El brot de "basquitis" que va patir part de l'independentisme d'aquest país, sortosament ja superat, ara ens està passant factura. Als anys 90, quedava ben astorat quan llegia diversos opuscles d'aquells que corrien llavors, fotocopiats en blanc i negre, que bàsicament eren una gran carregada contra els "sipais" nostrats, a qui titllaven de "forces d'ocupació" i tot un reguitzell de tòpics importats directament de Donostia.

Durant una pila d'anys, joves completament vàlids de comarques, carn de canó dels gimnasos, van fugir de les convocatòries a Mosso d'Esquadra per tot un seguit de prejudicis forans que, en aquell moment, res tenien a veure amb la realitat d'un cos que només exercia competències simbòliques. Entre això i el tradicional recel de les classes mitjanes del país a tolerar que els seus fills fossin funcionaris, hem acabat tenint la policia que hem acabat tenint. Sortosament, també va haver-hi valents que van fer cas omís d'aquest clima i van fer el pas, que consti.

Un desplegament fet a corre-cuita, entrant a l'àrea metropolitana abans del previst, amb promocions massives de més de 1.000 agents, tampoc no ha contribuït a tenir una policia que, en alguns casos, poc s'allunya de la profecia que s'acaba autocomplint només pel fet d'haver-la formulat. Si a tot plegat hi afegim la lleugeresa amb què en aquest país s'expedien els títols d'ESO en plena bombolla immobiliària, i que aquest era pràcticament l'únic requisit formatiu per entrar al cos, hem acabat tenint la policia que hem acabat tenint.

Malgrat tots els malgrats, i malgrat les banderes espanyoles al canell, ara m'agradaria conèixer l'autor d'aquells opuscles. Si en aquest país ens plantegem votar el nostre futur com a nació, bàsicament és perquè tenim els Mossos. L'atmosfera seria molt diferent amb els agents del Cuerpo Nacional de Policía patrullant amunt i avall. Al final, seran aquests criticats "sipais" els que garantiran la seguretat de les urnes. Són la policia de Catalunya. Si l'independentisme ara critica el cos, també hauria de girar la vista enrere i s'hauria d'aplicar una severa autocrítica. I corregir part del discurs actual. Calia estigmatitzar aquesta estructura d'Estat d'aquella manera, o el jovent independentista s'hi hauria pogut implicar més a fons? Al final, el maximalisme acaba passant factura.