Tardà va decidir de fer un pas enrere perquè Rufián encapçalés la llista d'ERC

La direcció d'Esquerra planejava que l'actual diputat fos el número 1 per Barcelona | Divendres al matí, el dia abans del consell nacional que havia de ratificar la candidatura, Tardà li va comunicar la seva voluntat a Junqueras | Persones com Paloma Tevar i Ana Surra completen una llista amb forta presència de sindicalistes i persones d'orígens diversos

Publicat el 08 de novembre de 2015 a les 19:00
Si Gabriel Rufián ha acabat encapçalant la llista d'ERC al Congrés dels Diputats és, sobretot, culpa de qui serà el seu número dos, Joan Tardà. Els plans de la direcció republicana passaven perquè fos l'actual diputat i referent a la cambra baixa del parlament espanyol qui anés a dalt de tot de la candidatura per Barcelona. Però va ser Tardà qui va decidir fer el pas enrere. Per dos motius: perquè considera que ha de deixar pas a la renovació i perquè Rufián dóna "un missatge molt potent de som un sol poble", en paraules del mateix Tardà. 

Amb aquesta decisió, Joan Tardà confirma una vegada més que no és un polític convencional. Ha rebut moltes crítiques, pel seu caràcter contundent i pel seu estil inconfusible a la tribuna del parlament espanyol. Però aquest diputat, que ja compta amb onze anys a l'esquena de presència ininterrompuda a la cambra baixa estatal, ha fet el que molt pocs quadres d'un partit farien: cedir voluntàriament el primer lloc d'una llista malgrat que això comporti revisar els plans de la direcció. Una mostra de convicció que, en aquests temps líquids i relativistes, ajuda a creure una mica més en la política. 

Cronologia dels fets

L'enfocament de les eleccions espanyoles ha estat molt precipitat per part de tots els partits catalans i, especialment, per a les formacions independentistes. Els comicis del 27-S, a casa nostra, tenien una càrrega que els feia diferents de qualsevol altra convocatòria. I el resultat va obligar a prolongar aquesta transcendència i aquesta desgast, ja que va abocar Junts pel Sí i la CUP a una negociació encara ara oberta. 

Tant Esquerra com Convergència Democràtica van valorar l'escenari que tenien obert de cara al 20-D i van assumir, conjuntament, que no es podia repetir una fórmula com la de Junts pel Sí. Perquè no hi havia prou temps i perquè el pitjor hauria estat desconcertar la ciutadania. L'equip d'estratègia dels republicans preveia dues possibilitats: o una gran candidatura cívica o una llista amb molta càrrega metropolitana, sindicalista i d'esquerres. L'objectiu era fer un retrat el màxim de real del país i empatitzar amb tots aquells sectors que es poden sentir més allunyats del sobiranisme. 

CDC i ERC van concloure que el millor era presentar-se per separats a les eleccions espanyoles, amb un programari comú i alineats en la defensa del procés independentista. Arribats a aquest punt, els republicans van iniciar la confecció de la llista amb una idea molt clara: Joan Tardà és un actiu i havia de tornar-se a presentar. Gabriel Rufián era l'altre nom que es veia necessari, perquè ja hi mantenien una estreta col·laboració i perquè traslladava la idea de fer una llista metropolitana i molt representativa del país. 

Un tàndem clar

El que també tenia clar la sala de màquines d'Esquerra era que s'havia de donar protagonisme al tàndem Tardà-Rufián durant tota la campanya, però el que no estava decidit era qui havia d'encapçalar la llista. Ambdues possibilitats tenien coses positives i es va deixar en l'aire mentre s'anava dibuixant la resta de la llista. 

Fruit dels seus anys al Congrés, la direcció republicana veia que Tardà havia de liderar el grup parlamentari que havien tingut sense necessitat d'aliances del 2004 al 2008 i que aspiren a recuperar. Un lideratge per aprofitar la seva experiència i per anar traslladant el llegat a d'altres quadres. Però, tot i aquesta idea clara, es va arribar a dijous passat, el dia en què es reunia la comissió electoral del partit, sense una decisió presa. Després d'un debat, el president, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, van decidir de proposar que fos Joan Tardà qui encapçalés la llista. 

Junqueras va trucar a Tardà el mateix dijous i, com és habitual en ell, va parlar-hi amb presses perquè estava a punt d'intervenir en un dels molts actes en què participa a Madrid amb sectors d'esquerres i republicans. Tardà va acceptar la proposta de liderar la llista amb una conversa telegràfica però, després, va consultar-ho amb el coixí. Els que coneixen aquest diputat se'l poden imaginar perfectament passant una nit difícil, donant tombs i qüestionant-se una i altra vegada si havia de ser ell el número 1. Finalment, va arribar a la conclusió que no havia de ser així. 

Divendres al matí, el diputat va tornar a parlar amb Junqueras i li va dir que tant li feia anar de dos, de tres o de quatre, però que qui havia d'encapçalar la llista era Gabriel Rufián. El president d'ERC va cedir i va permetre a Tardà que fos ell mateix qui expliqués la situació tant a l'executiva prèvia al consell nacional de dissabte com al mateix consell. Paral·lelament, es va parlar amb Rufián i, tot i el respecte que li provocava ser el cap de llista, el membre de Súmate i de l'ANC va acceptar la proposta. 

Discurs emocionat i llista heterogènia

Els assistents expliquen que l'exposició de Joan Tardà davant del consell polític va estar carregada d'emoció, i que va fer baixar alguna llàgrima. Tot el públic es va posar dret aplaudint i la votació posterior, amb 136 vots favorables de 140, va confirmar el suport que es donava a la configuració de les llistes al Congrés i al Senat. 

Rufián i Tardà encapçalen una llista que, especialment a la circumscripció de Barcelona, és heterogènia i persegueix aquest objectiu de fer un retrat real de país més enllà del partit. Una mostra en són les dones que ocupen els llocs quatre i deu. Es tracta de Paloma Tevar i d'Ana Surra. Tevar és regidora a Sant Vicenç dels Horts, dependenta en una cadena comercial, representant de la UGT i membre de Súmate. Surra, per la seva banda, és uruguaiana i va fundar l'associació 'Sí, amb nosaltres', amb la qual aproxima el dret de decidir als catalans amb orígens més enllà de l'estat espanyol. Juntament amb Joan Capdevila, antic quadre d'Unió i resident a Martorell, dibuixen un retrat que trenca les costures per fer créixer el partit cap a d'altres àmbits.