Ser rei deu ser un dels oficis més absurdament estúpids que existeixen al món, almenys en la forma de govern de la monarquia parlamentària, i malgrat tot deu ser el més ben pagat de tots. Resulta que en una monarquia com l'espanyola, almenys sobre el paper constitucional, el rei regna però no governa, per tant, no fot ni brot i cobra per això. Però alhora resulta que sí, que sí que treballa, que per alguna cosa és el militar amb més rang del país, un càrrec del tot incompatible amb el fet de no tenir poder executiu. Així doncs, mana o no mana? Ni si ni no, sinó tot el contrari, que diuen els hispanoparlants.
Encara hi ha més, resulta que el rei està per sobre de la política -com si ser el principal valedor del sistema monàrquic fos un fet estrictament apolític-, però alhora tothom li atorga capacitat per incidir, d'una manera o altra, en el joc polític. Tant és així que en aquest joc de despropòsits un dia el president de la Generalitat assegura que li demanarà que intercedeixi per la consulta i un altre dues madrilenyes li preguen que tingui els catalans-espanyols presents en les seves oracions. (Constatació al marge: que algú demani al rei pels catalans-espanyols és acceptar que hi ha catalans-no espanyols, alguna cosa hem aconseguit).
A què treu cap demanar coses al rei? Es pensen que portarà joguines als nens el sis de gener o què? Si el rei té un paper purament representatiu, que es conformi amb això, que ja cobra un bon sou per entrar sempre el primer als llocs i sense fer mai cua, però que a sobre siguem els mateixos ciutadans i fins i tot els líders polítics els que esperem que a més, es posicioni políticament en un sentit o un altre és creure que efectivament, el rei serveix per alguna cosa. I em temo que creure això no és que sigui indigne en una democràcia en tant que vulneració flagrant dels principis d'igualtat sobre els que se sustenten els estats de dret. Pitjor encara, creure que el rei pot tenir opinió és anticonstitucional.
