Salvador Illa: «Si depèn del PSC, Catalunya tindrà pressupostos»

El Govern de la Generalitat i la Moncloa afronten setmanes decisives a l'hora d'apuntalar la seva estabilitat amb l'aprovació dels pressupostos. El cap de l'oposició i líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, no renuncia a ser peça clau per desencallar els comptes catalans. Fins a tal punt que, en aquesta entrevista, es mostra disposat a aprovar-los ell si ERC i Junts fracassen en l'intent d'acordar-los amb la CUP, a qui acusa de defensar uns posicionaments "radicals". Les negociacions, encara lluny d'un pacte, estan en temps de descompte si l'objectiu és que estiguin en vigor l'1 de gener. 

Illa, que al desembre rellevarà oficialment Miquel Iceta com a primer secretari del PSC (de fet l'entrevista amb NacióDigital es fa al despatx al partit de l'ara ministre perquè el que té ell com a secretari d'organització és molt petit), es mostra convençut que el català quedarà blindat a la llei de l'audiovisual. Tot i això no assegura que passi abans de la tramitació dels pressupostos, com ha reclamat el president Pere Aragonès. També reconeix que, a hores d'ara, no hi ha una majoria suficient al Congrés per impulsar una reforma de la Constitució malgrat que la nova direcció del PSOE inclou una secretaria amb aquest nom sota la batuta del ministre de la Presidència, Félix Bolaños. La proposta del PSC és discreta però, segons ell, pràctica: taula de partits a Catalunya i centrar-se en la negociació del finançament autonòmic. 

- El govern espanyol modificarà la llei de l’audiovisual abans del 4 de novembre (data de la votació de les esmenes a la totalitat dels pressupostos al Congrés) per garantir un percentatge en català?

- El PSC ha estat sempre molt clar amb tot el que fa referència a la cultura i la llengua catalana. El nostre compromís ve avalat per la nostra llarga trajectòria a Catalunya. La llei de l’audiovisual ha de respectar les competències de les comunitats autònomes i nosaltres som partidaris que es respectin i es preservin en aquesta llei, enfortir les llengües cooficials. A mi em consta que el govern d’Espanya està en la mateixa posició i, per tant, estic convençut que s’arribarà a un acord satisfactori per a tothom.

- Com s’entén que tenint un ministre de Cultura com Miquel Iceta, que ha reivindicat la plurinacionalitat de l’Estat i una llei de llengües, hagi sortit una llei que obvia la protecció del català?

- El compromís de Miquel Iceta ha estat inequívoc, com el de tots els socialistes catalans en aquest assumpte i com també el de la vicepresidenta Nadia Calviño, que és de qui depèn aquesta llei, i el del conjunt del govern sencer. S’està treballant en la millor manera per atendre-ho, hem de preservar les llengües cooficials, i jo estic segur que s’arribarà a un acord satisfactori per a tothom.

- Si hi ha un compromís tan clar de tot el govern espanyol, per què no s'hi va incloure des de l’inici la protecció del català?

- Les coses porten el seu temps i hi ha moltes coses a encaixar. Va sortir un primer esborrany que no ha estat ni tan sols avalat pel govern. Per tant, no ha començat formalment encara la tramitació de la llei de l’audiovisual. En aquest assumpte s’hi ha de treballar amb el temps que requereixi per arribar a un acord. Però poso com a garantia la trajectòria dels socialistes catalans i la trajectòria del govern de Pedro Sánchez en aquesta matèria com per tenir la tranquil·litat que les coses es faran ben fetes i el català en sortirà enfortit.

"En la llei de l'audiovisual, les coses es faran ben fetes i el català en sortirà enfortit"

- Abans del 4 de novembre?

- Això no ho sé. I li diria més: des del meu punt de vista, l’important és que passi, no que passi abans del dia 4 o després del dia 4. Alguns volen posar una data i tenen tot el dret a fer-ho, però a mi m’importa que les coses es facin i passin tan aviat com es pugui. Es va en la bona direcció.

- Li sembla que el català té bona salut? Al darrer debat van aprovar, amb els vots del PSC, impulsar un pacte nacional per la llengua. En què hauria de consistir i quins àmbits caldria reforçar?

- El català no sé si té bona o mala salut, el que sí que sé és que s’ha de treballar per enfortir la salut del català. I penso que la millor manera de fer-ho no és imposant-lo sinó promovent-lo via convenciment. Cal fugir de les postures que alguns defensen d’imposar, de forçar. Crec que més aviat es tracta de convidar i de facilitar l’aprenentatge de la llengua. En aquest sentit, estem en condicions de treballar amb la consellera de Cultura per un nou pacte pel català. El PSC hi serà i escoltarem la proposta que tingui la consellera, que des del nostre punt de vista ha arrencat amb bon peu, amb un tarannà molt dialogant i obert. Sí que em sembla un capítol especialment rellevant la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i, en particular, TV3.
 
- Què considera que s'ha de fer amb TV3?

- Crec que anem per mal camí, en el sentit que TV3, des del meu punt de vista, ha perdut pluralitat i és vista només per un segment de la població catalana que possiblement sigui el segment que menys necessita enfortir el català. M’agradaria que no perdéssim de vista a l’hora de parlar de com enfortir i reforçar el català que la CCMA i en concret TV3 va ser un mitjà molt important per enfortir el català i penso que, en aquest sentit, hem perdut posicions.

- És optimista sobre la possibilitat d’arribar a un acord de renovació de la CCMA abans de finals d’any?

- No veig la voluntat per part d’alguns partits ni l’impuls suficient per poder-ho assolir. Nosaltres hem fixat una posició des d’un bon principi. És l’únic assumpte pel qual se’ns van adreçar els partits del Govern per separat i vam fer públic un document sobre com creiem que ha d’enfocar-se el futur de la CCMA. Bàsicament es resumeix en dos punts: el primer, és necessari que hi hagi a Catalunya mitjans públics de comunicació; i, segon, cal refundar-los en la línia del que diu la llei del Parlament. Si es fa en aquesta direcció, hi serem. Si no, no.

- Volen presidir el consell de la CCMA en tant que primer partit al Parlament?

- No és per a mi el més rellevant. No és el que ens mou. Si veiem que hi ha un intent seriós i honest de refundar els mitjans públics de Catalunya, hi participarem i ens corresponsabilitzarem. Si veiem que del que es tracta és de continuar o de repartir quotes d’influència, no ho obstaculitzarem però no hi serem. No volem formar part d’això.   

"Els que es posen estupends dient que hi ha un nivell d’execució d'inversió baix són els mateixos que en els darrers sis anys només han estat capaços d’aprovar dos pressupostos i tard"

- ERC reclama que es blindi el català en aquesta llei per negociar els pressupostos, però també que el govern espanyol reconegui els incompliments dels anteriors i en fixi un calendari. A què atribueix la baixa execució en inversions?

- Les xifres d’execució pressupostària que s’han donat no són les actuals ni seran les que acabin sent a finals d’any. És veritat que en matèria d’infraestructures a Catalunya hi ha recorregut per millorar, però em sembla que és un plantejament d’ERC trampós. Primer es queixen que no hi ha inversions. Quan es pressuposten les inversions després de molts anys, diuen que s’executen tard, probablement perquè s’han de fer projectes. Vull que hi hagi un pressupost amb un nivell d’inversió alt per a Catalunya i també vull ser exigent amb què s’executin les inversions i que es donin les raons de per què no s’executen.

També vull dir una cosa: podria parlar amb contundència sobre qui té els deures fets en matèria pressupostària. Els que parlen i es posen estupends dient que hi ha un nivell d’execució baix són els mateixos que en els darrers sis anys només han estat capaços d’aprovar dos pressupostos i tard. A mi m’agradaria poder discutir dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de quines són les línies mestres. Reclamo serietat i predicar amb l’exemple. 
 
- Com s’hauria de revertir aquesta baixa execució, que no és nova? Si fos president de la Generalitat demanaria, per exemple, transferir a la Generalitat allò que es pressuposta i no s’executa?

- A la Generalitat que duu sis anys de retard en la T-Mobilitat?

- Bé, amb vostè de president entenem que no passaria...

- No crec que el tema de l'execució sigui un problema d’eficiència d’una administració. Portem molts anys de manca de realització de projectes per a Catalunya, molts d’ells sota governs del PP. També aquí hi ha una tradició de molta participació en els projectes i a vegades això els alenteix. Crec que és més una qüestió d’inèrcia que s’ha d’anar vencent. Amb el govern de Pedro Sánchez s’ha anat vencent i posant diners en el pressupost i permetent engegar projectes. Crec que s’anirà corregint i no crec que sigui un problema de qui executa què.

"El tema de l'execució pressupostària s'anirà corregit i no crec que sigui un problema de qui executa què"

- Com interpretaria que ERC presentés una esmena a la totalitat?

- Són lliures de fer el que creguin més convenient, però crec que per algú que sigui autènticament progressista i reconegui que defensa un projecte d’esquerres és molt difícil votar en contra i obstaculitzar la tramitació d’un pressupost que és el que presenta un nivell d’inversió social i infraestructures més alt en 40 anys. I que ho faci un partit que ha estat incapaç de presentar el seu projecte de pressupostos de Catalunya em semblaria frívol. Em preocupa molt també el pressupost d’aquí.

Tot i esforçar-me per ser l’alternativa a un govern que crec que no està a l’altura i que no fa les coses que en aquest moment cal fer per tirar endavant Catalunya, m’he ofert per dir això: 'Escoltin, si vostès amb la majoria de la investidura, que seria el més lògic, no són capaços de tirar endavant en temps i forma uns pressupostos, doncs parlem-ne'. Ser alternativa d’un govern no està en contradicció amb ajudar a tirar endavant el país. M’agradaria que aquest criteri s’apliqués també amb els de l’Estat, però que cadascú decideixi el que cregui més convenient i, sobretot, que ho expliquin.

"S’ha de tenir un principi de confiança i no de desconfiança cap als Mossos, que tenen la comanda de vetllar per la seguretat"

- Les negociacions pels pressupostos de la Generalitat també estan encallades. Vostè s’ha ofert diverses vegades per negociar. L’ha contactat o ha obtingut resposta del conseller Giró o del president de la Generalitat?

- No hi ha hagut respostes, només respostes públiques del senyor Aragonès, que respecto. Però a mi em preocupa que no hi hagi pressupost en temps i forma i que sigui un pressupost, si es tira endavant amb la majoria de la investidura, marcat per la radicalitat de la CUP, que no comparteixo ni crec que comparteixi la majoria de la societat catalana. En matèria d’ordre públic, per exemple, o de decreixement econòmic. Jo defenso que hi hagi més riquesa i repartir-la millor per reduir la desigualtat. Però decréixer no ho comparteixo. O seguir persistint en el principi de desconfiança vers els Mossos o les policies locals o cossos de l’Estat, no ho comparteixo. D’entrada, s’ha de tenir un principi de confiança cap als que tenen la comanda de vetllar per la seguretat i la convivència. És la primera obligació d’un govern, perquè sense això no hi ha possibilitat d’exercir els drets i llibertats. 

- No és optimista que prosperi la seva mà estesa?

- En el que depengui del PSC, Catalunya tindrà pressupostos. Malgrat els cordons sanitaris, les negatives d’alt to... Malgrat tot, si amb la majoria d’investidura no són capaços de tirar endavant un pressupost, el PSC serà allà per possibilitar que Catalunya tingui un pressupost en vigor, a poder ser, l’1 de gener del 2022.
 
- En què poden coincidir amb l’actual Govern?

- Vull veure què plantegen. No acostumo a fixar els posicionaments polítics en contraposició al que diu el meu adversari polític. Primer escoltarem, després ho estudiarem i, a partir d’aquí, farem esmenes. El nostre eix primordial és la reactivació de l’economia sense deixar ningú enrere i mantenir serveis de salut en condicions per fer front a la pandèmia i absorbir les conseqüències de mesos terribles. Veurem com ho plasmen en xifres.

- Feia referència a la "radicalitat" de la CUP, soci d'investidura d'ERC. Com valora la gestió de Joan Ignasi Elena, que durant 30 anys va formar part del PSC, a Interior?

- Tinc una bona opinió del conseller Elena. És una persona que té ofici. Hi ha un tracte personal cordial. Ho vol fer bé, com ho volia fer bé Sàmper, Buch o Jané, i van tenir dificultats enormes perquè s’està massa pendent d’uns posicionaments radicals en matèria de seguretat. Parteixen del principi de desconfiança i veuen l’agent de l’autoritat amb sospita. Provoquen que aquella persona que té la comanda democràtica de mantenir l’ordre públic surti a fer la seva feina i la seva tasca sabent que es desconfia d’ell i tot el que faci estarà sotmès al principi de sospita. Això s’ha d’acabar.

Per això ens estranya molt, i volem arribar a fons amb aquest tema, que dels 1.200 expedients contra l’exercici de l’autoritat, denúncies que han posat els agents durant el 2020, se n’hagin tramitat zero. És francament estrany. Per això hem demanat poder veure aquests expedients i se’ns ha comunicat una pròrroga. 

"El govern de coalició de la Moncloa ha funcionat raonablement bé. Millor del que jo em pensava quan m'hi vaig incorporar"

- Considera que no s'ha de revisar el model de seguretat?

- Puc entendre que es vulgui discutir sobre el model policial i es vulgui millorar, però que es vulgui fer això quan hi ha incidents greus a Barcelona és sospitós. Hem de passar del principi de desconfiança contra l’autoritat al principi de confiança. Treballarem amb lleialtat com ho hem fet amb tots els consellers d’Interior.

- Es pot ser ecologista i defensar projectes com l’ampliació de l’aeroport, els Jocs d’Hivern o la concentració de renovables en algunes comarques?

- Plantejar la revolució verda i una economia que respecti el medi ambient com a contradictori amb el creixement és un error greu. Catalunya i Espanya hem demostrat que som capaços de fer les coses ben fetes. Estic a favor de créixer, i de crear més riquesa i repartir-la millor. Si mirem el tema de les renovables, per exemple, hi ha una decisió presa de descarbonitzar i avançar en les renovables. Per poder tenir una producció pròpia i ser autosuficients hauríem d'ocupar un 2% del territori. Es pot fer, però cal lideratge polític. El que no pot ser és dir no a tot perquè no tindrem prou subministrament per ser on tots volem ser. Cal el lideratge i la capacitat per fer-ho.

I pel que fa a l'aeroport, cal tenir en compte que la connectivitat és bàsica en qualsevol economia. Fa no gaires anys es va desviar la llera del riu per ampliar el Port, que també és una infraestructura bàsica. Es va poder fer de forma respectuosa. Parlant amb ambientòlegs es veu que és possible ampliar l'aeroport respectant el medi ambient. No dic que sigui senzill, però em sembla que ens fem un mal favor si hi renunciem acceptant que hem de complir tots els estàndards de la UE.  

- S’ha de derogar la reforma laboral íntegrament o no?

- Tenim el primer govern de coalició a Espanya en 40 anys de democràcia. Jo he format part d’aquest govern durant un any i uns dies com a ministre de Sanitat en un moment molt complex i crec que el govern ha funcionat raonablement bé. No ho he dit mai en públic, però crec que millor del que jo em pensava quan em vaig incorporar. Hi ha hagut moments amb discrepància d’opinions, ara en tenim un sobre la reforma laboral. Hi ha el compromís de reformar-la per adaptar-la a la nova situació i crec que a ningú li passa pel cap que el soci majoritari d’aquesta coalició no tingui res a dir sobre aquest assumpte. Es tracta de buscar un mecanisme en el qual totes les veus puguin estar presents a l’hora de decidir com modificar la reforma laboral.
 
- Ha parlat de la seva etapa al govern espanyol i va conviure amb Yolanda Díaz, que aleshores era ministra de Treball. Per què creu que és la més ben valorada al CIS de tots els ministres?

- No li sabria donar una causa. Amb ella vam tenir bona relació, fa la seva feina i senzillament prenc nota de la seva valoració. Aquestes coses, però, cal valorar-les amb molta cautela. Compta el suport electoral que acabes tenint. En tinc una bona opinió, d'ella i de Nadia Calviño, també per la seva trajectòria europeista i credibilitat. Té una alta capacitat de treball.
 
- Podem ha demanat la dimissió de Meritxell Batet per la retirada de l'escó a Alberto Rodríguez, de Podem. Es va equivocar i hauria de dimitir?

- En absolut. Em sento molt orgullós de compartir-hi projecte. Ha fet el que havia de fer i no pot fer una altra cosa. La sentència pot agradar més o menys, però si hi ha la sentència ella no pot fer una altra cosa, li agradi o no el que s'hi diu. Ha evitat un xoc de poders. Les reaccions que hem vist em semblen oportunistes, la política té unes regles que ens hem donat entre tots i s'ha de tenir un punt de serenor.
 

"En el model de finançament defensem el principi d'ordinalitat. És el nostre punt de partida, però si hi ha fórmules millors, doncs les considerarem"

- Un dels temes que hi ha damunt la taula i del que a Catalunya no se'n parla massa és la reforma del model de finançament, que va amb set anys de retard. El 2009, quan era al Govern, el PSC va defensar el principi d'ordinalitat, que la posició catalana en recursos no variés després de ser solidària. Ho defensaran també ara?

- És un assumpte molt important, fonamental per a Catalunya. Al congrés del PSOE a València es parlava d'això, era el tema. Als passadissos i al comitè territorial del partit. Catalunya no n'hauria de quedar al marge. Per què tothom en parla i Pere Aragonès no? Des del 2014 hem de fer la reforma i el tema és molt complex i difícil, però també consubstancial en un estat compost. Trenca les línies ideològiques, però no s'ha d'evitar i se n'ha de parlar. Defensem i està vigent el principi d'ordinalitat. És el nostre punt de partida, però si hi ha fórmules millors, doncs les considerarem. Nosaltres defensem això perquè no implica cap privilegi, però tampoc cap perjudici. Però hi hem de ser en el debat. Nosaltres ho treballarem amb experts, i farem públic un posicionament per fer evident que el debat és necessari i rellevant.
 
-El PSOE ha creat una secretaria de reforma constitucional que porta el ministre Félix Bolaños. Això vol dir que el PSOE la impulsarà aquesta legislatura?

- La secretaria és de reforma constitucional i nous drets. El ministre té responsabilitats molt altes. Des de la declaració de Granada hem fet un plantejament que ha estat molt debatut. Ningú pot posar-se terminis ni seria bo. El clima polític actual no és propici per reformar la Constitució, és obvi que no. Només cal veure com ha costat renovar el defensor del poble, el TC o el Tribunal de Comptes i com estem amb el Consell General del Poder Judicial. Això, si s'acaba abordant, s'ha de fer amb molta prudència perquè partim d'uns suports molt elevats el 1978 i no podem fer reformes que l'afebleixin. Calma, prudència i a veure què es pot fer.
 
- Serà la seva proposta a la taula de diàleg? Ho diem perquè els critiquen que no porten cap proposta...

- Es pot portar el que es vulgui però la taula és de governs i això és un assumpte de parlaments. I ells quina proposta tenen? Amnistia i autodeterminació? Això és una proposta per a la meitat de Catalunya. Per a la resta, quina tenen?
 
- Si hi ha un referèndum els del no també poden participar i el poden guanyar...

- Sí, però jo no la vull dividir més Catalunya. És una proposta divisiva, ja sabem que ho estem, no cal més. Jo vaig ser a la negociació per investir Sánchez i es va arribar a un acord amb ERC per impulsar el diàleg amb la taula, la comissió bilateral i la taula de partits a Catalunya. De les tres, en funcionen dues i la taula de partits que Torra va posar en marxa ara Aragonès no vol. Per tant, que compleixin el que vam acordar, que és el diàleg entre catalans. Si cal, en parlem, però que la posin en marxa perquè és el primer signe de respecte. No es fa malgrat estar acordat. Quan hi hagi la taula de partits, portarem un plantejament pel conjunt, no només per a una part. Cal acordar un mètode i plantejaments en els que ens trobem tots còmodes.
 

"El clima polític actual no és propici per reformar la Constitució, és obvi que no"

- Perquè amb Junts són capaços de posar-se d'acord a la Diputació de Barcelona, amb els Jocs d'hivern o el Prat i no per seure a la taula de diàleg?

- No tinc cap inconvenient en seure. Som un partit dialogant i tenim acords amb pràcticament tots els partits polítics. No vull posar-me on no correspon, però penso que massa sovint s’està pendent del radicalisme de la CUP. Nosaltres estem a disposició, hem ofert quatre pactes en matèria de Covid, amb els fons Next Generation, per renovar 112 càrrecs i per acordar la llei electoral i la renovació de la CCMA. I ens hem ofert ara també en matèria pressupostària.

- Per què està aturada la reforma del delicte de sedició? Creu que s’ha d’impulsar ja?

- Depèn de que hi hagi una majoria al Congrés dels Diputats per tirar això endavant i crec que és un tema de prou importància com perquè s’estigui segur que hi ha majoria per aprovar-la.
 
- Ha de servir per facilitar el retorn de Carles Puigdemont?

- El senyor Puigdemont el que ha de fer és fer front a les responsabilitats per les actuacions i responsabilitats que va tenir quan era president de la Generalitat. Ha de comparèixer davant de la justícia.

- Com interpreta els revessos de la justícia europea al Tribunal Suprem?

- Nosaltres hem defensat sempre que s’han d’acatar totes les decisions de tots els òrgans judicials. Espanya, per decisió pròpia, es va obligar a complir les resolucions de la justícia europea, i així ho ha fet i així ho hem de seguir fent.

- Com definiria la seva relació amb Pere Aragonès?

- Correcta.

- Sense més?

- Sense més.