El segon sorteig de la Grossa de cap d'Any, celebrat el passat 31 de desembre, va quedar molt lluny de l'èxit que s'esperava a principis de la temporada de vendes, avançada a l'estiu amb la previsió de consolidar la rifa i posicionar-la de cara a ser una autèntica alternativa a la Grossa de Nadal gestionada per la loteria estatal. El fet que el primer premi quedés desert i que la xifra de vendes es situés just per sota de la de l'any passat ha deixat el sorteig català en una situació en que cal necessàriament prendre mesures per redreçar-lo. 

En primer lloc, el fet que el primer premi no s'hagués venut va ser profundament decebedor. De fet, va haver-hi veus que reclamaven que els números venuts no fossin sortejats, opció tècnicament impossible atès que en un sorteig ordinari no hi ha una bola per cada número -de fet, això només passa a la loteria de Nadal-, sinó cinc jocs de boles corresponents a unitats, desenes, centenes, unitats de miler i desenes de miler. N'hi va haver també que consideraven que caldria haver repetit el sorteig fins que sortís un número efectivament venut. Aquesta segona possibilitat però, a banda de la manca de professionalitat i serietat inherent, crearia malestar entre aquelles persones que, agraciades amb terminacions i aproximacions en referència al guanyador, veiessin esfumats els seus premis.

Val a dir també que la possibilitat que un premi de loteria quedi desert no és del tot infreqüent i, de fet, en la loteria estatal els números guanyadors es referencien sempre com a 'repartits' o 'consignats' mai com a 'venuts' a excepció dels sortejos de Nadal i del Nen, i això és així perquè no sempre es venen els primers premis però com no hi ha pressió mediàtica que pretengui esbrinar qui ha estat el guanyador, simplement, no arriba a saber-se del cert si s'han venut o no. I tot això per no parlar de loteries actives com l'Euromillones o la Grossa de la Primitiva, on per la seva dificultat la norma és que ningú tregui el primer premi i no el contrari.  

Ara, per evitar que un premi quedi desert el que cal és assegurar una distribució que minimitzi la possibilitat de retorn total del número, i això, com més llarga és la tirada, més fàcil és de fer. Al capdavall, la Grossa de cap d'Any només disposava de dos paquets de 50 números, mentre la loteria de Nadal disposa de 180 sèries i convenientment distribuïdes molt serà que es retorni íntegrament. Cal afegir a més, que la venda d'un sol dècim ja fa el fet, perquè cobreix l'expedient. I recordar que, en tots els casos, els diners no repartits queden per les arques de l'Estat o la Generalitat, institucions que també es queden amb els premis no cobrats un cop passat un termini de tres mesos.    

Per tant, no vendre el primer número és una eventualitat amb la que sempre s'ha de comptar i en el cas de la Grossa de Cap d'Any caldria assegurar que en cap cas quedessin números íntegres al magatzem. Com? Hi ha diverses possibilitats, des de fer paquets més petits a ampliar encara més la tirada. Si els paquets en lloc de ser de 50 fossin, posem per cas, de 10, potser es pot fer arribar més varietat als punts de venda i assegurar el tret. Una segona opció, reduir la xifra de números del sorteig. Cal recordar que durant molts anys els números de la loteria de Nadal només anaven del 00000 al 66000 i que es de pocs anys que arriben als 99999. Potser fer una Grossa de Cap d'Any del 00000 al 49999 amb la mateixa emissió de 50 milions d'euros asseguraria la venda de tots els números i doblaria les possibilitats de fer participacions, punt que ens porta a la segona reflexió necessària, el perquè de la baixa xifra de vendes.

És aquest aspecte molt més preocupant que el del primer premi, perquè d'unes vendes el 2013 de 25 milions s'ha passat a 24 milions el 2014, per cert en coincidència amb un cert repunt de les loteries de Nadal i el Nen després d'anys de caigudes constants. De fet, si el primer premi s'hagués venut íntegrament caldria haver fet ús de la bossa de contingència per pagar als guanyadors, ja que amb els diners recaptats al sorteig no n'hi hauria hagut prou. I per descomptat, no hi hauria hagut cap benefici per la conselleria de Benestar Social i Família. 

Es poden adduir moltes raons per justificar aquesta xifra de vendes, com ara haver perdut l'efecte novetat, haver de competir amb una campanya de Nadal realment encertada a diferència de l'any anterior o continuar amb el handicap històric de no tenir una xarxa de vendes clarament reconeixible i distingible. Però segur que el fet que la possibilitat de fer participacions quedés reduïda a 500 euros -contra els 36.000 euros de la Grossa de Nadal- va fer que més d'un comerç o entitat desestimés aquesta possibilitat. Insistim que reduir la xifra de números podria ser una bona opció.  
En tot cas, el que és clar és que la Grossa de Cap d'Any ha d'afrontar canvis de cara a una tercera edició on no es pot tornar a córrer ni el risc què el premi quedi desert ni encara menys, que entri en fallida per haver de pagar més del que s'ha cobrat. Hi ha un any per endavant, segur que es pot fer millor.