La petició catalana perquè el Congrés cedís a la Generalitat la competència per organitzar el referèndum del 9 de novembre ha decebut bona part de l'opinió publicada de la capital de l'Estat. S'esperaven un Ibarretxe per tombar, i no dubten en reconèixer que van quedar-se amb gana. Volien un rival per abatre, i van trobar-se tres diputats que es donaven les mans, reien i entonaven el "Kumbaià, Déu méu". "Quina enyorança d'Ibarretxe", arriba a escriure Santiago González a El Mundo. I és que els qualificatius més repetits als tres principals diaris de la dreta espanyola d'aquest dimecres post-debat no són altres que "naïf", "infantil", "de parvulari" i "patètic".

El Mundo té clar, i així ho explica al seu editorial, que "les respostes de Rajoy i Rubalcaba van ser, argumentalment, molt més consistents". Lloa obertament al socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, assegurant que va haver-hi un "repartiment de papers" amb Mariano Rajoy que "va cobrir tots els flancs del debat".

L'ABC coincideix en assegurar que Rajoy "va pronunciar un dels seus més brillants discursos, tant en la forma emprada com en els continguts oferts al Congrés", i destaca que "no li va fer falta apel·lar al melodrama, com sí que ho van fer en bona mesura els delegats de la Cambra catalana". L'històric diari de la família Luca de Tena assegura que "va resultar gairebé patètic l'intent dels comissionats del Parlament de presentar-se com els capdavanters de la democràcia i de la Constitució", i avisa que "el nacionalisme català va pensar-se que Espanya estava inerme, però es va equivocar".

L'editorial de La Razón va en la mateixa línia: "Els tres discursos van tenir una cosa en comú: cap, en cap moment, no va utilitzar la paraula 'diàleg'. Van ser un llistat emotiu de greuges, amb recursos retòrics que només commouen als nacionalistes més entregats, un tràmit sense substància política."

"Una lliçó dialèctica"

Una línia argumental que, de fet, coincideix en bona part amb la de Lucía Méndez a El Mundo, que citant a Gregorio Morán assegura que "l'Estat espanyol pot estar en crisi, però com et caigui a sobre, és temible". Méndez sosté que Turull, Rovira i Herrera "no tenien ni mitja bufetada des del punt de vista dialèctic i parlamentari", mentre que Rajoy i Rubalcaba sí que els van donar "una lliçó dialèctica". "Fins i tot els uixers del Congrés es van quedar estupefactes davant la intervenció de Marta Rovira, d'ERC, que per argumentar la necessitat de la consulta va dir que tots els dies parla amb la resta de mares del col·legi del seu fill sobre la creació d'un Estat català. Com qui parla de fer plans per anar-se'n a Eurodisney amb els nens", s'exclama.

David Gistau coincideix amb Méndez en la crítica a Rovira, escrivint a l'ABC que "va parlar en termes de teràpia de grup, fins i tot va demanar abraçades, com quan a missa es dóna la pau". José María Carrascal s'hi afegeix, també a l'ABC: "Poques vegades ha quedat tan en evidència la naturalesa cínica, fal·laç, marrullera, del nou nacionalisme. Com a mínim, el vell era capaç de morir per la causa. El nou, ni tan sols no dóna la cara".

"Va quedar clar que els que impulsen el referèndum es troben en un pla de la realitat -o de fantasia- molt diferent a l'escenari polític de l'Estat que ahir va es va mostrar amb tota la seva consistència en el debat [...] Dos plànols que mai no es podran trobar", descriu Méndez a El Mundo.

De fet, Ignacio Camacho, des de l'ABC, és de l'opinió que Rajoy i Rubalcaba no haurien ni d'haver-se dirigit als representants catalans, sinó que "a causa del seu rang menor, haurien merescut que els respongués un subsecretari".

L'anàlisi enmig de la burla

Enmig de tota aquesta línia d'opinió majoritària, l'anàlisi de Salvador Sostres a El Mundo brilla amb llum pròpia: "L'aspecte i el to en aparença naïf de la representant d'Esquerra, Marta Rovira, no va poder dissimular el discurs més dur i inequívoc de tots els que es van escoltar ahir [...]. No va reconèixer cap autoritat que no fos la del poble de Catalunya, i va deixar clar que cap llei o prohibició no els frenaria."

Des de LibertadDigital, Pablo Molinas també assegura que "la gran Marta Rovira" va ser "la que definitivament ens va permetre comprovar el nivell intel·lectual de l'operació separatista i les seves implicacions sentimentals, molt més importants per als nacionalistes que el seu mer caràcter polític". "Ella mateixa va dir que allò que els catalans volen és ser seduïts per Espanya, perquè ara mateix 'no ens accepten ni com som ni com somiem", escriu.

"Però la falta de solemnitat no significa, malgrat tot, que els allí presents, en gran part, no tinguéssin la sensació que la proposta catalana planteja un desafiament major [a la basca], perquè està impulsada per un moviment social que supera al president Mas -cosa que no passava a Euskadi- i fins i tot a ERC", sosté també Ángeles Escribá a El Mundo.

I és que, de fet, El Mundo ja apunta, a l'editorial: "La negativa del Congrés a la proposta del Parlament li tanca a Artur Mas una porta, però no resol el problema de fons. Ara és el moment de recórrer a la política per fer front a la fractura social que es viu a Catalunya i poder assolir un gran pacte de convivència". I VózPópuli, un dels diaris digitals de més influència a Madrid, també sentencia: "Després del canvi de terç protagonitzat per Rajoy caminem, de grat o per força, cap a un canvi constitucional capaç d'evitar una independència de Catalunya que sens dubte suposaria una estocada de mort per a Espanya."