Fa temps que Catalunya i Espanya viuen, si més no en les seves posicions polítiques majoritàries, desconnectades. Aquest dimarts s'ha posat una altra vegada de manifest arran del 38è aniversari de la Constitució Espanyola. A Madrid, el PP, el PSOE i Ciutadans buscaven punts de trobada per una reforma que no fa cap gràcia a Mariano Rajoy però que socialistes i liberals volen fer servir per justificar la seva implicació en la governabilitat. Buscaven punts de trobada, exhibien pors i posaven línies vermelles. L'independentisme, en canvi, transita per una altra via i se centra en trobar el camí adequat per culminar un procés que té en el referèndum del 2017 la seva gran meta.

A diferència del que hauria passat fa uns anys, els grans partits espanyols –excepte Podem- no han tingut cap problema en fer evident que no faran cap esforç per guanyar-se l'adhesió de sobiranistes i nacionalistes: "La Constitució de tots no pot ser canviada per i per a alguns", ha raonat la presidenta del Congrés, Ana Pastor. Albert Rivera, de C's, no s'ha estat de carregar contra Podem i la seva visió presumptament complaent amb el procés. Una posició que, a ulls dels constitucionalistes, justifica deixar-los fora de joc. Carolina Bescansa, dirigent del partit de Pablo Iglesias, ha evitat agitar la bandera del referèndum per no quedar marginada a la recepció del Congrés, encara més en un dia en què no només no hi eren ni ERC ni el PDECat sinó ni tan sols el PNB. En ser preguntada per la qüestió ha afirmat, això sí, "que les nacionalitats han de poder expressar com es volen relacionar en l’estructura territorial del país".

254 diputats de 350 veten el "diàleg" sobre la unitat

A la taula de la reforma constitucional el bloc que formen PP, PSOE i C's, amb 254 dels 350 escons, no espera ni els independentistes ni ningú que comparteixi el seu fervor per la unitat d'Espanya, única nació a l'Estat segons la visió que mantenen. Renuncien a seduir i a interpel·lar. Rivera creu que n'hi haurà prou amb reformar el Senat i canviar la situació dels aforaments per atreure independentistes. A Catalunya, la desconnexió s'ha fet evident en el menú polític del dia. No hi hagut debat sobre què hauria de contenir una hipotètica reforma de la Constitució. Fa uns anys s'hauria amplificat a Catalunya la remor de Madrid en l'intent de trobar l'anomenat "encaix". S'ha parlat de desobediència –dels 350 ajuntaments que han obert per dir que la Constitució no els representa, tal com va anunciar el passat 13 de novembre NacióDigital que farien- i de les conseqüències que, per als electes, pot tenir violentar el marc espanyol.
 
Rajoy ha demostrat fins a quin punt no el motiva la reforma. Ha proclamat que abans de seure a parlar-ne i atendre la petició del PSOE d'estudiar-ho formalment al Congrés cal tenir clar fins on es vol arribar. Per ell no es tracta d'improvisar ni de jugar amb foc. Ha enumerat coses intocables. Les dues primeres han estat "la unitat d'Espanya i la igualtat entre espanyols". En això el secunden C's i el PSOE, que no està disposat ni a satisfer el PSC reconeixent Catalunya com a nació, per més que Miquel Iceta i els seus es confirmin ja amb que aquest reconeixement no vagi més enllà del caràcter simbòlic.

L'ombra de Renzi i Cameron

A les limitacions en el contingut per evitar "ocurrències", Rajoy hi posa una altra pega: el formalisme. Si la reforma fos profunda i abordés aspectes nuclears com la unitat d'Espanya, la monarquia o els drets fonamentals caldria dissoldre les Corts, convocar eleccions i ratificar-la en referèndum. Si la reforma és menor (seria el cas) no és necessari i n'hi ha prou amb tres cinquenes parts del Congrés i el Senat. Hi ha, però, un factor que encén alarmes a la Moncloa: si el 10% dels senadors o diputats ho demana (una xifra a la qual, òbviament, tant Podem com els independentistes poden arribar sols o per separat) s'hauria de fer un referèndum sigui com sigui la reforma. El govern de Rajoy tem que l'independentisme o Podem el convertissin en un plebiscit sobre la independència o "el sistema". Al refrigeri posterior a l'acte institucional Rajoy deia en broma, però amb un temor fonamentat, que no vol acabar com Renzi o Cameron, víctima d'un referèndum constitucional -el primer- i del Brexit -el segon-.

[blockquote]Rajoy tem que l'independentisme o Podem converteixin una consulta sobre la reforma constitucional en un duel sobre la sobirania o el sistema[/blockquote]
El bloc constitucionalista no està disposat ni tant sols a recollir les demandes del PSC en una reforma constitucional que Rajoy voldria evitar i que alguns ministres, com ara el de Justícia, Rafael Catalá, veuen remota aquesta legislatura.

Sáenz de Santamaría torna amb paraules

Formalment, però, la situació a Catalunya és un dels principals maldecaps del govern. Aquest dimecres la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría podria estrenar el seu despatx a la delegació del govern a Catalunya. Serà a Barcelona i es reunirà amb empresaris i mantindrà diverses trobades. Vol tenir més presència a Catalunya, "formar part del paisatge" segons ha explicat mentre en un altre racó del saló dels Passos Perduts del Congrés el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, elogiava les polítiques de reducció del dèficit del vicepresident Oriol Junqueras.

No són més que paraules, perquè de moment els fets, "l'estratègia a llarg termini més enllà de la resposta dia a dia", segueixen esperant i ningú s'atreveix a concretar res. Potser perquè no hi ha res.

Simbolisme municipal

Lluny de la litúrgia institucional a l'Estat, a Catalunya hi ha hagut més de 300 ajuntaments que han optat per convertir en laborable el dia de la Constitució. L'emblema ha estat Celrà, municipi governat per la CUP, que ha rebut el suport presencial de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que d'aquí a dotze dies ha de declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència i prevaricació. Regidors de tots els partits independentistes han optat per treballar com si fos un dia normal sota l'atenta mirada del nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que demà repassarà les dades de la jornada.
  L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) sosté que la maquinària estatal ha monitoritzat els actes simbòlics als ajuntaments –des d'actuacions cíviques fins a suport a La Marató de TV3, passant per campanyes com la de Girona- per determinar si s'ha comès una irregularitat. "Voldran obrir un nou front judicial", ha assegurat la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, que ha llegit el manifest de l'entitat amb motiu del 6-D. Les crítiques al text constitucional també han arribat per part d'Òmnium Cultural, que fa anys que manté l'activitat en aquesta jornada. L'associació que presideix Jordi Cuixart també ha volgut carregar contra la "propaganda" de l'anomenada "operació diàleg", que no ha aportat cap fruit concret. El delegat del govern espanyol, Enric Millo, s'aferrava a la poca implicació dels funcionaris en la jornada als ajuntaments per evitar obrir un nou front legal. si més no de moment.

Fase nova

L'independentisme, que ahir va debatre públicament sobre la possibilitat d'avançar el referèndum en cas que arribin inhabilitacions de primer nivell de part de la justícia espanyola, es mira amb una distància glacial la reforma constitucional. ERC ni tan sols en vol sentir a parlar, mentre que el PDECat la condiciona a la inclusió del referèndum. Precisament aquesta és la qüestió nuclear de la distància emocional entre administracions: la negativa rotunda al fet que els catalans votin sobre el seu futur.

[blockquote]Forcadell, que declara el 16-D per desobediència i prevaricació, fa costat a Celrà, municipi governat per la CUP que ha obert les portes[/blockquote]
"Si volen agafar la bandera del diàleg, la millor manera és demostrar-ho", destacava la coordinadora general de l'antiga Convergència, Marta Pascal, que ha aprofitat el 6-D per reunir-se amb el govern municipal de Vic encapçalat per Anna Erra. "Tenim el mandat del 27S i és ben clar, la nostra aposta és la via escocesa i el referèndum el nostre marc de treball", ha apuntat Pascal. El "referèndum sí o sí" plantejat per Carles Puigdemont durant la qüestió de confiança implica que, si falla aquesta via escocesa -sempre rebutjada a Madrid- caldrà optar per la fórmula unilateral. Una opció, per cert, que el Govern ja ha estudiat amb profusió durant l'estiu.

Predicant en camp contrari

L'unionisme ha volgut sortir al carrer per reivindicar els valors constitucionals, però com és habitual ha perdut la batalla de la fotografia comparativa amb el sobiranisme. Unes 400 persones -algunes de les quals insultant sense cap mena de problema els membres del Govern- s'han congregat a Barcelona per enaltir la Constitució i demanar que "s'arrabassi" el poder als sobiranistes, mentre que Societat Civil Catalana ha citat unes 200 persones a Badalona, símbol de la desobediència del 12-O. L'entitat espanyolista manté que anar a treballar aquest dimarts constitueix una "il·legalitat". Només l'Ajuntament de Rubí ha commemorat la jornada amb actes públics. 

Inés Arrimadas, líder de Ciutadans al Parlament i a qui sectors del seu partit assenyalen com a massa "tova" davant del sobiranisme, s'ha envoltat d'històrics de la formació per reivindicar el text aprovat fa 38 anys. Un d'ells era Francesc de Carreras, precisament catedràtic de Dret Constitucional. Arrimadas ha defensat que si els sobiranistes no volen abordar la reforma de la norma és perquè no comparteixen els seus valors principals en clau social, entre els quals la "igualtat".

Junqueras s'abona al perfil social... i no oblida el pressupost

Precisament en clau social ha volgut intervenir en aquest 6-D el vicepresident Oriol Junqueras, que acompanyat de la consellera Dolors Bassa ha visitat el centre de dia i el mercat del Guinardó. Amb els números de l'increment del pressupost en matèria de polítiques de benestar a la mà, Junqueras ha volgut seguir fent campanya per convèncer la CUP de la necessitat d'aprovar els comptes per al 2017. Una negociació clau per arrencar el camí cap al referèndum mentre a l'Estat se segueix debatent una reforma constitucional que amplifica encara més la distància emocional entre Catalunya i Espanya.