi ha la Crida Nacional per la República, que en un inici havia de ser el paraigua de totes les marques, però que ara es manté congelada.
El primer detall a decidir és quin serà el calendari de la reorganització. Sectors de JxCat donen per fet que aquest juliol es durà a terme una assemblea -rebi el nom que rebi- en la qual totes les famílies acordaran una nova estructura. Malgrat això, fonts de la direcció del PDECat asseguren que "no hi ha temps", sobretot perquè es vol arribar al conclave amb totes les ferides tancades i una estructura definida. "No ens podem permetre que passi com el 2016", rememora un dirigent que ho va viure en primera persona. En aquell congrés, les pugnes entre sectors van fer que Jordi Turull i Miquel Buch quedessin descavalcats i assumissin el poder Marta Pascal i Bonvehí.
L'excoordinadora general és la principal crítica amb l'estratègia de Puigdemont, i el president del PDECat ha resistit durant un any la pressió perquè el partit se subsumís en la dinàmica de la Crida -primer- i de JxCat -després-, tant a nivell orgànic com d'estratègia política. Bonvehí aspira no només a tenir presència dels seus afins a la futura direcció de JxCat, sinó a disposar, també, d'ascendència ideològica. Tot plegat s'ha de vehicular a través d'una nova direcció amb president -Puigdemont-, secretari general, secretari d'organització i un desplegament territorial que begui del PDECat.
Les tries de secretari general i secretari d'organització són fonamentals, perquè portaran el dia a dia i el discurs. Un dels dubtes a resoldre és si el secretari general és també el candidat a la presidència de la Generalitat, tenint en compte que és factible l'escenari d'eleccions anticipades per a principis de 2020. Entre els noms que apareixen a les travesses per ocupar càrrecs rellevants hi ha membres del Govern -Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó- però també alcaldes, com ara Marc Castells -Igualada- i Marta Madrenas -Girona-. Tots ells van ser ahir a Waterloo amb Puigdemont.
Balanç de resultats (i de pactes)
La Casa de la República ha acollit una trobada entre Puigdemont i destacats dirigents territorials de JxCat, entre els quals Jordi Masquef -Figueres-, Carmela Fortuny -Sant Cugat del Vallès-, Rosa Maria Perelló -Tàrrega- i Lluís Guinó -Besalú-. Els tres primers van ser descavalcats després de pactes d'ERC amb CUP i PSC, mentre que Guinó és un dels dirigents del PDECat que més pes tenen en els negociacions amb Puigdemont. A Waterloo també s'hi ha acostat Ferran Bel, secretari d'organització del partit.
Damunt la taula, segons fonts presents a la trobada, hi ha hagut els pactes municipals i també els possibles acords a les diputacions. A Tarragona i a Lleida l'escenari més probable és el d'un acord de govern amb els republicans, que en tindrien la presidència com a força amb més diputats provincials. A JxCat li pertocaria liderar la diputació de Girona, on ha estat la força més votada, i l'opció previsible és la d'un pacte de govern amb ERC. Existeix malestar amb els republicans pels pactes de Figueres, Sant Cugat i Tàrrega -que Puigdemont rebés els desbancats és un missatge en si mateix-, però de moment el Govern ha optat per aïllar-se de la tensió entre les formacions que l'integren.
Una d'elles, JxCat, definirà en els propers dies el seu futur. És clau la reunió amb Mas després que aquest dimarts, amb els alcaldes, hi hagués consens per una "millor coordinació". Puigdemont i el seu antecessor tenen a les seves mans una reestructuració ordenada -una segona refundació de l'espai de CDC- que permeti encabir tots els sectors, triar nous lideratges i preparar les futures eleccions catalanes.
Aquesta "millor coordinació", en tot cas, només s'aconseguirà quan s'unifiquin -no només formalment, sinó també a nivell de funcionament intern- les marques i famílies que operen sota l'espai polític postconvergent. Per una banda hi ha el PDECat, amb David Bonvehí al capdavant, que segueix fent-se valer i es resisteix a una "opa hostil" -així ho defineixen des del seu entorn- per part del sector més afí a Puigdemont. JxCat no és un bloc monolític i aspira a deixar enrere els gairebé tres anys d'història del PDECat, però també hi ha veus que els recomanen "tenir en compte l'estructura territorial" del partit. En tercer lloc hi ha la Crida Nacional per la República, que en un inici havia de ser el paraigua de totes les marques, però que ara es manté congelada.
El primer detall a decidir és quin serà el calendari de la reorganització. Sectors de JxCat donen per fet que aquest juliol es durà a terme una assemblea -rebi el nom que rebi- en la qual totes les famílies acordaran una nova estructura. Malgrat això, fonts de la direcció del PDECat asseguren que "no hi ha temps", sobretot perquè es vol arribar al conclave amb totes les ferides tancades i una estructura definida. "No ens podem permetre que passi com el 2016", rememora un dirigent que ho va viure en primera persona. En aquell congrés, les pugnes entre sectors van fer que Jordi Turull i Miquel Buch quedessin descavalcats i assumissin el poder Marta Pascal i Bonvehí.
Debat intern sobre quina és la millor data per l'assemblea que reordenarà l'espai: dirigents del PDECat adverteixen que el juliol potser és precipitat
L'excoordinadora general és la principal crítica amb l'estratègia de Puigdemont, i el president del PDECat ha resistit durant un any la pressió perquè el partit se subsumís en la dinàmica de la Crida -primer- i de JxCat -després-, tant a nivell orgànic com d'estratègia política. Bonvehí aspira no només a tenir presència dels seus afins a la futura direcció de JxCat, sinó a disposar, també, d'ascendència ideològica. Tot plegat s'ha de vehicular a través d'una nova direcció amb president -Puigdemont-, secretari general, secretari d'organització i un desplegament territorial que begui del PDECat.
Les tries de secretari general i secretari d'organització són fonamentals, perquè portaran el dia a dia i el discurs. Un dels dubtes a resoldre és si el secretari general és també el candidat a la presidència de la Generalitat, tenint en compte que és factible l'escenari d'eleccions anticipades per a principis de 2020. Entre els noms que apareixen a les travesses per ocupar càrrecs rellevants hi ha membres del Govern -Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó- però també alcaldes, com ara Marc Castells -Igualada- i Marta Madrenas -Girona-. Tots ells van ser ahir a Waterloo amb Puigdemont.
Balanç de resultats (i de pactes)
La Casa de la República ha acollit una trobada entre Puigdemont i destacats dirigents territorials de JxCat, entre els quals Jordi Masquef -Figueres-, Carmela Fortuny -Sant Cugat del Vallès-, Rosa Maria Perelló -Tàrrega- i Lluís Guinó -Besalú-. Els tres primers van ser descavalcats després de pactes d'ERC amb CUP i PSC, mentre que Guinó és un dels dirigents del PDECat que més pes tenen en els negociacions amb Puigdemont. A Waterloo també s'hi ha acostat Ferran Bel, secretari d'organització del partit.
El PDECat aspira a situar alcaldes dins la nova direcció i, fins i tot, promoure'n algun per a responsabilitats a la Generalitat
Damunt la taula, segons fonts presents a la trobada, hi ha hagut els pactes municipals i també els possibles acords a les diputacions. A Tarragona i a Lleida l'escenari més probable és el d'un acord de govern amb els republicans, que en tindrien la presidència com a força amb més diputats provincials. A JxCat li pertocaria liderar la diputació de Girona, on ha estat la força més votada, i l'opció previsible és la d'un pacte de govern amb ERC. Existeix malestar amb els republicans pels pactes de Figueres, Sant Cugat i Tàrrega -que Puigdemont rebés els desbancats és un missatge en si mateix-, però de moment el Govern ha optat per aïllar-se de la tensió entre les formacions que l'integren.
Una d'elles, JxCat, definirà en els propers dies el seu futur. És clau la reunió amb Mas després que aquest dimarts, amb els alcaldes, hi hagués consens per una "millor coordinació". Puigdemont i el seu antecessor tenen a les seves mans una reestructuració ordenada -una segona refundació de l'espai de CDC- que permeti encabir tots els sectors, triar nous lideratges i preparar les futures eleccions catalanes.