"Aquesta tendència dominant [del Partit Popular], heretada del franquisme, que busca restablir els principis de la grandesa de la nació espanyola i de la religió catòlica s'oposa, frontalment, al sentiment nacional català"... Aquesta descripció forma part de l'informe de l'Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS), el think-tank independent més important i influent de França. El text està signat per Didier Billion, doctor en Ciències Polítiques i director adjunt d'aquest gabinet d'estudis internacionals, i ha estat publicat en col·laboració amb Le Nouvel Observateur, una de les capçaleres bàsiques de l'esquerra francesa.

L'anàlisi de l'IRIS assumeix, a grans trets, els arguments bàsics del catalanisme i desplaça la càrrega de la prova a l'àmbit ideològic que defineix com a "neoconservadorisme espanyol", a qui responsabilitza de la situació de tensió política: "Els governs de Madrid dirigits pel Partit Popular han continuat multiplicant les iniciatives considerades humiliants i provocatives pels catalans: Atac contra el model educatiu de l'escola bilingüe, prohibició de les emissions de Televisió de Catalunya a la regió veïna de València... Hi ha molts exemples". L'IRIS, finalment, proposa una solució equivalent a la d'Escòcia perquè, al seu entendre, "legal o no, el vot de 9 de novembre va ser percebut per molts catalans, amb emoció i solemnitat, com un moment històric".

Reflexió des de l'esquerra

L'IRIS és considerat com un espai de recerca internacional dins l'òrbita de l'esquerra francesa. De fet, Hubert Védrine, ministre d'Afers Estrangers de Lionel Jospin, hi consta com a vicepresident i el mateix François Hollande ha format part dels organs de direcció, així com l'antic primer ministre Michel Rocard. Tot i així, també hi han estat vinculades personalitats destacades de la dreta com l'expresident Nicolas Sarkozy o el desaparegut Philippe Séguin, que va presidir l'Assemblea Nacional.