En un inici, Mariano Rajoy no va creure que l'independentisme estigués disposat a complir el full de ruta cap al referèndum o, en tot cas, pensava que les eines que tenia a l'abast serien suficients per frenar-ho sense haver d'esprémer massa. Una medicina basada en una barreja de divisions internes catalanes, pressió judicial de l'Estat i flaquesa d'alguns dels governants encarregats d'aplicar l'estratègia sobiranista havia de ser suficient per frenar un procés que el president espanyol esperava que encallés durant el juliol, per evitar mantenir la flama fins al darrer moment.

Malgrat tot, la reacció ja no és la que esperava Rajoy i el xoc de trens sembla que encara ha d'arribar, elevant la intensitat de les locomotores a partir de la setmana vinent, quan està previst que la mesa del Parlament doni llum verda a la tramitació de la llei del referèndum, moment en el qual el govern espanyol recorrerà el text al Tribunal Constitucional (TC). Aquestes impugnacions, però, ja no són suficients.

Per aquest motiu, l'Estat ha hagut de variar l'estratègia i intensificar-la, començant pels interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat involucrats en el procés -sense que hagi quedat clara l'autoria de les ordres per fer-los- i, veient que no n'hi havia prou, va seguir amb la reforma del fons de liquiditat autonòmica, collant encara més el control de les finances catalanes. I malgrat tot, els grans partits espanyols ja preveuen que l'1-O passarà alguna cosa.

No li volen donar categoria de referèndum, però primer va ser el PSOE qui va admetre que hi podria haver urnes, i Rajoy, aquest dilluns, ja ha ajornat qualsevol debat territorial a després d'aquesta data, quan ha admès que s'obrirà un "nou escenari". Una bona prova d'això és que el president espanyol ha decidit intensificar la seva presència a Catalunya, per mirar de millorar la seva imatge i, amb la seva, la del seu govern i de l'Estat. Hi serà durant l'inici de la campanya del referèndum -coincidint amb l'escola d'estiu del PP, a Salou- però altres dirigents del seu govern també inflar l'agenda a Catalunya, segons La Vanguardia. Igualment, també buscarà aliats internacionals contra el procés, com ja va fer el 9-N, començant pel president dels EUA, Donald Trump, amb qui es vol reunir just abans de la votació. També com en el 9-N, Felip VI s'hauria netejat l'agenda exterior la setmana prèvia, segons publica La Razón.

1. El Govern, cohesionat i decidit

La remodelació del Govern ha donat pas a un executiu ferm i compromès amb el full de ruta. Els canvis impulsats per Carles Puigdemont, primer cessant Jordi Baiget i després amb la sortida de tres consellers més i del secretari, han tallat d'arrel els dubtes expressats en privat i en públic en relació a l'1-O, sense por a possibles inhabilitacions. El vicepresident català, Oriol Junqueras -que algunes veus de Madrid van voler vendre com la cara pragmàtica del Govern-, fins i tot ha demanat al govern espanyol que li enviï a ell tots els requeriments relatius als passos cap al referèndum, mentre que el nou conseller de Cultura, Lluís Puig, ha ratificat que, "si la gent està ferma", l'executiu no frenarà.
 
2. JxSí i la CUP mantenen els tràmits

Els grups parlamentaris independentistes tampoc no s'han fet enrere davant les maniobres de l'Estat. Els seus 72 diputats van plasmar la signatura en la proposició de llei del referèndum, registrada a finals de juliol, a la qual s'espera que la mesa del Parlament doni llum verda per tramitar-se per lectura única, malgrat que la reforma del reglament que ho permet està suspesa pel TC, donant pas així al xoc frontal amb les institucions estatals. L'única discrepància, per tant, es trobava en quan es registrava i votava la llei de transitorietat jurídica, però el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ja ha deixat clar que aquest text també arribarà al Parlament, com a tard, la primera setmana de setembre.
 
3. L'1-O guanya suports entre els "comuns"

Una de les obsessions dels independentistes ha estat la recerca de suports entre els "comuns", com a mínim pel que fa a la participació en el referèndum. I en aquest sentit, el líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, defensa amb ungles i dents que cal incentivar el vot durant aquella jornada, malgrat que la seva formació no la consideri un referèndum vinculant. I ho fa, a més, en contra de la voluntat de la direcció estatal de Pablo Iglesias i d'alguns dels seus companys de grup a Catalunya Sí que es Pot, amb qui s'ha discutit obertament. De fet, els ha instat fins i tot a pactar una posició comuna davant la llei del referèndum -que es va segregar de la de transitorietat jurídica precisament per mirar de caçar suports entre els "comuns"-.

El líder d'EUiA i membre de la direcció de Catalunya en Comú, Joan Josep Nuet, també s'ha mullat obertament a favor del referèndum i participa en actes públics en aquesta línia. Mentre, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha hagut de modular el seu discurs i ja diu que posarà "totes les facilitats" perquè aquest se celebri.
 
4. El PSOE de Pedro Sánchez pren la iniciativa

A principis de juliol, el nou líder del PSOE, Pedro Sánchez, va garantir a Rajoy que faria front comú amb ell contra el referèndum per "il·legal" -i a Catalunya, el PSC també ha tancat files, posant pressió als seus alcaldes perquè no cedeixin locals a la Generalitat i, així, dificultin l'operatiu logístic-. Malgrat tot, també li va deixar un encàrrec: que iniciés un diàleg sincer amb la Generalitat i les forces sobiranistes per intentar buscar punts d'entesa que passessin per una reforma del model territorial. Malgrat tot, en constatar que el PP no feia cap pas en aquesta línia, els socialistes ja han anunciat que reclamaran abans de l'1-O la creació d'una comissió d'estudi al Congrés sobre una eventual modificació de la Constitució. Això no ha agradat Rajoy, que no vol debatre res fins passada aquella data i ho veu com una escletxa en el si del front unionista.
 
5. El TC no veu clar inhabilitar polítics catalans

Rajoy no volia esquitxar-se a l'hora de frenar el procés i, per això, va impulsar la reforma de la llei del TC, per permetre a l'alt tribunal actuar de mutu propi, donant una pàtina d'actuació jurídica al que de facto seria una intervenció política. I el darrer graó era la possible inhabilitació de càrrecs públics, si tots els avisos previs eren desatesos. Malgrat tot, segons publica La Vanguardia, els magistrats progressistes del TC no veurien gens clara impulsar una mesura d'aquesta magnitud, un fet que podria frenar la decisió d'aplicar-la, ja que els darrers presidents de l'ens sempre han buscat la unanimitat en les sentències contra el procés, encara que fos a costa de rebaixar-ne el contingut -el periodista José Antonio Zarzalejos ja ho havia avançat fa dues setmanes en el seu blog d'El Confidencial-.

Si finalment no inhabilités polítics catalans, el govern espanyol només podria intervenir aplicant directament ell la llei de seguretat nacional per retirar les competències i el control dels Mossos, tot i que el procediment per fer-ho no és senzill i el desgast polític seria superior.