El PSC afronta la cursa cap a les eleccions europees amb un discurs purament ideològic. Amb l’eslògan “Aturem Rajoy” i reduint a dues l’alternativa de vot, el de dretes i el d’esquerres, es posa tàcitament al servei del PSOE i concep la política en clau estatal. No és cap sorpresa. A un PSC en hores baixes l’últim que li calen són més experiments i apostes arriscades. I menys, en unes eleccions considerades de segon ordre pels nivells de participació, que en aquests comicis es preveuen els més baixos des de 1979.

Per esgarrapar vots dels 480.000 d'avantatge que l'últim sondeig del CIS dona al PP sobre el PSOE, els socialistes catalans han concentrat l’agenda de campanya majoritàriament allà on juga a casa i pot mobilitzar el seu perfil de votant més fidel: classes treballadores no catalanistes de l’àrea metropolitana de Barcelona poc avesades a votar atenent a l’eix nacional. Seran probablement mítings sense grans escarafalls, on hi predominarà el vermell del partit i de la socialdemocràcia i les senyeres seran pràcticament inexistents com en l'inici de campanya.

Per atraure aquesta fidelitat a la marca, al PSC ja li va bé un candidat innocu. Un noi jove, amb cara de bon xicot, amb ganes de fer carrera, que emeti el discurs oficial amb l’empenta pròpia de les faccions joves dels partits. La resta consisteix a procurar que estigui emparat per actius de baix risc del partit, entre ells, els alcaldes de les ciutats tradicionalment socialistes. No fa referències al procés sobiranista a no ser que li preguntin, i quan ho fa, resumeix el seu discurs a una frase que recull allò de la consulta legal i pactada amb Madrid. Tot plegat compensat amb cares conegudes del PSOE, com ara els dos primers de la llista, Elena Valenciano i Ramón Jáuregui, o l’incombustible expresident del Govern central, Felipe González, de qui els socialistes reivindiquen la vocació europea per haver portat Espanya a la Unió. La participació del candidat dels socialdemòcrates europeus, Martin Schulz, al míting central de campanya del dia 21 al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebrón tanca l'estratègia.

Per això, l’anunci de la presència a aquest acte del primer ministre francès, Manuel Valls, cara visible d'un duríssim pla d'ajust de 50.000 milions d'euros a França, no podria venir en un moment més inoportú. Fonts socialistes asseguren que va ser Valls qui va comunicar a Schulz, que per cert va felicitar Mariano Rajoy via Twitter el passat 23 de gener per concloure el programa de reformes i el va animar a continuar endavant, que vindria a donar suport al PSC a la campanya. Sigui com sigui, la seva compareixença, i especialment el seu discurs, pot comportar més maldecaps que alegries a un partit que està concentrant el seu discurs a criticar les retallades. 

Qui també podria tenir una presència poc més que testimonial als actes és Pere Navarro, en un moment en què està més exposat que mai a la opinió pública. Fet que contrasta amb el protagonisme que pot adquirir un dels polítics que poden ser decisius al partit en un futur proper: Jaume Collboni. El candidat a l’alcaldia de Barcelona ja va fer dijous a la nit un discurs propi de precampanya, apel·lant hàbilment la figura de Pasqual Maragall i a la Barcelona que va idear, que li va valer la ovació més apassionada de l’acte. El també president de la Federació de Barcelona tindrà força presència una campanya que probablement aprofitarà per perfilar-se com a alternativa de futur del partit.