Quatre anys i mig després de l'assemblea fundacional de Catalunya en Comú, el partit pilotat per Ada Colau revisa posicionaments, amb la intenció d'agafar impuls per al cicle electoral del 2023, marcat pels comicis municipals i el final de la legislatura espanyola. Els comuns han abocat esperances en les pròximes cites amb les urnes: persegueixen revalidar l'alcaldia de Barcelona -encara amb la incògnita no resolta de qui serà la candidata- i s'han implicat en l'espai polític que liderarà Yolanda Díaz a l'Estat, com va quedar palès en l'acte de dissabte passat a València. 

En la ponència política que se sotmetrà a validació a la tercera assemblea del partit -programada per aquest cap de setmana a Montjuïc- s'explicita que el creixement del projecte de l'esquerra alternativa catalana passa per "fer presidenta" Díaz, que serà present diumenge a la cloenda del congrés. La sintonia entre Colau i la líder d'Unides Podem a l'executiu espanyol és absoluta, un relació de proximitat que contrasta amb la convivència de conveniència que implicava el lideratge de Pablo Iglesias. A Catalunya, els comuns han signat un pacte de no agressió amb Podem. Els principals dirigents de la formació morada fa temps que estan integrats a la cúpula de Catalunya en Comú i només resta pendent resoldre la confluència d'estructures, que no ha estat possible en els darrers anys.

Els comuns actualitzen postulats en un context diferent de la cita fundacional. Aquell abril del 2017 es vivien els moments àlgids del procés, que desembocarien en el referèndum de l'1-O i la declaració d'independència fallida. En l'escenari d'efervescència sobiranista, el partit va fixar com a full de ruta nacional l'aposta per un referèndum acordat sobre el futur de Catalunya amb resposta binària i una República catalana sense trencar lligams amb Espanya. L'ideari que se sotmetrà a votació en l'assemblea que comença aquest dissabte, detallat a continuació, presenta canvis substancials.

1. Taula de diàleg i sense referèndum a curt termini. En la carpeta nacional, el trànsit és significatiu. Sense la pulsió que es detectava la tardor del 2017, Catalunya en Comú fa una aposta per la taula de diàleg amb el govern espanyol que "reconegui la capacitat de decidir de la ciutadania de Catalunya" i planteja com a horitzó una República plurinacional federal a Espanya. El recorregut possibilista dels comuns presenta matisos rellevants. El focus republicà ja no se situa a Catalunya sinó en el conjunt de l'Estat, i s'hi afegeix el concepte "federal". Per arribar-hi, plantegen acabar amb la monarquia i que la Constitució defineixi Espanya com a Estat plurinacional. "Reconeixerà Catalunya com a nació, així com el seu dret a decidir, sens perjudici que altres nacions històriques puguin acollir-se també a aquest reconeixement", assegura el document.

Per desencallar el plet català, els comuns no defineixen que l'acord hagi de tenir forma d'un nou Estatut -com sí que plantegen veus socialistes- i apunten que el referèndum que reclama l'independentisme no és possible a "curt termini". Sobre l'assoliment de cotes de sobirania, plantegen un trajecte amb estacions intermèdies. D'entrada, que es reconegui Catalunya com a nació i que es posi fi de la judicialització del conflicte, continuant la via dels indults. Entre els objectius també hi apareixen l'assoliment de les competències en matèria d'habitatge, energia, acollida de persones migrants i en gestió de trens, ports i aeroports; i la definició d'un nou model de finançament basat en la capacitat de la Generalitat per decidir sobre els seus tributs i el principi d'ordinalitat. Tot aquests avenços haurien de ser votats pels catalans.

2. L'ecologisme com a exponent d’un "nou model econòmic social". L'agenda política de Catalunya en Comú fa una aposta per l'ecologisme com a motor d'un "nou model econòmic social" que s'ha de desplegar des de l'àmbit local, on la formació té capacitat de decisió, començant per Barcelona. La ponència política del partit destaca que les eleccions municipals del 2023 "han de servir per ampliar el màxim possible" un ideari en què l'ecologia tingui un pes decisiu, al costat d'altres valors, com el feminisme i la justícia social. El document fa referència a les "polítiques innovadores" en l'àmbit urbà. A la capital catalana, Colau ha desplegat el projecte de superilles, ha aplicat canvis en la mobilitat amb la reducció d'espais per al vehicle privat i ha desplegat l'urbanisme tàctic.

"El municipalisme de Catalunya en Comú té al davant el repte de construir l'agenda de l'ecologia urbana, de l'habitabilitat sostenible, sobre el fonament de fer compatibles les lògiques ambiental i urbanística", sintetitza el full de ruta dels comuns, que a escala europea plantegen enfortir vincles amb el Partit Verd Europeu (PVE). La formació ja va sol·licitar la primavera passada iniciar el procés de relació i participació amb el seu referent polític continental. En sintonia amb aquests postulats, l'espai ja ha mostrat la seva oposició frontal a projectes com els dels Jocs Olímpics d'Hivern o l'ampliació de l'aeroport del Prat, a banda de demostrar rebuig a inversions com la del Hard Rock al Camp de Tarragona.

3. En Comú Podem, marca reforçada en lloc de Catalunya en Comú. En el moment de construcció del nou partit a escala catalana -per aportar solidesa estructural al triomf de Colau amb Barcelona en Comú-, l'espai polític va fer una consulta a les bases sobre quina havia de ser la marca al Parlament. El debat va ser renyit i l'opció de Catalunya en Comú -sigles declinables pensant en les municipals- va imposar-se a En Comú Podem, la marca utilitzada amb èxit en les eleccions espanyoles. Però, amb el pas del temps, la segona opció va acabar imposant-se, fins al punt que els mateixos comuns ja no utilitzen Catalunya en Comú. I, en el document sotmès aquest cap de setmana, es detalla que el partit es compromet a "concórrer conjuntament" amb Podem a les municipals amb el nom d'En Comú Podem. 

Comuns i Podem també signen que "no competiran electoralment" als municipis. Una afirmació que podria semblar una obvietat, però que no ho és si es té en compte l'historial de dificultats per integrar les dues formacions en una de sola. Fins ara, el partit de Colau sempre ha format coalicions electorals amb Podem -sense unir estructures orgàniques-, per bé que el control dels comuns sobre la formació morada a Catalunya és absolut.

4. El tàndem Colau-Díaz i el protagonisme d'Albiach. Els noms propis que captaran l'atenció de l'assemblea també sintetitzen el trajecte de l'espai polític en els darrers quatre anys. Colau no ha perdut ascendent sobre el partit -compleix un segon mandat a l'alcaldia de Barcelona-, però al seu voltant han canviat els lideratges complementaris. Xavier Domènech va deixar pas al capdavant de la formació i també va abandonar el Parlament, i Elisenda Alamany, que havia exercit de portaveu, va fer el salt a ERC. Jéssica Albiach va prendre el relleu en temps convulsos. Albiach és ja una figura consolidada -va ser la cap de cartell a les últimes eleccions catalanes- i, amb Candela López, tornarà a integrar el trident de direcció del partit.

A escala estatal, els comuns han teixit una aliança estratègia amb Yolanda Díaz, que tindrà també quota d'escenari aquest diumenge. Al seu costat, seran a Barcelona Ione Belarra, secretària general de Podem i ministra al govern espanyol; Alberto Garzón, company d'executiu; i Mónica Oltra, veu principal de Compromís. Els comuns escenificaran acció coordinada amb els seus aliats a València i l'Estat.