10
de setembre
de
2023, 20:00
Actualitzat:
20:07h
Des de fa uns anys, sobretot després del cicle àlgid del procés, les enquestes que demanen sobre la independència coincideixen en què el rebuig ha aquesta ha tornat a prendre la davantera entre la ciutadania. Molt en concret, el principal baròmetre de referència del país, el del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), així ho assenyalaria, fins al punt que, en l'últim elaborat, aquells que responien que no volien la independència superaven per deu punts als del "sí", el juny passat. Ara bé, d'aquí se'n pot extreure que aquells que en són contraris són clara majoria?
El cert és que aquesta no és l'única pregunta que fa referència a aquesta qüestió, sinó que cada baròmetre en té, com a mínim, dues més. La primera, que es fa des de fa molt de temps, demana per l'encaix preferit amb l'Estat, posant sobre la taula la independència, però també l'estat federat, la comunitat autònoma o una mera regió d'Espanya. En aquest cas, l'estat independent és l'opció més citada, tot i que lluny de la majoria i amb menys suport que el "sí" en l'opció binària. Això es deu a que, quan s'han de mullar exclusivament entre aquestes dues opcions, una quantitat rellevant de federalistes es decanten per l'afirmativa.
Per altra banda, s'ha inclòs recentment una altra pregunta que, mantenint-se en el debat entorn la independència, inclou més opcions de resposta. Permet situar-se com a partidari de la independència unilateral o pactada, de la unió amb l'Estat arran d'un acord o sense negociació i també afegeix l'opció d'admetre que no es té posició relativa a aquesta qüestió -a banda del clàssic "no ho sé"-. I en aquest cas, les opcions acordades a banda i banda són les preferides dins de cada bloc, però, a més, la suma de les respostes independentistes i la de les unionistes dibuixen un empat força estable entre aquests blocs, amb un 40% d'adhesions globals cadascun.
A què es deu aquesta diferència en el suport a la independència, en funció de la pregunta? Probablement, la formulació binària més simple, sobre si es vol o no l'estat independent, permet interpretar fàcilment el "sí", però no tant el "no". I és que no voler activament un horitzó polític, no desitjar-lo, no equival automàticament a estar-hi en contra o a desitjar el seu oposat. Hi cap també l'opció conforme no es vol la independència pel mer fet que aquest debat no interessa o no se'n té una opinió ferma, però sense tampoc defensar activament quedar-se a l'estat espanyol.
Per això, quan s'obliga l'enquestat a triar entre dos horitzons dicotòmics -no només a favor o en contra d'un d'ells- i, a més, s'afegeix la possibilitat de no mullar-se entre aquests, l'escenari varia. Així, una de cada quatre persones que respon que no vol la independència, a la següent pregunta, no es posiciona a favor de la unitat de l'Estat, ja sigui pactada o no. En concret, un 14% dels que diuen no voler la independència admeten després no tenir posició sobre aquest debat. En canvi, aquells que diuen que sí que la volen tornen a defensar aquesta opció més clarament amb la següent formulació i, com a molt, es divideixen entre unilateralistes i pactistes. El següent gràfic permet observar com varien les respostes en funció de la pregunta.
Respecte aquest últim gràfic, val la pena aturar-se i observar específicament com varien les respostes en les altres preguntes d'aquells que es posicionen en favor d'un estat federal. En el cas de l'opció binària, un 31% dels federalistes declaren voler la independència i un 60%, que no. La diferència és notable. No ho és tant, però, en la pregunta amb cinc opcions de resposta. Llavors, un 38% de federalistes es posiciona a favor de l'estat independent i un 44%, per la unió amb l'Estat -en tots dos casos, clarament decantats per les vies pactades-. Escassament sis punts de diferència entre els dos blocs i un 15% més admet que no hi té posició.
Amb tot, aquesta formulació introduïda l'any passat apuntaria a que, a diferència de la percepció més difosa, hi hauria un empat força estable en la societat catalana entre els partidaris de la independència i els de mantenir-se dins l'Estat. En tot cas, això és una fotografia d'un moment en què aquest debat està força calmat i, per tant, no permet treure conclusions sobre què ocorreria en cas d'una reactivació del procés. I és que aquest 20% que no es posiciona podria decantar-se pel "no", si l'unionisme aconseguís fixar una sensació de risc elevat en cas de trencament. En sentit contrari, l'independentisme ha estat més mobilitzat durant bona part del procés i, en cas de referèndum en un escenari similar, això podria donar-li de nou cert avantatge.
Les bases dels comuns són les que estarien més dividides. Sobretot volen mantenir-se dins l'estat espanyol de forma pactada, però aquests no arriben a la meitat. Un terç més, en canvi, defensa la independència -també sobretot acordada- i un 20% no es posiciona o no ho sap. Els abstencionistes, finalment, es decanten sobretot per horitzons que no són de ruptura, un element que fa pensar que, malgrat el reflux del procés, els partits independentistes encara es beneficien de certa mobilització superior a l'hora d'anar a les urnes.
Evolució del "sí" i el "no" a la independència
El cert és que aquesta no és l'única pregunta que fa referència a aquesta qüestió, sinó que cada baròmetre en té, com a mínim, dues més. La primera, que es fa des de fa molt de temps, demana per l'encaix preferit amb l'Estat, posant sobre la taula la independència, però també l'estat federat, la comunitat autònoma o una mera regió d'Espanya. En aquest cas, l'estat independent és l'opció més citada, tot i que lluny de la majoria i amb menys suport que el "sí" en l'opció binària. Això es deu a que, quan s'han de mullar exclusivament entre aquestes dues opcions, una quantitat rellevant de federalistes es decanten per l'afirmativa.
Per altra banda, s'ha inclòs recentment una altra pregunta que, mantenint-se en el debat entorn la independència, inclou més opcions de resposta. Permet situar-se com a partidari de la independència unilateral o pactada, de la unió amb l'Estat arran d'un acord o sense negociació i també afegeix l'opció d'admetre que no es té posició relativa a aquesta qüestió -a banda del clàssic "no ho sé"-. I en aquest cas, les opcions acordades a banda i banda són les preferides dins de cada bloc, però, a més, la suma de les respostes independentistes i la de les unionistes dibuixen un empat força estable entre aquests blocs, amb un 40% d'adhesions globals cadascun.
De quina opció és partidària la ciutadania catalana, entorn la independència?
A què es deu aquesta diferència en el suport a la independència, en funció de la pregunta? Probablement, la formulació binària més simple, sobre si es vol o no l'estat independent, permet interpretar fàcilment el "sí", però no tant el "no". I és que no voler activament un horitzó polític, no desitjar-lo, no equival automàticament a estar-hi en contra o a desitjar el seu oposat. Hi cap també l'opció conforme no es vol la independència pel mer fet que aquest debat no interessa o no se'n té una opinió ferma, però sense tampoc defensar activament quedar-se a l'estat espanyol.
Per això, quan s'obliga l'enquestat a triar entre dos horitzons dicotòmics -no només a favor o en contra d'un d'ells- i, a més, s'afegeix la possibilitat de no mullar-se entre aquests, l'escenari varia. Així, una de cada quatre persones que respon que no vol la independència, a la següent pregunta, no es posiciona a favor de la unitat de l'Estat, ja sigui pactada o no. En concret, un 14% dels que diuen no voler la independència admeten després no tenir posició sobre aquest debat. En canvi, aquells que diuen que sí que la volen tornen a defensar aquesta opció més clarament amb la següent formulació i, com a molt, es divideixen entre unilateralistes i pactistes. El següent gràfic permet observar com varien les respostes en funció de la pregunta.
Com canvien les respostes sobre l'encaix amb l'Estat, en funció de la manera de preguntar-ho?Tria quina de les tres opcions de transvasaments vols consultar:
Clicant o passant el cursor damunt del gràfic, apareixen els percentatges totals de la mostra que representen aquells que, havent respost una opció en una pregunta, salten a una altra en la pregunta alternativa, amb dades agregades dels baròmetres dels anys 2022 i 2023
Respecte aquest últim gràfic, val la pena aturar-se i observar específicament com varien les respostes en les altres preguntes d'aquells que es posicionen en favor d'un estat federal. En el cas de l'opció binària, un 31% dels federalistes declaren voler la independència i un 60%, que no. La diferència és notable. No ho és tant, però, en la pregunta amb cinc opcions de resposta. Llavors, un 38% de federalistes es posiciona a favor de l'estat independent i un 44%, per la unió amb l'Estat -en tots dos casos, clarament decantats per les vies pactades-. Escassament sis punts de diferència entre els dos blocs i un 15% més admet que no hi té posició.
Amb tot, aquesta formulació introduïda l'any passat apuntaria a que, a diferència de la percepció més difosa, hi hauria un empat força estable en la societat catalana entre els partidaris de la independència i els de mantenir-se dins l'Estat. En tot cas, això és una fotografia d'un moment en què aquest debat està força calmat i, per tant, no permet treure conclusions sobre què ocorreria en cas d'una reactivació del procés. I és que aquest 20% que no es posiciona podria decantar-se pel "no", si l'unionisme aconseguís fixar una sensació de risc elevat en cas de trencament. En sentit contrari, l'independentisme ha estat més mobilitzat durant bona part del procés i, en cas de referèndum en un escenari similar, això podria donar-li de nou cert avantatge.
I què opinen els electorats de cada partit?
Aquesta nova pregunta del CEO també permet observar millor els posicionaments dels votants de les diferents formacions. En el cas dels d'ERC, Junts i la CUP, l'estat independent és l'opció preferida, però, a més, la via pactada és també la més defensada, sobretot pels republicans, però també en els altres dos casos. L'electorat del PSC, com la seva direcció, defensa la unió amb l'Estat a partit del pacte, però això també ho defensen -malgrat els respectius líders- els de Cs i el PP i, fins i tot en el cas dels de Vox, dubten entre aquesta opció dialogada i el rebuig a cap acord.De quina opció són partidaris els electorats de cada partit, entorn la independència?
Les bases dels comuns són les que estarien més dividides. Sobretot volen mantenir-se dins l'estat espanyol de forma pactada, però aquests no arriben a la meitat. Un terç més, en canvi, defensa la independència -també sobretot acordada- i un 20% no es posiciona o no ho sap. Els abstencionistes, finalment, es decanten sobretot per horitzons que no són de ruptura, un element que fa pensar que, malgrat el reflux del procés, els partits independentistes encara es beneficien de certa mobilització superior a l'hora d'anar a les urnes.