Al llarg dels seus 38 anys d'història, el PSC ha procurat tenir una relació sòlida amb el PSOE. De fet, la bona salut d'aquesta interacció ha estat clau perquè els socialistes catalans, juntament amb els d'Andalusia, fossin clau perquè el PSOE hagi pogut governar la Moncloa durant sis legislatures des de la restauració de la democràcia. Però en èpoques en què han anat maldades i les relacions dels socialistes espanyols amb el PSC se n'han ressentit, han estat inevitables les temptacions de recuperar la federació catalana del PSOE que l'any 1978 es va unificar amb el PSC-Congrés i el PSC-Reagrupament. Hi ha almenys dos capítols destacables en els quals aquesta opció es va posar sobre la taula: l'any 2004, en plena crisi del tripartit presidit per Pasqual Maragall, i al 2013, any en què el PSC va trencar en dues ocasions la disciplina de vot al Congrés per defensar el dret a decidir.

El llibre Cas Mercuri, la galàxia Bustos (editat conjuntament per Edicions-Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils), de la periodista de NacióDigital Sara González, revela que l'exalcalde de Sabadell Manuel Bustos era el dirigent escollit pel PSOE per recuperar la seva federació catalana. Ho explica el mateix exdirigent, la carrera del qual es va veure estroncada per l'esclat del cas Mercuri, que investiga una presumpta trama de corrupció urbanística a Sabadell.

Va estar a prop de ser ministre

L'any 2004 Bustos era un dels dirigents més ben relacionats amb el socialisme espanyol, a més de ser un factòtum dins del PSC, especialment al Vallès Occidental. El seu nom havia sonat fins i tot com a ministrable tot i que finalment José Luis Rodríguez Zapatero es va decantar per José Montilla, que va ocupar la cartera d'Indústia. En el llibre, el mateix Bustos explica que va ser el mateix Alfredo Pérez Rubalcaba qui el va contactar.

El tripartit estava en plena crisi perquè s'havia fet pública la trobada de l’aleshores conseller en cap del Govern i líder d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira amb membres d’ETA. Rubalcaba era el responsable de l'estratègia electoral de les eleccions que el PSOE havia d'afrontar al març.

"Rubalcaba em va preguntar"

"Rubalcaba em va preguntar si jo estaria disposat a recuperar la federació catalana del PSOE. Vaig respondre que creia que no seria necessari trencar el socialisme a Catalunya. I així va ser. El sentit comú va imperar en el PSC i Pasqual Maragall al final va fer el gest de no voler-lo mantenir [a Carod-Rovira] al Govern", relata Bustos a Cas Mercuri, la galàxia Bustos. Efectivament, Carod-Rovira va presentar la seva renúncia com a conseller en cap i es va quedar en el Govern com a conseller sense cartera.

El moment més recent en què la recuperació de la federació catalana del PSOE es va posar sobre la taula (tornarà si el PSC es nega a la previsible abstenció a Mariano Rajoy) va ser durant el mandat de Pere Navarro. L'exprimer secretari dels socialistes catalans defensava la celebració d'una consulta "legal i acordada". En pro de la coherència del partit va ordenar als seus diputats al Congrés que en dues ocasions durant l'any 2013 trenquessin la disciplina de vot i es neguessin a secundar el "no" al dret a decidir que el mateix Rubalcaba, com a president del grup socialista al Congrés, va imposar.

Diverses veus del PSOE van atiar de nou la idea de rivalitzar amb el PSC a Catalunya. En aquell moment, però, Bustos no podia ser el braç executor d'aquella idea perquè estava ja imputat en el cas Mercuri. Al juliol del 2014 a Granada, els socialistes van segellar la pau pactat la reforma federal de la Constitució i el PSC va enterrar la defensa del dret a decidir.