El pròxim 12 de maig, els catalans estan convocats a les urnes per escollir els seus representants al Parlament i, indirectament, el nou president de la Generalitat. Però molts ciutadans encara no coneixen certes característiques de les eleccions: des que es requereix per anar a votar, quines són les dates per demanar el vot per correu o quin tipus de vots es poden introduir a l'urna. Per a sortir de dubtes, et donem les indicacions concretes de quan un vot és vàlid, quan no ho és, quan és vot en blanc o ho és nul.
El vot vàlid
Els vots en unes eleccions poden ser considerats de dues maneres: vàlids o nuls. Per aconseguir la primera circumstància, cal dipositar el vot a l'urna amb les exigències legals que això implica. Com el vot s'introdueix en un sobre, per mantenir la privacitat, es decidirà si és vàlid o nul un cop comenci el recompte. És feina del president i dels vocals de la mesa els que ho decidiran, tal com recorden les autoritats electorals.
El vot en blanc o el vot nul
En el cas del vot en blanc, es considera així aquells vots que són vàlids en unes circumstàncies molt concretes: aquells sobres que no contenen cap papereta o aquells que han emès el vot en favor d'una candidatura que és legalment retirada. Cal no confondre el fet de voler emetre un vot en blanc: en el cas que s'introdueixi papereta, però no es marqui cap candidatura es considerarà nul, no en blanc. En el cas dels municipis de menys de 250 habitants, però, introduir la papereta sense marcar cap candidat sí que es considerarà vot en blanc.
Quan es considera un vot nul
Els vots nuls són aquells vots que no són vàlids, que no se sumaran a cap candidatura ni al vot en blanc. Tampoc a les dades de participació. En els municipis majors de 250 habitants, deixar una papereta sense cap candidatura marcada serà considerada vot nul. Tots els sobres alterats, amb objectes o paperetes que no són oficials, amb guixades, marcatges on no toca i altres circumstàncies es consideraran nuls.