Pujol augura un «xoc de trens» amb la reforma de la Constitució

L'expresident creu que si no “passen coses” en aquesta legislatura, Catalunya patirà una involució política, social, lingüística i econòmica greu

Publicat el 24 d’agost de 2011 a les 11:55
Jordi Pujol a la UCE aquest matí, on ha rebut el premi del rectorat. Foto: UCE  

“Algun gir s'ha de produir en les relacions Catalunya-Espanya durant els dos, tres, màxim quatre anys, altrament, cauríem en una situació d'involució molt greu en tot, des de la política o la llengua, passant per l'economia, el benestar i la cohesió social”. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha fet aquest advertiment des de la Universitat Catalana d'Estiu, en què ha remarcat que “cal que passi alguna cosa, ni que sigui en forma de xoc de trens, en els anys immediats”.

Pujol havia preparat un discurs fa tres dies, i l'ha hagut de modificar en conèixer que el PSOE i el PP han pactat una reforma de la Constitució per limitar el sostre de despesa de les autonomies. “Ja ha passat una cosa, no provocada per Catalunya, que és que el PSOE i el PP  volen limitar la capacitat operativa de les autonomies, fruit de l'aliança de les autonomies governades per aquests  partits. És una autonomia fictícia, i quan aquests dos partits es posen d'acord, sabem que Catalunya és perjudicada”, ha argumentat l'experesident.  

Jordi Pujol vaticina que el xoc de trens ha començat amb aquesta proposta de modificació constitucional, però demana que no es parli “alegrament” d'aquest xoc Catalunya-Espanya, i menys encara “provocar-lo”:  Al seu entendre, “el desgraciat procés de l'Estatut, que no és pas culpa dels catalans, ja ha deixat clar que la lleugeresa i la imprudència no donen bons resultats. En donen de molt dolents. O sigui que durant els dos, tres, màxim quatre anys, el primer que cal és molta seriositat, molta preparació prèvia i molt enfortiment intern”.

L'expresident, que ha rebut el premi Canigó a la seva trajectòria política, ha reconegut que durant els seixanta anys d'activitat política alguns dels seus plantejaments polítics de sempre “com a mínim s'han de revisar”, un fet que li dol “personalment”, però sobretot, “em dol pel meu país”.