🎥 president @KRLS: "Rajoy hauria de repatriar els policies que ha enviat a Catalunya des del setembre, hauria de retirar els homes de negre que prenen decisions il·legítimes en nom d'un Govern ocupat i no hauria de prendre cap més decisió en nom de la Generalitat"#JuntsXCat pic.twitter.com/yAeeAPSh9i
— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) 22 de desembre de 2017
"Si depengués exclusivament d'ell, a mi em sembla que el cos li demana tornar ja", manté un alt dirigent del PDECat. "Jo crec que val la pena prendre aquest risc", sosté un membre del cercle de Puigdemont a Palau durant l'anterior legislatura. Per tal d'afrontar un hipotètic retorn caldria, abans, abordar quina és la posició de la Fiscalia i si l'Estat afluixa la pressió judicial sobre els càrrecs governamentals encausats. No falten veus, també a la direcció del partit, que veuen "molt poc probable" un retorn complet, és a dir, que Puigdemont posi els peus a Catalunya, vagi al Parlament, sigui investit i en cap cas traslladat a la presó per ordre del jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem. La defensa del president té previst mantenir contactes amb la Fiscalia, i una línia argumental serà que és el candidat amb més suports per la investidura. La candidatura treballa des de fa dies en un informe jurídic sobre aquesta situació.
Aquests suports es basen en els 34 diputats de Junts per Catalunya, els 32 d'ERC i els 4 de la CUP, que s'ha ofert per formar part d'un executiu de concentració en defensa i desplegament de la República. El PDECat va acabar la legislatura amb ganes de no tornar a pactar amb els anticapitalistes, a les antípodes a nivell ideològic, i els resultats del 21-D fan que n'hi hagi prou amb l'abstenció de la CUP per fer Puigdemont -en cas que es pugui sotmetre a la investidura- president de nou. En públic no es parla de cap pla B, bàsicament perquè tota la campanya ha estat basada en la restitució del líder independentista, però en privat comença a circular el nom de Jordi Sànchez, número dos, sempre i quan surti aviat de la presó. Podria fer-ho, segons els càlculs de la candidatura, després de declarar davant del jutge l'11 de gener.
El reforç de la campanya
L'eufòria era palpable, dijous a la nit, a l'Hotel Catalonia Eixample 1864, on Junts per Catalunya hi va situar el quarter general per seguir el recompte. Cap enquesta havia projectat els 34 escons ni quedar per damunt d'ERC, així que el resultat electoral va ser rebut amb entusiasme. Una de les figures que surten reforçades és la d'Elsa Artadi, directora de la campanya i número deu per Barcelona, que es perfila com una de les peces clau del futur Govern. Dirigents consultats assenyalen que es podria convertir en consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, i n'hi ha d'altres que especulen en convertir-la en relleu de Puigdemont si no pot tornar a Catalunya. Oficialment, però, l'única opció que hi ha sobre la taula és la restitució del Govern legítim.
[blockquote]Sectors del PDECat apunten la possibilitat que Jordi Sànchez sigui candidat a la investidura si surt de la presó a parrtir de l'11 de gener i Puigdemont no pot tornar a Catalunya per ser escollit al Parlament[/blockquote]
Eduard Pujol, portaveu de la candidatura i número vuit per Barcelona, també serà un dels independents amb més projecció. Al llarg de la campanya s'ha distingit com un dels mitinguers més celebrats pel públic, i també ha estat autor de la metàfora de les "nines russes" de l'article 155 de la Constitució. Fonts consultades mantenen que hi haurà una tendència en el repartiment de funcions entre membres de la candidatura: destacats dirigents del PDECat -com ara Josep Rull o Jordi Turull- poden tenir més pes en el grup parlamentari, mentre que al Govern s'hi situarien més independents. Tot dependrà, però, de si Puigdemont torna i de quin tipus de Govern vol formar.
Cap a les municipals
Passades les catalanes, el principal repte del PDECat és el de les eleccions municipals del 2019. La direcció executiva ampliada del partit ha analitzat aquest divendres com ha quedat el mapa electoral, i no ha passat desapercebut el bon resultat a Girona, on han obtingut una diferència de tres escons -7 a 4- amb ERC. Els republicans, això sí, són més forts a l'àrea metropolitana de Barcelona, on Junts per Catalunya ha tingut problemes per fer forat en ciutats com Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet de Llobregat i Cornellà. A les principals ciutats del Garraf s'ha imposat Ciutadans i, a l'Ebre, els de Puigdemont han patit davant d'ERC, que ha experimentat un creixement sensible a les àrees metropolitanes de Barcelona i de Tarragona. La llista del president s'imposa en tres de les 23 més poblades, i la resta són per als d'Arrimadas.
A la Catalunya interior, però, el president s'ha endut bona part del vot independentista. Olot, Manresa, Vic, Berga i Igualada, per exemple, han registrat victòries solvents de Junts per Catalunya. Són bons pronòstics de cara a les municipals, a les quals el PDECat podria tornar a fer servir la marca del 21-D. "S'ha demostrat que és una bona eina, i la podem fer servir en altres circumstàncies", assenyalava aquest matí la coordinadora general del partit, Marta Pascal. en roda de premsa.
Els drets electorals i econòmics de Junts per Catalunya pertanyen a la formació hereva de Convergència, que també en té registrat el nom. Al llarg dels propers dies, segons fonts de la candidatura, arrencarà "sense pressa" la confecció de la cúpula parlamentària. "Tot es farà dialogadament i mantenint l'autonomia del grup", mantenien les mateixes veus. Si els plans no es torcen, la idea del PDECat i de la candidatura és prendre's uns dies amb certa calma, aprofitar les festes i tornar a la feina el 27. Sempre i quan no surtin els imprevistos als quals el procés els té acostumats.
