Les limitacions i prohibicions informatives que imposen els partits polítics en relació a les campanyes electorals estan reventant per tot arreu de pur surrealisme. Ja no és només el minutatge, l'ordenament petrificat i les imatges plenes de confetti que serveixen les pròpies candidatures, sinó que hi ha noves propostes -amb rellevància periodística- que queden fora per la simple voluntat dels que són dintre.

A més, la cabina electoral dels germans Marx ha tingut noves incorporacions. Ara resulta que els dos partits grans, PSC i CiU, es troben que no està clar que puguin fer un debat cara a cara, víctimes de les seves pròpies prohibicions. I els altres (ERC, PP, ICV i C's), que estaven encantats de la vida expulsant de la tele i la ràdio els competidors de nova creació, ara s'adonen que ells mateixos poden quedar exclosos quan interessa als altres dos.

Mentre, les direccions periodístiques dels mitjans públics fan d'estàtua de les Rambles esperant que algú els doni una ordre, per l'amor de Déu. I les redaccions, fins els dallonses.

En fi, ja sé que els espectadors/oïdors/contribuents n'estan fins al capdamunt de tot aquest espectacle. I tenen raó. En tot cas, per si algú vol entendre de què va tot aquest vodevil, hi ha un magnífic estudi de diversos professors de la UAB/UPF: Els blocs electorals als mitjans públics de l’Estat espanyol: una excepció a Europa.

I perdonin les molèsties.