24
de maig
de
2022, 14:51
Actualitzat:
15:10h
Un administratiu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha assegurat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el febrer del 2018, quan Borràs ja havia deixat l'organisme per ser diputada de Junts al Parlament, va enviar-li un missatge de veu demanant-li que el proper cop que els Mossos d'Esquadra anessin a l'entitat per investigar els contractes sospitosos ell l'avisés. L'home li va respondre que així ho faria. El juny següent, quan Borràs ja era consellera de Cultura, va tornar a enviar un missatge de veu a l'administratiu preguntant-li com estava la tramitació d'una factura impagada a Herrero. L'administratiu no li va respondre.
Roger E.P. també ha explicat que entre el 2014 i el 2016 l'aleshores directora de l'organisme, Laura Borràs, era qui li deia a qui havia d'adjudicar els contractes i ell l'obeïa perquè no tenia capacitat de decisió. A més, ha explicat que la Intervenció de la Generalitat va advertir el 2014 a l'ILC que estava abusant dels contractes menors i que hauria de fer procediments negociats, amb més publicitat. Borràs va presentar al·legacions a l'informe d'Intervenció dient que era totalment legal fer aquell tipus de contractes.
Aquest administratiu, Borràs, Isaías Herrero i un amic d'aquest últim estan investigats per adjudicar irregularment a dit a Herrero, amic de Borràs, diversos contractes fraccionats relacionats amb diversos projectes de la web de l'ILC. Segons fonts jurídiques, en la seva declaració voluntària davant del magistrat instructor, l'administratiu ha explicat que Borràs li enviava els pressupostos de diverses empreses per a cada contracte i després li deia a qui li havia d'adjudicar el contracte, que normalment era el d'import més baix. El que no sabia aquest administratiu, ha dit, és que totes les ofertes procedien d'Isaías Herrero, encara que estiguessin camuflades perquè procedien de diverses empreses o cooperatives de facturació.
Roger E.P. era un administratiu de l'ILC quan el juny del 2014, d'un dia per l'altre, la cap de contractació, Assumpta P.N., va agafar la baixa i ell la va haver de substituir en les seves funcions. Aquest administratiu no és jurista, sinó que té formació en sociologia, i només feia els tràmits per als contractes, però no decidia qui era l'encarregat de dur a terme la feina contractada, ja que l'òrgan de contractació era Borràs mateix.
Justament, sobre uns correus que es van enviar el 2014 amb Borràs sobre aquest tema, Roger E.P. ha dit que eren per rebre les indicacions de Borràs i traslladar-les a Herrero, amb qui feia el seguiment dels detalls del contracte. El 2015, i veient les indicacions de la Intervenció de la Generalitat, aquest administratiu va demanar a un homòleg seu al Departament de Cultura que li passés un model de contracte negociat.
Una reunió sobre criteris de contractació
Aquest dimarts també ha declarat un testimoni, cap de contractació del Departament de Cultura. Ha explicat que a principis del 2014 ell, Borràs i l'aleshores cap de contractació de l'ILC, Assumpta P.N., es van reunir amb responsables de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat. La reunió, de caràcter general, havia de servir per explicar-los la instrucció 1/2014 sobre els nous criteris unificats de contractació de la Generalitat. En la reunió, ha dit el testimoni, Borràs va preguntar sobre els procediments de contractació negociats, que obliguen a publicitar l'oferta i a demanar almenys tres pressupostos.
Poc després va ser quan la Intervenció de la Generalitat va fer l'informe sobre l'exercici del 2013 demanant a l'ILC que no fes tants contractes menors, inferiors a 18.000 euros i d'adjudicació directa, sinó que els fes pel procediment negociat, més transparent. El juny del 2014 Borràs va presentar les al·legacions contra aquest informe.
Evolució del cas
La investigació del cas la va començar un jutjat de Barcelona però va passar després al Tribunal Suprem, quan Borràs va ser elegida diputada al Congrés i davant del qual es va negar a declarar, i després al TSJC, quan Borràs va ser elegida presidenta de la cambra catalana. El magistrat instructor del TSJC estava a punt de tancar la causa, però la declaració d'aquest dimarts i altres documents que s'han demanat com a diligències podrien allargar el procediment. La causa està oberta pels delictes de prevaricació, frau administratiu, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics. Es calcula que els set contractes adjudicats de forma sospitosa sumen uns 132.000 euros.
El TSJC també ha incorporat a la causa la sentència de l'Audiència de Barcelona del novembre del 2019 que condemna a cinc anys de presó Herrero i un altre home per falsificació de moneda, tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el 15 de gener del 2013. En la reunió de la junta de govern de l'ILC del 20 de març del 2013, presidida per Borràs, es va acordar com a objectius a curt termini l'elaboració d'un portal web de referència de les lletres catalanes, la unificació de les activitats impulsades o subvencionades per l'ILC en un mateix espai i la presència intensiva i participativa de les seves activitats a les xarxes socials per promoure i fomentar la lectura.
Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., també investigat, per 20.050 euros.
Entre els indicis que el magistrat instructor del TSJC indica hi ha una conversa d'Isaías Herrero amb una persona el novembre del 2017 on el primer li deia que temia que l'aplicació del 155 del govern espanyol a la Generalitat fes aflorar "marrons", com el fet que en els serveis que l'ILC li contractava havia de presentar "dos pressupostos bons i quatre no bons".
A banda, un cunyat d'Herrero va explicar que l'encausat li havia demanat el DNI per elaborar pressupostos a nom seu i que ell no n'havia presentat cap dels que consten al seu nom davant l'ILC. Una amiga de joventut de l'individu també va explicar que l'home li havia demanat fer una factura de 18.000 euros i va negar que ella hagués presentat un pressupost al seu nom davant l'ILC. Un investigador d'un màster de literatura digital, en el qual havien participat Borràs i Herrero també va negar haver presentat vuit pressupostos, com li consta a l'ILC. Dues cooperatives van fer afirmacions similars.
Tots els pressupostos desmentits per professionals i entitats i altres factures dels 18 contractes menors van ser trobats en un disc dur d'aquest encausat a casa seva. En una carpeta anomenada 'pressupostos-Laura' hi havia tres pressupostos del grup d'investigació literària i tecnològica dirigit per Borràs en el qual ell participava.
Així, la instrucció conclou que Isaías Herrero va percebre directament de l'ILC 112.503 euros més el d'un dels contractes de la cooperativa Xarxa Integral, 21.538 euros. A més, les declaracions de la renda d'Herrero entre el 2013 i el 2017 revelen que la major part dels seus ingressos procedien de treballs desenvolupats per a l'ILC, cobrats en nom propi o d'una empresa de la qual era soci.
Un dels altres acusats, Andreu P.M., amic d'Herrero, sí que va prestar-li les seves dades fiscals perquè les utilitzés per elaborar pressupostos per a l'ILC. De fet, després que l'amic obtingués l'adjudicació dels contractes, Herrero l'instava a posar-se al dia en "les factures a mitges" i recordant-li els conceptes "inventats" que hi havia d'incloure. Un cop presentades i cobrades les factures, l'amic li va fer les transferències corresponents a Isaías Herrero.
Segons un informe de la Guàrdia Civil sobre els discos durs d'Isaías Herrero, diversos pressupostos presentats a l'ILC es van fer en les mateixes dates i des del mateix equip informàtic tot i que corresponien a empreses diferents.
Una responsable de la gestió administrativa de l'ILC va declarar al jutjat que la Intervenció "no veia de bon ull que un mateix proveïdor fos contractat any rere any, i que en comprovar ella mateixa que els contractes amb Isaías Herrero relatius al portal podien estar relacionats, va suggerir a Borràs en diverses ocasions tramitar-los com un sol contracte negociat, fins al punt que va començar a redactar un esborrany de plec de condicions, refusant la proposta la directora adduint que els contractes eren diferents".
Poc després de ser nomenada directora de la ILC, Borràs va presentar Isaías Herrero al personal de l'entitat com a responsable de la web. Tots dos es van intercanviar correus electrònics sobre factures i contractes, concloent que el mateix proveïdor no podia presentar factures sobre conceptes diferents el mateix any i que, per tant, s'havien de "trucar portes" i "embolicar algú" per facturar a noms diferents i tampoc superar el màxim de 18.000 euros de contractes menors.
Roger E.P. també ha explicat que entre el 2014 i el 2016 l'aleshores directora de l'organisme, Laura Borràs, era qui li deia a qui havia d'adjudicar els contractes i ell l'obeïa perquè no tenia capacitat de decisió. A més, ha explicat que la Intervenció de la Generalitat va advertir el 2014 a l'ILC que estava abusant dels contractes menors i que hauria de fer procediments negociats, amb més publicitat. Borràs va presentar al·legacions a l'informe d'Intervenció dient que era totalment legal fer aquell tipus de contractes.
Aquest administratiu, Borràs, Isaías Herrero i un amic d'aquest últim estan investigats per adjudicar irregularment a dit a Herrero, amic de Borràs, diversos contractes fraccionats relacionats amb diversos projectes de la web de l'ILC. Segons fonts jurídiques, en la seva declaració voluntària davant del magistrat instructor, l'administratiu ha explicat que Borràs li enviava els pressupostos de diverses empreses per a cada contracte i després li deia a qui li havia d'adjudicar el contracte, que normalment era el d'import més baix. El que no sabia aquest administratiu, ha dit, és que totes les ofertes procedien d'Isaías Herrero, encara que estiguessin camuflades perquè procedien de diverses empreses o cooperatives de facturació.
Roger E.P. era un administratiu de l'ILC quan el juny del 2014, d'un dia per l'altre, la cap de contractació, Assumpta P.N., va agafar la baixa i ell la va haver de substituir en les seves funcions. Aquest administratiu no és jurista, sinó que té formació en sociologia, i només feia els tràmits per als contractes, però no decidia qui era l'encarregat de dur a terme la feina contractada, ja que l'òrgan de contractació era Borràs mateix.
Justament, sobre uns correus que es van enviar el 2014 amb Borràs sobre aquest tema, Roger E.P. ha dit que eren per rebre les indicacions de Borràs i traslladar-les a Herrero, amb qui feia el seguiment dels detalls del contracte. El 2015, i veient les indicacions de la Intervenció de la Generalitat, aquest administratiu va demanar a un homòleg seu al Departament de Cultura que li passés un model de contracte negociat.
Una reunió sobre criteris de contractació
Aquest dimarts també ha declarat un testimoni, cap de contractació del Departament de Cultura. Ha explicat que a principis del 2014 ell, Borràs i l'aleshores cap de contractació de l'ILC, Assumpta P.N., es van reunir amb responsables de l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat. La reunió, de caràcter general, havia de servir per explicar-los la instrucció 1/2014 sobre els nous criteris unificats de contractació de la Generalitat. En la reunió, ha dit el testimoni, Borràs va preguntar sobre els procediments de contractació negociats, que obliguen a publicitar l'oferta i a demanar almenys tres pressupostos.
Poc després va ser quan la Intervenció de la Generalitat va fer l'informe sobre l'exercici del 2013 demanant a l'ILC que no fes tants contractes menors, inferiors a 18.000 euros i d'adjudicació directa, sinó que els fes pel procediment negociat, més transparent. El juny del 2014 Borràs va presentar les al·legacions contra aquest informe.
Evolució del cas
La investigació del cas la va començar un jutjat de Barcelona però va passar després al Tribunal Suprem, quan Borràs va ser elegida diputada al Congrés i davant del qual es va negar a declarar, i després al TSJC, quan Borràs va ser elegida presidenta de la cambra catalana. El magistrat instructor del TSJC estava a punt de tancar la causa, però la declaració d'aquest dimarts i altres documents que s'han demanat com a diligències podrien allargar el procediment. La causa està oberta pels delictes de prevaricació, frau administratiu, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics. Es calcula que els set contractes adjudicats de forma sospitosa sumen uns 132.000 euros.
El TSJC també ha incorporat a la causa la sentència de l'Audiència de Barcelona del novembre del 2019 que condemna a cinc anys de presó Herrero i un altre home per falsificació de moneda, tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.
Borràs va ser nomenada directora de l'ILC el 15 de gener del 2013. En la reunió de la junta de govern de l'ILC del 20 de març del 2013, presidida per Borràs, es va acordar com a objectius a curt termini l'elaboració d'un portal web de referència de les lletres catalanes, la unificació de les activitats impulsades o subvencionades per l'ILC en un mateix espai i la presència intensiva i participativa de les seves activitats a les xarxes socials per promoure i fomentar la lectura.
Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., també investigat, per 20.050 euros.
Entre els indicis que el magistrat instructor del TSJC indica hi ha una conversa d'Isaías Herrero amb una persona el novembre del 2017 on el primer li deia que temia que l'aplicació del 155 del govern espanyol a la Generalitat fes aflorar "marrons", com el fet que en els serveis que l'ILC li contractava havia de presentar "dos pressupostos bons i quatre no bons".
A banda, un cunyat d'Herrero va explicar que l'encausat li havia demanat el DNI per elaborar pressupostos a nom seu i que ell no n'havia presentat cap dels que consten al seu nom davant l'ILC. Una amiga de joventut de l'individu també va explicar que l'home li havia demanat fer una factura de 18.000 euros i va negar que ella hagués presentat un pressupost al seu nom davant l'ILC. Un investigador d'un màster de literatura digital, en el qual havien participat Borràs i Herrero també va negar haver presentat vuit pressupostos, com li consta a l'ILC. Dues cooperatives van fer afirmacions similars.
Tots els pressupostos desmentits per professionals i entitats i altres factures dels 18 contractes menors van ser trobats en un disc dur d'aquest encausat a casa seva. En una carpeta anomenada 'pressupostos-Laura' hi havia tres pressupostos del grup d'investigació literària i tecnològica dirigit per Borràs en el qual ell participava.
Així, la instrucció conclou que Isaías Herrero va percebre directament de l'ILC 112.503 euros més el d'un dels contractes de la cooperativa Xarxa Integral, 21.538 euros. A més, les declaracions de la renda d'Herrero entre el 2013 i el 2017 revelen que la major part dels seus ingressos procedien de treballs desenvolupats per a l'ILC, cobrats en nom propi o d'una empresa de la qual era soci.
Un dels altres acusats, Andreu P.M., amic d'Herrero, sí que va prestar-li les seves dades fiscals perquè les utilitzés per elaborar pressupostos per a l'ILC. De fet, després que l'amic obtingués l'adjudicació dels contractes, Herrero l'instava a posar-se al dia en "les factures a mitges" i recordant-li els conceptes "inventats" que hi havia d'incloure. Un cop presentades i cobrades les factures, l'amic li va fer les transferències corresponents a Isaías Herrero.
Segons un informe de la Guàrdia Civil sobre els discos durs d'Isaías Herrero, diversos pressupostos presentats a l'ILC es van fer en les mateixes dates i des del mateix equip informàtic tot i que corresponien a empreses diferents.
Una responsable de la gestió administrativa de l'ILC va declarar al jutjat que la Intervenció "no veia de bon ull que un mateix proveïdor fos contractat any rere any, i que en comprovar ella mateixa que els contractes amb Isaías Herrero relatius al portal podien estar relacionats, va suggerir a Borràs en diverses ocasions tramitar-los com un sol contracte negociat, fins al punt que va començar a redactar un esborrany de plec de condicions, refusant la proposta la directora adduint que els contractes eren diferents".
Poc després de ser nomenada directora de la ILC, Borràs va presentar Isaías Herrero al personal de l'entitat com a responsable de la web. Tots dos es van intercanviar correus electrònics sobre factures i contractes, concloent que el mateix proveïdor no podia presentar factures sobre conceptes diferents el mateix any i que, per tant, s'havien de "trucar portes" i "embolicar algú" per facturar a noms diferents i tampoc superar el màxim de 18.000 euros de contractes menors.