Més tard del que voldria i en un moment menys plàcid del que havia imaginat, Pedro Sánchez té ja aprovats de manera definitiva els pressupostos generals de l'Estat per al 2022. La majoria de la investidura ha operat per darrera vegada aquest any en una sessió forçada pel PP des del Senat amb una maniobra que va fer retornar els comptes al Congrés. Lluny, però, de l'ambient festiu, el govern espanyol desfà definitivament el nus dels pressupostos per embrancar-se ara en el de la reforma laboral, autèntic teló de fons de la jornada a la cambra baixa. Aprovada aquest dimarts pel consell de ministres, ERC, el PNB i Bildu han deixat clar que, de nou, tocarà negociar amb ells per ser validada en un calendari de 30 dies hàbils que ja ha començat a córrer.

El president del govern espanyol ha optat per intervenir al final del debat, just abans de la votació, per agrair els suports als pressupostos, treure pit de ser els segons que aprova en temps i forma i defensar l'acord pel marc laboral. "Estem començant a deixar enrere els dos anys més foscos de les nostres vides. Els vull agrair la responsabilitat en la vacunació. Els espanyols han donat una lliçó de patriotisme de debò", ha indicat el líder del PSOE. "Espero que l'acord pressupostari i el laboral sigui el preludi dels que arribaran el 2022", ha indicat Sánchez tot presumint dels "amplis acords" que han fet possible aquests dos acords. Fins a 15 partits s'han involucrat per tirar endavant els comptes, una complexa aritmètica que, un cop més, PSOE i Podem necessiten tornar a teixir per la reforma laboral.

La sessió, que ha conclòs en menys de 90 minuts, ha estat el preludi de les discrepàncies sobre l'abast de la reforma, del xoc en el bloc de les dretes pel cicle electoral que arrencarà al febrer amb els comicis avançats a Castella i Lleó i l'escenari de la contradicció dels dos principals partits. El PP va votar a favor d'una esmena de Compromís al Senat que reclama 1,6 milions d'euros per a la protecció de les llengües cooficials mentre atia la batalla contra el català a l'escola. L'únic motiu: ajornar una setmana l'aprovació dels comptes, que van ser retornats al Congrés. I el PSOE, que va votar en contra de l'esmena al Senat per evitar que els pressupostos tornessin a la cambra baixa, ha votat a favor per "defensar la immersió".

[h3]ERC reclama diàleg per la reforma laboral[/h3]
Gabriel Rufián, cap de files dels republicans a Madrid, ha carregat contra la dreta i, al mateix temps, ha advertit Sánchez que el seu govern va camí de perdre la Moncloa si no enforteix la majoria de la investidura. De fet, ha deixat caure que potser ja no donaran suport a cap pressupot més. "Vostès han fet el trol al Senat", ha indicat el dirigent d'ERC adreçant-se al PP, a qui ha culpat de generar una "enorme desafecció". "Aquest país es mereix una dreta democràtica, normalitzada, europea. No m'imagino països del nostre entorn amb dretes que fan com vostès van fer al Senat. El ple d'avui és una enorme irresponsabilitat, és una despesa innecessària", ha ressaltat Rufián. "Creuen que existeix un altre centre de treball amb la mobilitat geogràfica que organitzi reunions després de cites familiars amb la de contagis que hi ha?", s'ha preguntat el portaveu dels republicans.

El diputat d'ERC ha demanat al PP que "deixin d'intentar imitar Vox", perquè un dia "hi haurà una sorpresa molt desagradable". "Jo he escoltat Pablo Casado fent bons discursos, però fer de Merkel li dura una setmana", ha apuntat Rufián, que també ha qualificat de "desastre" la política del PSOE amb les votacions. "Sabem que són uns pressupostos per a dos anys, i no fa falta dir gaire cosa més. Però amb tant equilibri potser són els últims pressupostos de vostès a la Moncloa, i l'alternativa és terrible", ha indicat Rufián en referència a les properes eleccions a l'Estat. També els ha retret no haver parlar amb ells de la reforma laboral com sí han fet durant mesos amb la patronal. En el seu torn de paraula, Podem ha esquivat fer referència a aquesta qüestió.

Montse Mínguez, diputada del PSC, ha negat l'existència d'un "desastre" en les votacions dels pressupostos, com ha denunciat abans Rufián. Davant la "desesperació" del PP, ha indicat Mínguez, els comptes s'han aprovat "en temps i forma", una "mala notícia" per als conservadors. També ha aprofitat per retreure al líder dels conservadors haver assenyalat que a Catalunya no es deixava anar al lavabo als alumnes que parlen en castellà, una afirmació que ja li ha costat querelles. "Els demanem que deixin de fer servir els menors, que deixin de fer servir el nom dels menors per fer la seva política del fang, no els exposin públicament", ha indicat. També ha insistit en el suport del PSC a la immersió lingüística i ha reivindicat Marta Mata, diputada socialista i artífex del model.

[noticiadiari]2/228695[/noticiadiari]
Mertxe Aizpurua, portaveu de Bildu, ha fet servir la intervenció per reclamar que la tramitació de la reforma tingui actitud "constructiva" per introduir mesures que han quedat fora de l'acord amb sindicats i patronals. A banda, ha ironitzat amb el suport del PP a l'augment de recursos per a les llengües cooficials. "Sembla una innocentada", ha destacat Aizpurua. "Podria ser que s'hagin adonat que existeix el dret d'aprendre i viure en les llengües pròpies, que no resten sinó que sumen i que no van en contra de ningú. Però sospitem que el que hi ha és un joc de bergants", ha indicat la portaveu de l'esquerra abertzale, que s'ha compromès a fer servir el fons aprovat per promoure el basc. També ha carregat contra els populars i Vox per posar en risc diputats i personals del Congrés amb un ple sobrer enmig de la sisena onada de la pandèmia.

A Aizpurua l'ha succeït Aitor Esteban, portaveu del PNB, en el torn d'intervencions. Ha aprofitat per celebrar l'aprovació dels pressupostos i la feina de "diàleg" que els han fet possibles. També ha obert la porta a tenir converses amb el PP sobre la llei de l'audiovisual, ara que resulta que tenen interès en les llengües cooficials. Guillermo Díaz Gómez, de Ciutadans, ha estat l'encarregat de treure el cas de l'escola de Canet de Mar, on ja s'aplica el 25% de la immersió lingüística, per carregar contra les aliances del govern espanyol. I ho ha fet per criticar, també, l'aposta -tàctica- del PP per tenir més recursos per les llengües cooficials, perquè pot estar influïda per una presumpta recerca de socis provinents del "pitjor nacionalisme", en referència bascos i catalans. Les eleccions a Castella i Lleó han encès els ànims entre Ciutadans i el PP.

Joan Baldoví, cap de files de Compromís al Congrés, s'ha encarregat de posar de manifest les incoherències dels populars amb la llengua. "Que petit s'ha fet el PP de Pablo Casado", ha apuntat el diputat de Compromís, la formació que va presentar l'esmena votada contra pronòstic pels populars al Senat i que ha motivat el ple al Congrés. "Calen polítics que entenguin que el seu país, estret i monolingüe, no és el nostre ni el de milions de persones", ha indicat Baldoví, que ha posat com a exemple la seva mare, que li va ensenyar el valencià sense tenir consciència de si era nacionalista.

Després de Baldoví ha estat el torn de Ferran Bel, diputat del PDECat, també ha optat per la ironia. "Si s'ha de venir per Cap d'Any o per Reis al Congrés perquè el PP vota a favor de les llengües oficials, s'hi ve i no passa res", ha apuntat Bel, que s'havia jugat un dinar amb Aitor Esteban sobre com aniria la votació. Els postconvergents troben "peculiar" la situació, però han apel·lat a la "responsabilitat". "A partir d'avui, la responsabilitat d'executar els comptes és del govern espanyol", ha indicat. Sofía Fernández Castañón, diputada d'Unides Podem, ha posat de manifest els "ponts" que es poden entendre entre les llengües -i els pobles- de l'Estat.

Iván Espinosa de los Monteros, portaveu parlamentari de Vox, ha arrencat la intervenció amb referències a la gestió de la pandèmia i a l'obligatorietat de la mascareta en exteriors. "Els espanyols no se la poden treure a l'exterior, i jo sí que ho puc fer aquí, en un lloc molt menys ventilat", ha ressaltat el diputat de l'extrema dreta. Espinosa de los Monteros ha carregat contra el PP per haver votar "amb el millor de cada casa" a favor dels "xiringuitos lingüístics". També ha indicat que el castellà "no existeix" a les escoles catalanes, i ha apuntat que a Galícia "no es pot escolaritzar els nens" en la mateixa llengua. "Aquesta és la principal batalla de l'independentisme, i arriba al Congrés per culpa del PP", ha remarcat Espinosa de los Monteros.

La resposta dels populars ha arribat a través del diputat Mario Garcés, mostra del perfil baix que els conservadors han volgut donar al debat. "Nosaltres no estem a favor de la imposició lingüística, però tampoc del reduccionisme. No es posin al marge de la Constitució", ha apuntat Garcés, que ha indicat que té "tot el temps del món" perquè l'independentisme i el nacionalisme renunciïn als seus objectius. "Hi ha dues Espanyes: la dels deslleials i la dels lleials, i qui avança a més velocitat és la primera", ha apuntat el diputat del PP, que ha acusat del PSOE de "deixar enrere els espanyols". "Les urnes els posaran allà on es mereixen", ha conclòs Garcés, aplaudit per Casado.

[h3]Entre la variant òmicron i l'arrencada del cicle electoral[/h3]
Les expectatives amb què Sánchez preveia acabar l'any van saltar pels aires de la mà d'òmicron i de Pablo Casado. La nova variant de la Covid ha disparat una sisena onada que ha frenat les previsions econòmiques i el líder dels populars no dona treva a la Moncloa, fins al punt de ser capaç de suport a una esmena de Compromís al Senat en suport de les llengües cooficials mentre atia el conflicte contra el català a l'escola. En aquest context, el president del govern espanyol ha optat per no liderar restriccions amb impacte econòmic i social que se li puguin girar en contra quan falta un mes i mig perquè arrenqui el nou cicle electoral amb Castella i Lleó com a punt de partida. 

[noticiadiari]2/228600[/noticiadiari]
Abans, però, la Moncloa té almenys tres episodis espinosos sobre la taula. El primer, l'impacte hospitalari de la sisena onada, que determinarà fins a quin punt la decisió de Sánchez de fiar-ho tot a la vacunació de la tercera dosi i a la mascareta obligatòria als exteriors ha estat encertada. El segon, la reforma laboral pactada per la vicepresidenta Yolanda Díaz amb la patronal i els sindicats. L'equilibri és tan fràgil, que qualsevol modificació per les negociacions amb els socis d'investidura -imprescindibles- pot trencar l'acord amb els agents socials. Díaz jugarà amb la dicotomia del tot o res: o s'aprova la reforma treballada durant nou mesos o quedarà vigent la del PP.

El tercer front obert del govern espanyol, amb capacitat per interferir en les aliances al Congrés, és la de la taula de negociació sobre el conflicte amb Catalunya. La previsió és que es reuneixi públicament per tercera vegada durant el mes de gener. Així almenys va ser acordat per les dues parts, una trobada marcada ja pel missatge de Sant Esteve del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va avisar que el 2022 serà l'any de buscar les "alternatives" si la via del diàleg embarranca. La resposta del PSOE es va basar en l'habitual acotament de la negociació al "marc constitucional".