Cada cop que l'espai de l'antiga CDC ha volgut actualitzar-se, ho ha fet amb la voluntat d'ampliar un espai electoral que se li estava quedant petit. Aquest dissabte, amb la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez enceten l'enèsim intent dels darrers anys i, per ara, el més conflictiu, arran de les reticències del PDECat a integrar-se plenament en un nou espai que ja ha anunciat que esdevindrà un partit.

El fet que la marca electoral d'aquestes formacions hagi anat mutant els darrers anys -molt més del que la política catalana estava acostumada fins fa poc- provoca que bona part dels seus partidaris estiguin desubicats o s'identifiquin més amb una o altra expressió dels postconvergents. De fet, el CEO detecta que, en preguntar durant el 2018 pel partit pel qui senten més simpatia els enquestats, els que es distribueixen entre el PDECat i Junts per Catalunya són nombrosos i cada col·lectiu presenta certes diferències notables. Els de JxCat, per exemple, són més joves i clarament independentistes, mentre que els del PDECat són més de dretes i tenen més confiança en els partits polítics.
 
Els motius pels quals uns enquestats afirmen sentir simpatia per una marca i uns altres per l'altra poden ser nombrosos, des del record recent de la seva presència als mitjans fins a una ferma convicció conforme la fórmula citada és la que més s'adequa al seu projecte polític. De fet, després de l'esclat de la candidatura que va liderar Puigdemont el desembre, que va copar tot l'espai mediàtic a l'entorn dels comicis, sembla que hi ha una certa recuperació d'entre els que citen el PDECat, capitanejat per David Bonvehí i Míriam Nogueras, acostant-se a l'equilibri.

En tot cas, uns i altres també comparteixen moltes característiques, segons els perfils dels darrers baròmetres del CEO: similars percentatge de nascuts a Catalunya -molt majoritaris- o a la resta de l'Estat; segons grau d'interès per la política -elevat, en general-; segons fe religiosa -clarament creients i cristians-; nivell d'estudis; o classe social. Però també es poden identificar uns patrons diferents entre els simpatitzants d'una formació o altra. És una incògnita fins a quin punt són rellevants políticament i si, aprofundint en un projecte com el PDECat o en un com JxCat -o en la Crida que avui neix-, s'aconseguirà més o menys ampliar l'àmbit d'influència de l'espai de l'antiga CDC cap a determinats sectors. Però la diversitat de perfils, tot i que limitada, existeix.

1. El PDECat, més a la dreta

Els simpatitzants dels dos projectes polítics es defineixen clarament de centre en l'eix ideològic -identificant-lo, en aquesta ocasió, com els punts 4 i 5 en una escala de 0 a 10-, ja que, en ambdós casos, prop d'un 55% dels enquestats s'identifica en aquest marc. Malgrat tot, els de JxCat se situen lleugerament a l'esquerra, assemblant-se més al perfil mitjà de la societat: un 31,75% d'aquells que citen la candidatura liderada per Puigdemont se situen a l'esquerra, set punts i mig més que els simpatitzen amb el PDECat, els quals, al seu torn, tenen quasi un 20% de partidaris que s'ubiquen a la dreta, quasi el doble que entre els de JxCat.
 
2. JxCat, més rejovenit

Un dels problemes històrics de CDC els darrers anys era la incapacitat per connectar amb l'electorat jove. JxCat aconsegueix resoldre parcialment aquest dèficit, ja que menys d'un 32% dels seus simpatitzants té 65 anys o més, mentre que el 42,5% dels del PDECat tenen aquesta edat. Malgrat tot, la mitjana dels enquestats pel darrer baròmetre del CEO encara són més joves -només una quarta part tindria edat de jubilació-.
 
3. El PDECat, més atractiu entre no independentistes

Els simpatitzants del PDECat no són tan netament independentistes com els de JxCat, els quals, en més d'un 85% prioritzen la República catalana. El context en què va néixer, de fet, apunta cap a aquest horitzó. En canvi, una quarta part dels partidaris del partit liderat per Bonvehí i Nogueras es declara federalista o fins i tot autonomista. En cas d'una pregunta binària a favor o en contra de la independència, un 94% dels simpatitzants de JxCat s'hi mostra partidari, mentre que, entre els dels del PDECat, el percentatge es redueix al 88,4%.
 
4. Més de Puigdemont -i Junqueras- que de Torra

A l'hora de valorar els líders independentistes, els simpatitzants de JxCat i de PDECat no presenten aparents grans diferències, ja que, de mitjana, els primers puntuen Puigdemont amb un 8,9 i els segons, amb un 8,8. Tot i això, els de JxCat són més incondicionals: un 70,2% li posa un 9 o un 10, per un 62,59% entre els del PDECat. En canvi, Quim Torra agrada més al partit de Bonvehí, ja que els seus simpatitzants li posen un 8 (amb un 39,39% que li atorga un 9 o 10), mentre que els de JxCat el puntuen amb un 7,6 (amb un 26,14% de 9 o 10). Uns i altres, però, cedeixen millors notes al líder d'ERC, Oriol Junqueras, que al president català i impulsor de la Crida.
 
5. JxCat pot pescar més en ERC

Una de les altres evidències del CEO és que el simpatitzant del PDECat és més incondicional d'aquest espai, ja que un 63,16% d'aquests va votar CDC en les eleccions espanyoles del 2016 i tan sols un 14,47% va optar per ERC. En canvi, els partidaris de JxCat van actuar de forma més heterogènia, ja que menys del 48% va agafar la papereta convergent i quasi el 30% va fer confiança a la candidatura republicana. Sembla que la fórmula de la candidatura de Puigdemont té més capacitat de competir pel vot independentista d'ERC.
 
6. El simpatitzant del PDECat confia més en els partits

JxCat -com la Crida- va néixer com un artefacte per superar els límits dels partits. No és d'estranyar, per tant, que els seus simpatitzants mostrin menys confiança en les formacions polítiques, més en línia amb el perfil mitjà de la població catalana. En una escala de 0 al 10 sobre puntuació que atorguen als partit, un 18,06% dels simpatitzants del PDECat posen un 2 o menys, un percentatge que creix fins al 26,17% entre els de JxCat. La mitjana entre els enquestats, però, puja més, fins al 37,8%,