Susana Díaz no supera la investidura en primera votació

Divendres hi haurà una segona votació en la qual la candidata socialista a presidir la Junta d'Andalusia en tindrà prou amb majoria simple per ser escollida

Publicat el 05 de maig de 2015 a les 19:45

Susana Díaz, candidata a presidir la Junta d'Andalusia Foto: Europa Press
 

La candidata a la presidència de la Junta andalusa, la socialista Susana Díaz, no ha aconseguit ser investida en la primera votació celebrada aquest dimarts davant del Ple del Parlament, després d'haver obtingut el vot favorable únicament dels 47 diputats del PSOE-A i el contrari dels 62 parlamentaris de PP-A, Podem, Ciutadans i IULV-CA.

Susana Díaz necessitava una majoria absoluta en aquesta primera votació per ser investida. El president del Parlament, el socialista Juan Pablo Durán, ha fixat una segona votació per a divendres que ve a les 11,00 hores, on prosperarà la investidura si la candidata socialista aconsegueix majoria simple -més vots positius que negatius-, segons estableix el Reglament del Parlament i l'Estatut d'Autonomia.

D'aquesta manera, per ser investida en aquesta segona votació, Susana Díaz requerirà com a mínim de l'abstenció de 16 parlamentaris, fet que exigeix que s'abstingui el PP-A -33 diputats- o Podem i Ciutadans -15 i 9, respectivament-. Si no s'aconsegueix majoria simple es podran tramitar successives propostes que podran ser sotmeses a votació cada 48 hores.

Data límit, el 5 de juliol

Ara bé, segons estableix l'article 118 de l'Estatut, si un cop transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació -és a dir, el 5 de juliol- cap candidat ha obtingut la majoria simple, el Parlament quedarà automàticament dissolt i la presidenta de la Junta en funcions haurà de convocar noves eleccions.

El termini de dos mesos que marca l'Estatut finalitzaria el 5 de juliol i la Llei Electoral d'Andalusia estableix en el seu article 14 que la data de les eleccions autonòmiques "no podrà estar compresa entre els dies 1 de juliol a 31 d'agost", per la qual cosa el decret de convocatòria no podria fixar la data de nous comicis abans del setembre.