31
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
11:09h
Ruben Wagensberg, diputat d'ERC i membre de la mesa del Parlament, és a Suïssa davant la investigació pel cas de Tsunami Democràtic, segons ha avançat El Confidencial i ha confirmat Nació. El motiu del trasllat a Ginebra, que de moment és temporal, s'explica perquè hi està preparant la defensa -amb l'assessorament d'entitats- i perquè necessitava distància per com l'estaven afectant les circumstàncies judicials, motiu de l'angoixa que assegura que pateix. Wagensberg es trobava de baixa degut a aquestes circumstàncies de salut, i ERC assegura que el trasllat "momentani" a Suïssa també s'explica en el marc del seu procés de "recuperació".
Wagensberg ha explicat la seva decisió i ha admès que té "por" que se'l detingui en el marc de la causa de Tsunami Democràtic. "És una causa que està embogint", ha dit en una entrevista a Rac1. De tota manera, ha insistit que no se n'ha anat a l'exili, perquè ni tan sols està oficialment investigat i l'Audiència Nacional, diu, no és un tribunal competent per investigar-lo. "Genera una por important", ha reconegut. Això, i els problemes de salut mental que li ha provocat la pressió judicial i mediàtica, expliquen la decisió de marxar a Ginebra a assessorar-se amb juristes internacionals i rebre consell d'associacions de defensa dels drets humans. Wagensberg va decidir a marxar a Suïssa per Nadal i en aquest temps ha mantingut converses amb Marta Rovira, a l'exili des de fa anys. No ha parlat amb Carles Puigdemont, però no descarta fer-ho com a "companys de lluita".
El diputat dels republicans està involucrat en la causa del Tsunami, i el jutge fa mesos que indaga en quin va ser el seu paper en les mobilitzacions posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. En aquell moment, Wagensberg ja era diputat al Parlament, on va aterrar després de les eleccions catalanes del 2017, celebrades sota l'article 155. El fet que sigui electe li confereix aforament, de manera que la seva causa hauria d'anar a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però hi ha organitzacions implicades en la causa que maniobren fa mesos perquè vagi al Suprem, on s'hauria de jutjar Carles Puigdemont.
L'expresident de la Generalitat és un dels investigats en la causa del Tsunami, com Marta Rovira, secretària general d'ERC. El jutge Manuel García-Castellón ha accelerat la investigació en paral·lel a l'amnistia, que ahir va viure un revés al Congrés dels Diputats amb el vot en contra de Junts després que el PSOE no li acceptés les esmenes per incloure-hi del tot el terrorisme, que és precisament el delicte que imputa el jutge a Puigdemont. En el cas de Wagensberg, però, no està formalment imputat ni se l'ha citat a declarar, de manera que podria tornar en qualsevol moment a Catalunya sense conseqüències. Ell mateix diu que no està a l'exili.
Un dels motius pels quals l'amnistia no va ser validada ahir al Congrés és que, segons Junts, té "forats" vinculats a delictes com el terrorisme o l'altra traïció, que és un dels nous fronts que ha obert el jutge de la causa Volhov, instruïda des de Catalunya. En un primer moment, la formació de Puigdemont veia sòlid el redactat de la norma, però les maniobres de la justícia els han fet canviar de parer. Ara el text de la llei tornarà a la comissió de Justícia del Congrés, i els partits tenen un mes per arribar a un acord per aprovar un nou dictamen, que haurà d'aprovar el ple. Si això no passa, l'amnistia decaurà definitivament, amb tot el que això implica.
Wagensberg ha explicat la seva decisió i ha admès que té "por" que se'l detingui en el marc de la causa de Tsunami Democràtic. "És una causa que està embogint", ha dit en una entrevista a Rac1. De tota manera, ha insistit que no se n'ha anat a l'exili, perquè ni tan sols està oficialment investigat i l'Audiència Nacional, diu, no és un tribunal competent per investigar-lo. "Genera una por important", ha reconegut. Això, i els problemes de salut mental que li ha provocat la pressió judicial i mediàtica, expliquen la decisió de marxar a Ginebra a assessorar-se amb juristes internacionals i rebre consell d'associacions de defensa dels drets humans. Wagensberg va decidir a marxar a Suïssa per Nadal i en aquest temps ha mantingut converses amb Marta Rovira, a l'exili des de fa anys. No ha parlat amb Carles Puigdemont, però no descarta fer-ho com a "companys de lluita".
El diputat dels republicans està involucrat en la causa del Tsunami, i el jutge fa mesos que indaga en quin va ser el seu paper en les mobilitzacions posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. En aquell moment, Wagensberg ja era diputat al Parlament, on va aterrar després de les eleccions catalanes del 2017, celebrades sota l'article 155. El fet que sigui electe li confereix aforament, de manera que la seva causa hauria d'anar a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però hi ha organitzacions implicades en la causa que maniobren fa mesos perquè vagi al Suprem, on s'hauria de jutjar Carles Puigdemont.
L'expresident de la Generalitat és un dels investigats en la causa del Tsunami, com Marta Rovira, secretària general d'ERC. El jutge Manuel García-Castellón ha accelerat la investigació en paral·lel a l'amnistia, que ahir va viure un revés al Congrés dels Diputats amb el vot en contra de Junts després que el PSOE no li acceptés les esmenes per incloure-hi del tot el terrorisme, que és precisament el delicte que imputa el jutge a Puigdemont. En el cas de Wagensberg, però, no està formalment imputat ni se l'ha citat a declarar, de manera que podria tornar en qualsevol moment a Catalunya sense conseqüències. Ell mateix diu que no està a l'exili.
Un dels motius pels quals l'amnistia no va ser validada ahir al Congrés és que, segons Junts, té "forats" vinculats a delictes com el terrorisme o l'altra traïció, que és un dels nous fronts que ha obert el jutge de la causa Volhov, instruïda des de Catalunya. En un primer moment, la formació de Puigdemont veia sòlid el redactat de la norma, però les maniobres de la justícia els han fet canviar de parer. Ara el text de la llei tornarà a la comissió de Justícia del Congrés, i els partits tenen un mes per arribar a un acord per aprovar un nou dictamen, que haurà d'aprovar el ple. Si això no passa, l'amnistia decaurà definitivament, amb tot el que això implica.