06
de setembre
de
2023, 14:33
Actualitzat:
21:21h
Els grups parlamentaris del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG han registrat aquest dimecres una proposició de llei de reforma del reglament del Congrés dels Diputats per regular l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra baixa. La reforma ha estat negociada amb Junts, tot i que la formació liderada a Madrid per Míriam Nogueras no el signa. En tot cas, Junts votarà a favor del text a un ple que previsiblement tindrà lloc el 19 de setembre. D'aquesta manera, l'ús del català, el basc i el gallec ja estarà garantit, mitjançant traducció simultània, al ple d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, que tindrà lloc els dies 26 i 27 de setembre.
L'acord modifica l'apartat 2 de l'article 70 del reglament del Congrés perquè estableixi que els oradors podran "pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". En aquest sentit, el Congrés aprovarà la setmana vinent la contractació d'urgència de traductors perquè els diputats puguin fer servir les llengües oficials, segons ha avançat El Periódico.
També introdueix un apartat nou a l'article 6 que estipula ara que els diputats "tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficial a alguna comunitat autònoma". La modificació l'ha negociada directament ERC i el PSOE.
Per fer-ho possible, modifica l'apartat 1 de l'article 60 i dicta que el Congrés disposarà de "serveis de traducció i interpretació de totes les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". Els diputats també podran presentar escrits al Registre del Congrés en qualsevol llengua de caràcter oficial, però "en el cas de no utilitzar el castellà, podrà acompanyar-se d'una traducció en aquesta llengua".
La reforma també modifica l'article 96 per deixar regulat que el diari de sessions reproduirà íntegrament totes les intervencions que no tinguin caràcter secret "tant en la llengua en què s'hagin pronunciat com en castellà". I pel que fa a les sessions secretes, s'aixecarà acta taquigràfica "tant en la llengua en què s'hagin pronunciat com en castellà". Val el mateix per al Butlletí Oficial de les Corts, que recollirà totes les iniciatives presentades "a més d'en castellà, en la llengua oficial corresponent".
La proposició deixa en mans de la presidenta del Congrés la potestat "d'establir els procediments i els mitjans per dur a terme l'aplicació pràctica d'aquesta reforma reglamentària".
Pel que fa únicament a la presentació de documents i escrits, estableix un període de sis mesos de transició per adaptar els serveis de la cambra. "Durant aquest període, els diputats i diputades que presentin els seus escrits en qualsevol llengua oficial que no sigui el castellà hauran d'acompanyar-los d'una traducció en aquesta llengua".
La reforma també inclou el dret a utilitzar l'aranès perquè estableix que es podran fer discursos utilitzant les llengües que tinguin "caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia", que en el cas de Catalunya recull l'aranès com a "oficial a Catalunya".
La proposició de llei se sotmetrà la mesa del Congrés de dimarts vinent i anirà al ple de la setmana següent, el 19 de setembre. Els grups signants han demanat que es tramiti per lectura única, de manera que es podrà aprovar definitivament en un sol debat.
La reforma és fruit de les negociacions del PSOE amb les formacions nacionalistes i independentistes per a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, i previsiblement s'aprovarà amb els 178 vots que van fer possible la conformació de la mesa del Congrés.
En les últimes setmanes els socialistes han mantingut una negociació amb ERC i Junts que va permetre als republicans ultimar un acord el passat divendres, tot i que el text final ha patit modificacions fruit de les converses amb Junts, imprescindible per a la seva aprovació. D'aquesta manera es compleix una de les promeses que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va fer un cop elegida. L'objectiu d'Armengol ha estat que el sistema funcioni durant la investidura de Feijóo i que alhora sigui garantista per evitar impugnacions del PP i de Vox.
L'acord modifica l'apartat 2 de l'article 70 del reglament del Congrés perquè estableixi que els oradors podran "pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". En aquest sentit, el Congrés aprovarà la setmana vinent la contractació d'urgència de traductors perquè els diputats puguin fer servir les llengües oficials, segons ha avançat El Periódico.
També introdueix un apartat nou a l'article 6 que estipula ara que els diputats "tenen dret a utilitzar en tots els àmbits de l'activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d'escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficial a alguna comunitat autònoma". La modificació l'ha negociada directament ERC i el PSOE.
Per fer-ho possible, modifica l'apartat 1 de l'article 60 i dicta que el Congrés disposarà de "serveis de traducció i interpretació de totes les llengües que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". Els diputats també podran presentar escrits al Registre del Congrés en qualsevol llengua de caràcter oficial, però "en el cas de no utilitzar el castellà, podrà acompanyar-se d'una traducció en aquesta llengua".
La reforma també modifica l'article 96 per deixar regulat que el diari de sessions reproduirà íntegrament totes les intervencions que no tinguin caràcter secret "tant en la llengua en què s'hagin pronunciat com en castellà". I pel que fa a les sessions secretes, s'aixecarà acta taquigràfica "tant en la llengua en què s'hagin pronunciat com en castellà". Val el mateix per al Butlletí Oficial de les Corts, que recollirà totes les iniciatives presentades "a més d'en castellà, en la llengua oficial corresponent".
La proposició deixa en mans de la presidenta del Congrés la potestat "d'establir els procediments i els mitjans per dur a terme l'aplicació pràctica d'aquesta reforma reglamentària".
Pel que fa únicament a la presentació de documents i escrits, estableix un període de sis mesos de transició per adaptar els serveis de la cambra. "Durant aquest període, els diputats i diputades que presentin els seus escrits en qualsevol llengua oficial que no sigui el castellà hauran d'acompanyar-los d'una traducció en aquesta llengua".
La reforma també inclou el dret a utilitzar l'aranès perquè estableix que es podran fer discursos utilitzant les llengües que tinguin "caràcter oficial a alguna comunitat autònoma d'acord amb la constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia", que en el cas de Catalunya recull l'aranès com a "oficial a Catalunya".
La proposició de llei se sotmetrà la mesa del Congrés de dimarts vinent i anirà al ple de la setmana següent, el 19 de setembre. Els grups signants han demanat que es tramiti per lectura única, de manera que es podrà aprovar definitivament en un sol debat.
La reforma és fruit de les negociacions del PSOE amb les formacions nacionalistes i independentistes per a la investidura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, i previsiblement s'aprovarà amb els 178 vots que van fer possible la conformació de la mesa del Congrés.
En les últimes setmanes els socialistes han mantingut una negociació amb ERC i Junts que va permetre als republicans ultimar un acord el passat divendres, tot i que el text final ha patit modificacions fruit de les converses amb Junts, imprescindible per a la seva aprovació. D'aquesta manera es compleix una de les promeses que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va fer un cop elegida. L'objectiu d'Armengol ha estat que el sistema funcioni durant la investidura de Feijóo i que alhora sigui garantista per evitar impugnacions del PP i de Vox.