Catalunya és la gran preocupació del govern espanyol i del Partit Popular. Ha trigat a aparèixer, però quan ho ha fet ha quedat clar que és el neguit principal de l’Estat. El discurs final de Mariano Rajoy en la clausura del XVIII congrés del PP ha dedicat al conflicte polític amb Catalunya una de les parts nuclears de la seva intervenció. “Tot això del procés sobiranista és un disbarat”, ha proclamat el líder del PP. “No tractarem ni comerciarem sobre la sobirania nacional ni serem còmplices d’aquesta arbitrarietat”, ha dit, per afirmar tot seguit que “no admetrem un referèndum que busca la ruptura d’Espanya”. “Un procés de secessió no és una oda agradable feta per un amable jardiner, sinó una amputació terrible i dolorosa que no hi ha cirurgià que pugui salvar”, ha assegurat contundenment.

"Espanya seguirà sent Espanya", ha afirmat. “A Catalunya el que alguns plantegen no és un debat sobre el model d’Estat, és una altra cosa: l’eliminació de la sobirania nacional”, ha assegurat. I per aconseguir aquest objectiu, segons ell, “volen saltar-se la llei a la torera”. Per Rajoy, “el dret a decidir és de tots i cadascun dels espanyols, no d’una part d’ells”. Ha elogiat el diàleg, però ha dit que “no es pot discutir sobre l’incompliment de la llei, això és l’ABC de la democràcia”.     

Rajoy ha dit que hi ha molts àmbits sobre els quals es pot dialogar amb la Generalitat, i per això no es pot “deixar la cadira buida”, en al·lusió a la inassistència de Carles Puigdemont a la Conferència de Presidents”. El líder del PP ha dit que molts catalans han estat enganyats en la seva bona fe i han estat enredats perquè se’ls ha dit que la independència seria la solució de tots els mals, quan suposaria “la sortida de la UE i de la zona euro”. “Un procés de secessió és una amputació terrible que no hi ha cirurgià que salvi”.

Autoelogis i patriotisme

El líder reelegit ha fet un autoelogi desacomplexat a la seva persona i al seu govern. “Espanya se’ns anava sense remei cap al precipici del rescat”, ha dit Rajoy per dibuixar l’escenari amb què es va trobar quan es va fer càrrec de la presidència del govern. “No hi va haver rescat –ha dit-, ens vam rescatar a nosaltres mateixos”, recordant el cost que ha suposat per al PP. Espanya ara té futur, ha proclamat. Les seves paraules han explicat molt sobre la seva mentalitat i la seva concepció de la política, descarnada i pragmàtica: “Estem aquí per governar en funció de les circumstàncies. Quines? Les que siguin”.

El discurs ha estat farcit de referències patriòtiques. Rajoy ha començat expressant la lleialtat a la Corona i recordant el bon funcionament de les institucions, que es va comprovar en el relleu en el cim de l’Estat, al produir-se l’abdicació de Joan Carles I. Ha fet també un elogi a José María Aznar, que ha estat aplaudit pels congressistes, sense entusiasmes. Alhora, ha tingut unes paraules d’homenatge a Manuel Fraga. Tot ha semblat calculat fins al mínim detall.  

Ahir, el de Mariano Rajoy va ser un discurs adreçat a la militància i en clau molt interna del partit, en tant que candidat a la presidència, amb notes de tipus molt personal. La intervenció d’avui ha tingut un altre to i uns altres destinataris. L’ha feta com a líder del PP i en clau de política espanyola.
María Dolores de Cospedal, en una intervenció prèvia a la de Rajoy, també s’ha referit a la situació a Catalunya, dient que hi havia alguns que “volen arruïnar la vida a vuit milions de catalans” i “posar fi a segles de vida en comú”. El PP ha fet també del seu congrés un exercici d’enduriment per preparar-se per a una estratègia de confrontació amb el sobiranisme.