El novembre del 2024, el jutjat d’instrucció número 7 de Martorell va arxivar l’última causa que quedava oberta contra els professors de Sant Andreu de la Barca per presumptament haver vexat i menyspreat alumnes fills de guàrdies civils per les càrregues policials. Fa un any i mig, l’Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa de vuit de les nou persones investigades per aquests fets i ara la sala judicial va seguir el mateix camí amb el darrer cas. Setmanes després, els protagonistes d'aquell escarni han trencat el seu silenci davant les càmeres de TV3. En concret, tres professors de l'Institut El Palau, centre que encara avui és assenyalat per sectors espanyolistes.
"Ens va tocar a nosaltres com els hauria pogut tocar a uns altres. Es volia atacar l'escola catalana assegurant que s'hi adoctrinava, però nosaltres vam argumentar que no era cert", ha explicat David Tomé, exprofessor de l'institut en qüestió. Tots ells van ser assenyalats amb noms i cognoms, a més de fer públiques dades personals i la seva vida privada. "S'ha parlat molt dels fills menors d'edat dels guàrdies civils, però a mi m'agradaria parlar dels fills i filles dels docents denunciats. El meu fill ha viscut com la seva mare deia que no podia tirar endavant la seva vida", també ha relatat Lucía Cortinas, qui és professora de Biologia i Geologia a l'IES El Palau.
“En molts moments he volgut deixar de ser docent.” Nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca van ser acusats d'humiliar alumnes fills de guàrdies civils després de l’1-O. Ara s’ha arxivat el cas i han decidit parlar per primer cop https://t.co/JT1eHlWEAKpic.twitter.com/o2y18QcxYY
— 324.cat (@324cat) December 22, 2024
Vuit dels nou denunciats van demanar el canvi d'escola al·legant "motius personals greus o professionals excepcionals". Va ser una via que va facilitar el Departament d'Educació, han explicat a la televisió pública, perquè es poguessin mantenir al marge del centre mentre durés el procés judicial. "Ens van utilitzar i ens van fer molt mal. Es van fer molts programes de televisió, sessions al Congrés i al Parlament, actes a la caserna de la Guàrdia Civil", ha relatat Josep Lluís del Alcázar, qui va ser professor en aquest institut durant 23 anys. També han carregat contra Educació, que en aquells moments es trobava sota els efectes de l'Article 155 de la Constitució. Els demanava silenci, han explicat.
"Vam obeir, no podíem fer altra cosa", ha relatat Helena Soler, una altra de les professores afectades per la causa judicial. Han criticat, també, l'actuació de l'administració pública en la gestió dels efectes contra les seves persones, especialment en la vida privada. "De l'administració, m'hauria agradat una trucada: Com estàs al nou centre?, Necessites alguna cosa?", ha lamentat Lucía Cortinas a TV3. "Ràpidament ens vam quedar sols", ha exposat Tomé.
El linxament mediàtic
També han recordat les publicacions d'El Mundo i ABC. El primer rotatiu madrileny els va assenyalar directament amb un reportatge: Els 9 mestres catalans de la infàmia. Albert Rivera, qui llavors era líder de Ciutadans, va compartir el reportatge, les fotografies d'ells i els va assenyalar.
Ni la peça del rotatiu ni la piulada a X han estat esborrades tot i l'arxivament de les causes. Cap esmena ni cap rectificació. Pel que fa al diari conservador ABC, una suposada vinyeta humorística en què exposava els fills dels guàrdies civils "a la doctrina" dels docents. "El problema és que van anar directament als mitjans. El problema és que es va judicialitzar. El malentès inicial hi va ser, però no hi va haver cap mena d'interès a resoldre'l", ha lamentat Soler.