MADRID | El PSOE ha passat els pitjors dies que es recorden a les files socialistes en els últims temps. L'escàndol del cas Santos Cerdán -imputat formalment, amb entrada inclosa de l'UCO a la seu socialista- ha deixat noquejat el partit, que ha pivotat entre la incredulitat, el pessimisme i la ràbia. Però entre les files socialistes hi ha qui confia que Pedro Sánchez se’n pot sortir. Per diversos elements. Per una banda, des de dijous passat, els socis han seguit votant tot allò que ha dut el govern al Congrés. No han exigit una qüestió de confiança -que Sánchez perdria- i ningú s'ha canviat de bloc. Alberto Núñez Feijóo continua pidolant els quatre vots que li falten per a la moció de censura, esperant a veure si li cauen del cel; el PP ni ha sondejat els socis dels socialistes.
I un altre element: l'estiu és a tocar i la pressió política baixarà en picat, amb mitja Espanya llegint el diari a la platja. El PSOE confia que el president del govern espanyol estarà centrat en l'agenda internacional les properes dues setmanes i que té marge per preparar el comitè federal del 5 de juliol i una intervenció convicent quan comparegui, quatre dies més tard, al Congrés. I, amb això, donar pràcticament per acabada la temporada de plens. Aquest pla, però, té un gran risc: la instrucció judicial i les proves que trobi la Guàrdia Civil. Si l'escàndol va més enllà del "triangle tòxic" -que ja està marcant distàncies entre membres-, la supervivència de Sánchez té els dies comptats.
Als passadissos del Congrés no es parla d’una altra cosa des de la setmana passada. Les gravacions del cas Koldo han obert un cràter al PSOE i ha posat en entredit la capacitat de resistir de Sánchez. José Luis Ábalos, Cerdán, les prostitutes i les comissions han superat per la dreta altres temes que el govern volia posar en la seva agenda. Palestina, l’increment de la despesa en defensa -la setmana que ve hi ha cimera de l'OTAN a l’Haya, i la Moncloa ja confronta amb Donald Trump en negar-se a complir amb el 5% de pressupost per a defensa exigit per l'Aliança Atlàntica- o l’apagada són temes que ara, queden lluny, i que no tenen forat pràcticament en els mitjans ni en l'opinió pública.
"La testosterona ens matarà"
En públic, els ministres i els portaveus socialistes intenten donar-li la volta al mitjó i mostrar optimisme, capacitat de sobreposar-se i de superar la crisi. En privat, però, reconeixen que estan devastats. Ningú s'ho veia a venir. Diferencien el cas d'Ábalos del de Cerdán, això sí. Sobre l'exministre sí que corrien rumors de la seva vida privada. Uns rumors que van arribar al partit però que canalitzava el secretari d'organització, substitut d'Ábalos en el càrrec. I que, ara a posteriori, s'entén per què no va elevar, ja que tots dos eren -juntament amb Koldo García- partícips de la mateixa trama corrupta.
"La testosterona ens matarà", reconeix un líder socialista, que durant l'executiva de dilluns va demanar que el relleu de Cerdán sigui una dona. Només n'ha tingut dos en la seva història: l'última secretària d'organització va ser Leire Pajín, del 2008 al 2010. La trama ha posat al descobert la corrupció més casposa, aquella que fa tuf de naftalina i puros. Ábalos i García declaren aquest dilluns al Suprem, mentre que Cerdán ho farà el vinent, dia 30 de juny.
Agenda internacional
Després de més de 40 dies sense parlar, Sánchez ha ofert dues rodes de premsa des de la seu del partit i ha assistit a la sessió de control del Congrés. En les darreres hores, però, s'ha tancat al despatx a preparar mesures que puguin revertir la situació. I les dues setmanes que venen tindrà agenda internacional destacada: cimera de l’OTAN -per discutir la despesa en defensa- i Consell Europeu la setmana que ve. I una cimera de l'ONU a Sevilla sobre finançament al desenvolupament la darrera primer setmana de juliol.
Sánchez, còmode en el perfil internacional, haurà d'afrontar les cites amb el llast de la polèmica interna. Però això també el pot ajudar a intentar desviar el focus. Després del Consell Europeu, però, haurà de fer la tradicional roda de premsa i allà, vulgui o no, les preguntes sobre la corrupció tornaran a sortir. I el mateix passarà a la cimera de l’OTAN.
Després d’això, el president espanyol té dues cites importants al calendari. El comitè federal del dia 5 de juliol, a Madrid, on ha de nomenar el successor de Cerdan i refer la secretaria d'organització, ara en mans d’un equip col·legiat de transició, on hi és la lleidatana Montse Mínguez. I el ple del dia 9 al Congrés, on compareixerà per parlar del cas Cerdán però també d'altres temes acumulats, com els acords del Consell europeu, la cimera de l'OTAN, i el cas Leire Díez.
Després, com a molt, quedarà un ple escombra per acabar de votar temes pendents abans de les vacances, com les esmenes a la totalitat de la reducció de la jornada laboral. I la política espanyola donarà per inaugurat l'estiu de sol i platja. I el PSOE espera arribar viu a aquest moment i que la desconnexió del període de vacances faci abaixar la pressió.
Legislatura bloquejada
A les files socialistes confien que la compareixença de Sánchez el 9 de juliol al Congrés serveixi per mostrar "la millor versió del president", amb mesures concretes un cop ha escoltat les exigències dels socis. Tots demanen més contundència contra la corrupció, mesures per controlar les empreses corruptores i un rellançament de les mesures socials. ERC, per exemple, exigeix centrar-se en l'habitatge.
El fet és que cap soci, de moment, ha fet cap pas que comprometi del tot la legislatura. Tot i que la potestat de sotmetre's a una qüestió de confiança és del president, podrien obligar-lo a fer el pas. Si la perd, ha de dimitir. I, amb els números a la mà, ara mateix la perdria perquè Podem ja ha deixat clar que, per a ells, la legislatura està acabada. I la resta de socis no sembla que estiguin en aquest escenari, conscients -entre d'altres- que la dreta i l'extrema dreta poden arribar a la Moncloa.
El PSOE conté la respiració
Però els socialistes no tenen el control sobre la situació. Els ritmes de la política i els de la justícia no van sempre de la mà. I, en aquest cas, el govern espanyol presumeix de "salut democràtica" pel fet que no té abans els informes de l'UCO ni sap què més pot sortir. Això, segons fonts de la Moncloa, és una "tortura" i fa que el PSOE contingui la respiració confiant que no surti res més.
A l'entorn del president ja ningú usa expressions com "posar la mà al foc". Sánchez tampoc va agafar el guant el dimecres a la sessió de control quan Gabriel Rufián li va demanar que jurés que el seu nom no apareixeria esquitxat a la trama, que va batejar com "la Gürtel del PSOE". El govern espanyol no sap què més tenen els investigadors ni què més pot demanar el jutge que busquin. I això fa que, la seva estratègia política es pugui veure en entredit en qualsevol moment.
