Entre els només dos vots de més secrets perquè el projecte del govern de la Unió per un Moviment Popular (UMP) aconseguís les tres cinquenes parts necessàries, hi ha el del diputat Jacques Lang, l'únic parlamentari socialista que ha votat a favor. Lang, que va participar a la comissió per estudiar la reforma de les institucions, ha anunciat aquest mateix matí el seu vot favorable. El portaveu del Partit Radical d'Esquerres (PRE), el senador Jean Michel Baylet, del Migdia Pirineus, ha confirmat en la seva intervenció que la consigna del seu grup era votar que si, el que ha estat decisiu per l'aprovació final de la reforma constitucional pels 15 senadors que disposa el PRE.
Durant els últims dies, els socialistes i el centrista François Bayrou han denunciat que Sarkozy havia negociat la posició favorable dels radicals d'esquerra a canvi de promete'ls un grup propi, per sota dels 15 senadors necessaris d'ara. Els parlamentaris comunistes i verds també han votat en contra de la reforma, tal com ha avançat a la sala del castell de Versalles, on s'ha celebrat el congrés, la diputada Marie Georges Buffet.
El representant socialista a l'Assemblea Arnaud Montebourg ha criticat una nova forma de 'monocràcia' perquè 'tots els poders esdevinguin un de sol', alhora que recordava el seu projecte de VI República, que Montebourg basa en un sistema parlamentari.
Per la seva part, el primer ministre, François Fillon, ha obert el congrés a quarts de quatre de la tarda, amb una crida 'a la responsabilitat i la cohesió nacional'. 'La nostra Constitució no és de dretes ni d'esquerres. És la nostra llei fonamental, la que regirà més enllà dels partits i les alternatives el funcionament de la nostra democràcia', ha afirmat Fillon per tancar files també entre alguns diputats de la UMP reticents a donar el seu vot favorable.
La reforma aprovada reconeix un major poder del president, tot i que en limita el seu mandat a dues eleccions, i alhora atorga un nou marge a l'Assemblea i el Senat. L'oposició s'hi ha mostrat en contra, entre altres motius, perquè no hi ha proposicions concretes per reformar el Senat, que afavoreix la dreta al premiar els petits municipis respecte els grans.
Per primera vegada, a l'article 75 de la Constitució, dins l'apartat de les col•lectivitats territorials que tracten regions, departaments i comunes, s'esmenta que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. Inicialment, els diputats havien decidit que la referència figurés a l'article 1, però l'oposició dels senadors va obligar a una negociació per situar-lo a l'article 75. Aquesta referència garanteix la preservació cultural i l'ensenyament voluntari del català, però no el seu us oficial.
D'altra banda, la reforma permetrà a partir d'ara que el president de la República s'adreci als parlamentaris en un pròxim congrés de reforma constitucional, una cosa que s'havia prohibit el 1875 per assegurar la separació de poders.
Durant els últims dies, els socialistes i el centrista François Bayrou han denunciat que Sarkozy havia negociat la posició favorable dels radicals d'esquerra a canvi de promete'ls un grup propi, per sota dels 15 senadors necessaris d'ara. Els parlamentaris comunistes i verds també han votat en contra de la reforma, tal com ha avançat a la sala del castell de Versalles, on s'ha celebrat el congrés, la diputada Marie Georges Buffet.
El representant socialista a l'Assemblea Arnaud Montebourg ha criticat una nova forma de 'monocràcia' perquè 'tots els poders esdevinguin un de sol', alhora que recordava el seu projecte de VI República, que Montebourg basa en un sistema parlamentari.
Per la seva part, el primer ministre, François Fillon, ha obert el congrés a quarts de quatre de la tarda, amb una crida 'a la responsabilitat i la cohesió nacional'. 'La nostra Constitució no és de dretes ni d'esquerres. És la nostra llei fonamental, la que regirà més enllà dels partits i les alternatives el funcionament de la nostra democràcia', ha afirmat Fillon per tancar files també entre alguns diputats de la UMP reticents a donar el seu vot favorable.
La reforma aprovada reconeix un major poder del president, tot i que en limita el seu mandat a dues eleccions, i alhora atorga un nou marge a l'Assemblea i el Senat. L'oposició s'hi ha mostrat en contra, entre altres motius, perquè no hi ha proposicions concretes per reformar el Senat, que afavoreix la dreta al premiar els petits municipis respecte els grans.
Per primera vegada, a l'article 75 de la Constitució, dins l'apartat de les col•lectivitats territorials que tracten regions, departaments i comunes, s'esmenta que 'les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França'. Inicialment, els diputats havien decidit que la referència figurés a l'article 1, però l'oposició dels senadors va obligar a una negociació per situar-lo a l'article 75. Aquesta referència garanteix la preservació cultural i l'ensenyament voluntari del català, però no el seu us oficial.
D'altra banda, la reforma permetrà a partir d'ara que el president de la República s'adreci als parlamentaris en un pròxim congrés de reforma constitucional, una cosa que s'havia prohibit el 1875 per assegurar la separació de poders.
