Totes les conseqüències que es poden derivar de la pregunta arbre de la CUP

Les bases dels anticapitalistes tenen a les seves mans quatre escenaris per aprovar o tombar els pressupostos; el Govern insisteix que ja són suficients per ser validats amb una abstenció

Publicat el 10 de novembre de 2021 a les 12:55
La CUP torna a tenir a les seves mans l'estabilitat del Govern. Les bases dels anticapitalistes decideixen aquest cap de setmana si presenten una esmena a la totalitat als pressupostos a través d'una pregunta en format d'arbre que deixa múltiples opcions obertes. L'executiu, que s'ha implicat a fons en la negociació amb la CUP a través del conseller d'Economia, Jaume Giró, i del president Pere Aragonès, espera que com a mínim els socis d'investidura validin els comptes amb una abstenció després dels seus gestos en àmbits sensibles com l'habitatge, la seguretat o les internalitzacions. "Paga la pena", ha assenyalat a TV3 aquest matí Giró, que espera citar-se amb la CUP a finals d'aquesta setmana per acabar d'acostar posicions i influir en el debat intern.

Quins escenaris s'obriran en funció de la decisió de les bases? Aquesta és una guia per entendre tot el que hi ha en joc aquest cap de setmana, una votació transcendental perquè pot alterar les aliances al Parlament, impactar en l'articulació de la majoria independentista i propiciar que el Govern viri cap al PSC. La formació de Salvador Illa espera pacient el seu moment per jugar un paper central a la cambra catalana i, de retruc, condicionar el rol d'ERC al Congrés dels Diputats en relació al PSOE.

[h3]Esmena a la totalitat i continuar negociant[/h3]
És, ara com ara, l'escenari més probable, si tenim en compte com s'han desenvolupat les negociacions i com poden influir en l'ànim dels militants les declaracions de les últimes hores dels dirigents de la CUP, que han fet evident el seu malestar. Seria la via per redoblar la pressió al Govern, encarir les demandes dels anticapitalistes i abocar ERC i Junts a una negociació al límit. Si l'assemblea opta per aquesta opció, la CUP presentaria esmena a la totalitat, però s'emplaçaria a continuar parlant amb el Govern per mirar d'aconseguir millores a la proposta de pressupostos i, arribat el moment, retirar el veto al projecte de Giró. 

En aquest escenari, i malgrat l'esmena, la CUP continuaria oberta a parlar i, per tant, evitaria temptacions al Govern d'acostar-se ja al PSC per tirar endavant els comptes. Els de Salvador Illa s'hi han posat bé, fins i tot oberts a tramitar-los "a canvi de res". Aquest és un dels punts que sobrevolarà l'assemblea d'aquest cap de setmana: el paper dels socialistes en cas que la CUP deixi buit l'espai de soci preferent que ha tingut fins ara. De fet, Poble Lliure, un dels partits que integra la CUP i que en el seu moment va mostrar-se partidària d'entrar al Govern, ha criticat que les negociacions protagonitzades per Eulàlia Reguant no hagin arribat a bon port i s'hagi "regalat la centralitat" al PSC. En aquest context de pressió dura, els cupaires farien evident la distància amb l'executiu des que Aragonès va ser investit, però deixarien la porta oberta a acostar posicions abans del debat a la totalitat, el 22 de novembre.
 
[h3]Esmena a la totalitat i trencar de negociacions[/h3]
Canvi d'escenari. Una decisió de l'assemblea en aquestes coordenades certificaria el trencament de la majoria del 52%, ja lesionada des del debat de política general i rebregada dia a dia amb declaracions públiques de destacats membres dels principals partits independentistes. La decisió de la CUP de presentar una esmena a la totalitat i renunciar a continuar negociant amb el Govern faria evident que no hi ha projecte comú en la majoria independentista del Parlament, malgrat que des dels anticapitalistes consideren que, en cas de confirmar-se el "no" als pressupostos, això no suposaria necessàriament posar en risc la majoria independentista.

En tot cas, en aquest escenari, la CUP abocaria el Govern a buscar alternatives. Els principals partits independentistes ja han coincidit en votacions rellevants amb PSC i comuns, com es va veure al debat de política general, i el PSC no està vetat per a pactes a la diputació o als ajuntaments, i tampoc al govern espanyol. En les últimes hores, Giró ha dit que hi haurà pressupostos, amb la CUP o sense. ERC és reticent a acostar-se al PSC i Junts no vol sentir a parlar d'aprovar uns comptes amb els comuns. Si la CUP s'allunya de l'executiu, el PSC intentaria ocupar el lloc i guanyar arguments perquè ERC confirmi el suport als pressupostos del govern espanyol.

[h3]Tramitar els comptes i donar-los per bons[/h3]
Seria l'escenari més propici per al Govern, perquè li permetria no només tramitar els pressupostos, sinó donar-los per aprovats. La intenció d'Aragonès i Giró és que la votació final es produeixi just abans de Nadal per tenir en vigor els comptes a partir de l'1 de gener, sempre que no hi hagi imprevistos o traves inèdites, com la que ha intentat Ciutadans amb una proposta de reconsideració de l'admissió a tràmit del projecte efectuada dimarts per la mesa del Parlament. En aquest escenari, l'executiu ni tan sols hauria de fer més concessions en habitatge i projectes polèmics -com ara el Hard Rock-, de manera que es trobaria còmode en l'aliança amb la CUP.

Tot i que és un dels contextos més improbables de cara al cap de setmana, que els anticapitalistes avalessin de manera acrítica els comptes mantindria estable la majoria de la investidura, que és la principal aproximació que fa Aragonès als comptes. Tanmateix, no es preveu senzill: la CUP ja ha advertit, en paraules d'Eulàlia Reguant, que el president tindria "complicat" superar ara la qüestió de confiança prevista per al 2023 i inclosa en l'acord d'investidura. Tenir els pressupostos aprovats sense més negociació donaria estabilitat a Aragonès i el faria ser optimista de cara a la votació de mig mandat, que coincidirà amb el nou cicle electoral de les municipals i espanyoles.

[h3]Permetre la tramitació i negociar per millorar-los[/h3]
Si la militància de la CUP aposta per aquesta opció, el Govern podrà respirar momentàniament: sabrà que els pressupostos es tramitaran, però que caldrà millorar-los -sempre a partir dels desitjos dels anticapitalistes- per veure'ls validats. Això voldria dir, per tant, que s'hauria d'apujar la dotació per a habitatge -la CUP aspira a arribar als 1.000 milions d'euros-, i també concretar mesures en salut, a banda de començar a construir una alternativa a la taula de diàleg. La discrepància entre el Govern i la CUP no és només econòmica, sinó que també té a veure amb el rumb de la legislatura, com va quedar demostrat amb la proposta tombada de referèndum abans del 2025 que van plantejar els anticapitalistes en el debat de política general d'aquest setembre.