"El senyor president és inescrutable, també per als seus". La frase és d'Ana Pastor, presidenta del Congrés dels Diputats. L'ha pronunciat quan, aquest migdia, s'ha creuat amb el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que li ha preguntat si hi hauria eleccions immediates. Els pressupostos generals de l'Estat acabaven de ser tombats per l'oposició i la legislatura entrava, des d'aquell precís instant, en un final anunciat. Només falta que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, posi data a les eleccions anticipades. L'anunciarà -el més probable és que siguin el 28 de gener, segons fonts governamentals- aquest divendres després de la reunió del consell de ministres.

Seran els comicis més incerts de les últimes dècades. Damunt la taula, Sánchez hi té quatre opcions: el 14 d'abril -hi ha ministres que no l'acaben de veure, perquè és el dia de la República i cau en diumenge de Rams-, el ja citat 28 d'abril, el 26 de maig -fent-les coincidir amb les municipals, europees i autonòmiques- o bé traslladar-les a l'octubre. La tercera opció, la del súperdiumenge, no agrada als barons socialistes, que es volen desmarcar tant com poden de la dinàmica del president espanyol. A banda, en alguns territoris -és el cas de Canàries, com ha denunciat des del faristol la diputada Ana Oramas- implicaria tenir fins a set urnes en una sola jornada electoral.
 

Los #PGE2019 no han superado su primer examen parlamentario y serán devueltos al Gobierno, al aprobarse las enmiendas de totalidad presentadas por @GPPopular, @CiudadanosCs, @Esquerra_ERC, @Pdemocratacat, @ForoAsturias y @coalicion.

📝 NdP: https://t.co/vHIIPTKnvH pic.twitter.com/atTyLHsYUB

— Congreso (@Congreso_Es) 13 de febrer de 2019

El cert, això sí, és que tothom dona per morta la legislatura i, per tant, l'etapa que va arrencar a principis de juny amb el triomf de la moció de censura gràcies als vots del PSOE, de Podem i els independentistes. De res han servit els últims intents de diàleg per permetre que es tramitessin els pressupostos, i que han implicat Carles Puigdemont, Quim Torra, Elsa Artadi, dirigents d'ERC i el líder de Podem, Pablo Iglesias. Ni Sánchez ha accedit a parlar -només parlar- del dret a l'autodeterminació, ni l'independentisme ha considerat oportú validar els comptes sense cap gest palpable. 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cYaz3ln3VL0[/youtube]
Les últimes crides públiques les han fet Joan Mena, portaveu d'En Comú Podem al Congrés, i Aitor Esteban, cap de files del PNB. Mena ha demanat votar a favor de la tramitació d'uns comptes que són els de l'Espanya "democràtica" davant del "155 perpetu" que representen PP, Ciutadans i Vox. Esteban, lleugerament condescendent, ha recomanat a l'independentisme no "enrocar-se" en els gestos i determinar bé fins a on estan disposats a arribar els interlocutors -en aquest cas, el PSOE- abans d'arrencar una negociació com la que hi ha hagut a tots nivells les últimes setmanes.

[blockquote]Els comuns han fet un últim intent apel·lant l'independentisme a fer costat als pressupostos elaborats per l'Espanya "democràtica"[/blockquote]
En tot cas, la sessió ja s'ha iniciat sabent que els comptes no tirarien endavant. La ministra María Jesús Montero, que ha defensat en tot moment la posició del govern espanyol davant del silenci de Sánchez -s'ha traslladat a la Moncloa al migdia, per reunir-se amb els col·laboradors més propers-, ha lamentat que l'independentisme donés l'esquena als pressupostos "més socials de la història". Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i dirigent dels comuns, ha fet públic un vídeo en el qual ha assegurat sentir la mateixa "ràbia" que el dia de la declaració de la independència. S'ha estalviat els retrets, això sí, a la posició immobilista del PSOE amb el dret a decidir.

Casado ja s'hi veu (amb el permís de Vox)

Ha estat una jornada estranya al Congrés, perquè ni l'oposició ha celebrat haver tombat els pressupostos ni l'independentisme ha votat en contra del projecte amb entusiasme. Cares llargues de Joan Tardà -"avui és un dia molt trist", "el PSOE ha comès un gran error històric"- i dels diputats del PDECat més pragmàtics, que fins i tot estaven a favor de fer costat als comptes en la votació definitiva. El PP i Ciutadans, que competiran amb Vox -protagonista a l'hemicicle durant tot el debat malgrat no tenir, encara, representació parlamentària- pel vot de la dreta i l'extrema dreta, han sortit ràpidament a demanar la convocatòria immediata d'eleccions.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=in2dz0LVe38[/youtube]
Pablo Casado, nou líder dels populars, ja es veu president. Amb un to optimista, potser per contrarestar que no existeix un efecte de remuntada des que va arribar a la seu de Génova, té tres línies de campanya: exhibir l'experiència governamental del PP, comprometre's a no pactar amb l'independentisme ni amb el "populisme" de Podem, i intentar seduir votants socialistes desencantats amb Sánchez. De fet, Casado ha reivindicat la figura de Felipe González -malgrat ser el principal contrincant del seu pare polític, José María Aznar- i la dels barons del PSOE contraris al president espanyol.

[blockquote]Ciutadans no tanca la porta a pactar amb el PSOE però exigeix que Sánchez no segueixi com a president del govern espanyol[/blockquote]
Rivera, tocat per les crítiques arran de la fotografia amb l'extrema dreta a la Plaza Colón de diumenge passat, té un objectiu clar: aconseguir que Sánchez no torni a la Moncloa. No descarta pactar amb el PSOE, com en moltes autonomies després del 26 de maig, però si està en disposició de triar reclamarà que l'actual president no repeteixi en el càrrec. Sánchez té ara el repte de vèncer en unes eleccions en les quals hi haurà destacats dirigents del seu partit que preferirien veure'l derrotat. El proper Congrés dels Diputats serà diferent de l'actual i existeix la gran incògnita de si la majoria de la moció de censura quedarà revalidada a les urnes.