- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
El resultat de les eleccions d'aquest 12-M determinen, també, la governabilitat de l'Estat. En un escenari més obert que mai, la ciutadania catalana ha repartit de nou les cartes de la política espanyola. I és que si hi ha una figura que se l'ha jugat veritablement aquests comicis és el president estatal, Pedro Sánchez. I n'ha sortit guanyant. Almenys respira lleugerament alleujat veient com l'electoral ha avalat la seva política de retrobament. El PSC s'ha consolidat i ha superat el llindar dels 40 escons amb un resultat excepcional, 42 diputats.
La portaveu del PSOE, Esther Peña, ha valorat els resultats aquesta mateixa nit amb una frase clau: "Clar que valia la pena", en referència als dies de reflexió que es va prendre Sánchez sobre el seu futur davant els atacs de la ultradreta. Peña ha apuntat que la victòria del PSC indica que els socialistes anaven en bon camí amb les seves polítiques i que la dreta ha estat "una gran fàbrica d'independentistes, inútil per als ciutadans". L'independentisme, en canvi, no ha sobreviscut a la divisió i ha perdut per primera vegada en una dècada la majoria absoluta.
Després d'aquesta (no) suma, sí que donen dos números. El primer, el tripartit entre el PSC, ERC i els comuns. El resultat dels socialistes és una victòria excepcional. Ara, tant la formació encapçalada per Salvador Illa com els comuns, amb sis escons, pressionaran per formar govern. En aquest escenari, és una incògnita si la política de Junts a Madrid canviarà o no de rumb. De moment, però, els republicans s'han expressat molt contundentment i han afirmat que els trobaran a l'oposició.
S'ha de tenir en compte que el PSC ha estat en dues ocasions al capdavant de la Generalitat: un cop, el del primer tripartit, amb 42 escons; i l'altra amb 37 en solitari, una altra opció que ara pren forma buscant suports externs. La darrera via per governar a considerar és la sociovergència. Tot i que pugui semblar sorprenent, el cert és que el PSOE ha prioritzat els de Carles Puigdemont durant la legislatura. N'és exemple que els ha cedit punts clau d'un executiu com és la immigració inclús sense ser al Govern.
I tot i que Puigdemont, com el cap de files d'Esquerra, Pere Aragonès, han descartat arribar a pactes amb els socialistes, si finalment Junts i el PSOE arriben a alguna mena d'acord es trencarien els blocs del procés. Sembla improbable, però no impossible. Totes dues formacions tenen models econòmics semblants. Estan d'acord en temes com els grans esdeveniments i el turisme. A més a més, tenen interessos creuats al Congrés, on el PSOE necessita o bé Junts o Coalició Canària per tirar endavant polítiques. Si finalment acaben pactant, el que Puigdemont ja ha avançat que demanarà és un finançament singular per donar suport als pressupostos de l'Estat.
El somni de Junts seria que el PSC els cedís la presidència, un peatge difícil de pagar. L'última de les opcions -repetició electoral a banda- seria un govern en minoria de Junts i ERC a canvi de no deixar caure l'executiu a Madrid. Una via que, tot sigui dit, complicaria i molt la vida a Sánchez perquè més enllà de l'amnistia, el líder socialista s'hauria d'empassar el gripau d'abstenir-se en una futura investidura a tocar dels comicis al Parlament Europeu (PE). De moment, sembla improbable.
El PP escalfa per a les europees
L'altra cara de la moneda del 12-M és que la dreta espanyola es consolida notablement al Parlament, arribant a sumar fins a 25 escons, 15 el PP i 11 Vox. Els populars han aconseguit, per fi, el seu anhelat sorpasso a la ultradreta aprofitant-se, també, de la desaparició de Ciutadans. Sens dubte, una victòria per al cap de files del PP català, Alejandro Fernández. Una figura molt qüestionada pel seu president, Alberto Núñez Feijóo, que veu recompensada la feina feta els darrers anys tot i la resistència de l'extrema dreta, que no perd representació.
Amb 330.000 vots i un percentatge de l'11%, els populars sumen 12 butaques i prop de 200.000 sufragis més que el 2021. Així, ha estat fàcil que la secretària general de la formació, Cuca Gamarra, hagi venut com a bons els resultats aquesta mateixa nit. "Hem vingut per quedar-nos i continuar creixent, aquests resultats són un punt d'inflexió en la política catalana", ha reblat la popular.
És un misteri si els ha ajudat, en última instància, el viratge dels conservadors cap a l'extrema dreta vinculant, per exemple, migració i delinqüència. Malgrat tot, el PP continua lluny de les seves millors xifres al territori. Fa 12 anys Alicia Sánchez Camacho va dur la formació a aconseguir 19 actes i més de 471.000 vots. I Feijóo, a les estatals del 23-J passat, va aconseguir 473.620 vots, és a dir, un 13,3%. Ara, però, poden respirar tranquils mentre escalfen motors per a les europees.
I a l'espai dels Comuns Sumar, què passa?
Fins ara, l'espai dels Comuns Sumar tenien vuit diputats, però els va anar raonablement bé a les eleccions espanyoles. Per això, tot feia pensar que els anirien bé aquestes eleccions. Finalment, el 12-M els ha fet pagar car el desgast de les convulsions internes en l'àmbit estatal, així com un cert declivi de l'espai a Catalunya. El seu descens, de dos escons, s'explica, en bona part, per un traspàs de vot al PSC per l'anomenat vot útil.