El deliri del capitalisme ha deixat al descobert totes les vergonyes a Dacca, Bangladesh, amb l'esfondrament d'un edifici on hi treballaven tres mil persones, la majoria dones joves. Hi ha uns 400 morts i un miler més han estat declarats desapareguts. Les condicions de treball són fàcilment imaginables.

Tots aquests morts són llunyans, però no aliens. Gens. Resulta que un dels propietaris és un tal David Mayor, de Reus, que, a més, es dedica professionalment a la deslocalització d'indústries cap al Tercer Món a través d'una empresa anomenada Textile Audit Company, radicada a l'Eixample de Barcelona. Segons algunes ONG's, els clients principals d'aquesta indústria a Bangladesh són marques de primer nivell com Mango, C&A, KIK o Wal-Mart. La premsa internacional també ha citat contractes amb distribuïdors com El Corte Inglés i al lloc de la tragèdia s'hi han trobat etiquetes de Tex, de Carrefour.

En definitiva, estem vinculats a aquells morts pel fil del consum. Portem les samarretes que feien aquelles dones i passegem per les ofertes de les marques que deixen exhaustos aquells països. Les empreses se'n van allà i ens deixen l'atur aquí, això sí, oferint-nos samarretes de marca que deixen marges molt interessants... Hem de ser capaços de dir prou.