El mateix Consell ha publicat el programa d'acció política dels tres candidats, en què Puigdemont proposa cinc línies: preservar el mandat de l'1-O, internacionalitzar el conflicte, desplegar l'entitat pel territori, treballar en les eines de desconnexió i defensar la llengua i la cultura. Però hi ha un altre candidat que fa una proposta que es pot qualificar de realment trencadora.
Es tracta de Lluís Felipe Lorenzo, un periodista resident a Palma que proposa la creació d'un microestat a Algèria com a punt de partida de la "reunificació" dels Països Catalans. El primer punt del seu programa d'acció política planeja negociar amb el país nord-africà la creació del microestat a Bab-el-oued, un barri de la capital Alger, en el qual fa unes dècades es va arribar a parlar català per l'arribada de persones des de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
[noticiadiari]2/264435[/noticiadiari]
El pla d'un dels tres candidats a la presidència del Consell de la República no es queda aquí. La defensa militar del nou microestat dependria d'Algèria, el pressupost vindria determinat pel cost de la negociació amb el país del nord d'Àfrica i amb objectius clars en el llarg termini: reunificar els Països Catalans, crear una "confederació" amb Occitània i un "tractat de cooperació" amb Mònaco, un microestat a la Costa Blava francesa que és una monarquia.
L'acció política del nou microestat també està especificada, amb la reivindicació del resultat de l'1-O "sense marge a la negociació que l'invalidi" -en aquest sentit, s'oposa a l'amnistia perquè implica "admetre el delicte"-. "La filosofia és no dependre exclusivament del diàleg amb Madrid o París", diu Lluís Felipe Lorenzo, que es declara contrari al "discurs d'odi" envers Espanya o França.
La via guineana, l'altra alternativa al Consell
Més enllà de la proposta de Puigdemont -que amb tota probabilitat serà l'elegida- i l'algeriana de Lluís Felipe Lorenzo, l'altra alternativa a la presidència de l'entitat és la guineana. Qui la presenta és Jordi Castellà, regidor de Primàries a Canet de Mar, que planteja portar el reconeixement de Catalunya com a Estat a diferents organitzacions supranacionals fins a arribar a les Nacions Unides.Davant l'ONU, Castellà obre tres vies. La primera és sol·licitar aquest reconeixement formal als estats membres. La segona passa pel reconeixement de Territori no Autònom, una consideració que tenen territoris com Gibraltar o Puerto Rico i com va aconseguir als anys seixanta Guinea Equatorial abans de constituir-se com a estat. Per últim, també vol sol·licitar a Nacions Unides la "descolonització i independència" de Catalunya.
