L'últim cap de setmana de gener es va enterbolir tot. Alts dirigents de Junts admetien aquells dies que ni tan sols havien calibrat les conseqüències de votar en contra de la primera versió de la llei d'amnistia, però que qualsevol dubte els ancoraria en el no per una qüestió de "coherència" i "exigència" amb l'acord signat amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, on s'hi consignava la necessitat d'una desjudicialització total i immediata. Una vegada més, el calendari de la justícia ha projectat ombres sobre el de la política, i l'amnistia s'acosta a la data decisiva amb Carles Puigdemont inclòs en la causa per terrorisme acabada d'aterrar al Tribunal Suprem.

Hi ha marge perquè Junts voti a favor de la norma, que aquest dimecres hauria de sortir de la comissió de Justícia del Congrés, però a hores d'ara ningú dona res per fet, sobretot després de veure les maniobres judicials per trobar escletxes preventives a l'amnistia. Això és tot el que depèn de l'aprovació de la desjudicialització, la norma més important de la legislatura, que arriba quan al PSOE li acaba d'esclatar a les mans el cas Koldo. Mai els cent primers dies de mandat havien estat més complexos del que ho estan sent per a Sánchez.
 

La governabilitat (im)possible de Sánchez

Si no hi ha amnistia, quin futur li espera a la legislatura? Sense el suport de Junts, pot governar el PSOE? El president del govern espanyol assegura en públic que vol manar durant quatre anys, però necessita el concurs de Puigdemont per tirar endavant l'agenda  de la legislatura. En els pròxims mesos, si tot segueix el seu curs, Sánchez voldria tenir aprovats els pressupostos, un dels cavalls de batalla que l'independentisme vol aprofitar per falcar demandes com el finançament singular. Sense amnistia, tot això s'ennuvola, perquè el nucli de la legislatura -un reset en matèria de repressió per tornar la pilota al terreny de la política- quedaria especialment tocat.
 

El retorn de Puigdemont

Fins i tot les veus més abrandades de Junts assumeixen, en privat, que l'oportunitat d'una amnistia en el curt termini passa pel PSOE, i que, per tant, cal aprofitar aquesta via. Una altra cosa és que, en algun punt del camí de l'estiu passat, també el PP s'hi posés bé -Alberto Núñez Feijóo ha admès la possibilitat d'indults condicionats- en el marc de la investidura fallida del seu líder. La gravetat de les acusacions contra ell dificulten el retorn encara que hi hagi amnistia, però el cert és que continua sent la via més factible per una tornada a Catalunya amb llibertat de moviments. Passi el que passi amb la seva situació judicial, Puigdemont serà candidat a les europees i la direcció sospira perquè s'acabi presentant, també, a les catalanes.
 

Més llenya al foc ERC-Junts

Ni tan sols l'amnistia ha suposat una reconciliació entre els dos exsocis. Després d'anys demanant-la, la coordinació política -tècnicament els advocats implicats sí que n'han parlat, de la mateixa manera que fins i tot hi va haver contactes amb jutges per redactar els primers esborranys de la llei- ha tornat a brillar per la seva absència. Per a Junts, ERC ha estat tova en els últims anys i no va saber pressionar per tenir l'amnistia. Per als republicans, el partit de Puigdemont aprofundeix en les gesticulacions i posa en risc l'efectivitat de la desjudicialització, admetent que pot no ser completa en casos sensibles com el de Marta Rovira. ERC i Junts coincideixen en la negociació amb el PSOE, però les formes -i el fons- són allunyats.