Aquest contrast terrible és el primer que potser assalta al visitant de la impressionant exposició que encara aquest diumenge, per últim dia, es podia visitar al Grup Escolar Georges Clerc, a la plaça del Firal, i que mostra uns dos mil documents de la Guerra Civil i de l'exili republicà de 1939. Uns materials escruixidors en forma de fotografies, cartells, papers oficials, segells, premsa, opuscles i un vídeo, tot plegat amb la voluntat tenaç que aquells fets no siguin enterrats per l'oblit.
L'exposició, titulada amb el crit genèric de Llibertat! ha estat oberta des del 10 de juliol per iniciativa de Patrick Lluís i Elena Gual, tots dos regidors municipals. La va inaugurar el batlle Claudi Ferrer en un acte solemne el 18 del mateix mes, en què va recordar que la gent de Prats de Molló "han reaccionat majoritàriament, cada vegada, contra els desastres de les guerres, de les injustícies, de les dictadures.. I això des de fa segles". I després de recordar Josep de la Trinxeria, Jacint Verdaguer, Francesc Macià, l'exili republicà i la resistència antinazi, va proclamar que amb l'exposició "Llibertat!", es vol perpetuar "la memòria de les nostres conviccions i de conservar la flama d'aquest foc interior, que no s'apagarà mai en el camí difícil però exaltant de la defensa de la nostra llibertat".
El material exposat és el resultat del treball de recollida i catalogació fet pels dos regidors esmentats dels materials proporcionats, entre d'altres, per les famílies Alis, Cailet i Guix. Justament, el cognom Alis ha de ser retingut perquè pare i fill, André i Jean, van ser els autors de les nombroses fotografies que van deixar testimoni etern de l'arribada desesperada dels fugitius del franquisme, aquells primers dies de febrer de 1939. Unes imatges que no tenen una correspondència a l'altra banda dels Pirineus, ja que el material gràfic de la retirada republicana per Osona, el Ripollès i la Garrotxa és molt escàs, per no dir quasi introbable.
Diumenge al matí, entre les nombroses persones que consumien les darreres hores de la mostra hi va aparèixer Jacinta Bonet i Solé, la Cinteta, nascuda el 1931, que va fugir a la retirada amb els seus pares -ell seria anys més tard el promotor del monument de record als exiliats morts a Prats- i que no vol oblidar aquell gran drama. Molt contenta, va accedir a fotografiar-se per a Nació Digital al costat d'algunes imatges en què apareix ella mateixa amb els seus pares, tot just una criatura. Des de llavors, viu a França però conserva l'esperança "que podré tenir la nacionalitat catalana quan Catalunya sigui independent". Aquesta vegada ha fet centenars de quilòmetres per baixar fins a Prats a veure una exposició que ja coneixia de les anteriors vegades que es va instal·lar en el mateix lloc el 2006 i el 2007.
Jacinta Bonet i Solé. al costat de la fotografia en què apareix amb els seus pares a l'exposició de la retirada de Prats de Molló. Foto: Nació Digital
Una veïna de Prats feia memòria que "als camps del davant de casa, és on van col·locar als exiliats, que estaven morts de fred i només tenien pals i mantes per muntar com unes petites tendes". Un dels documents exposats és l'original d'un llistat estampat en una còpia amb paper carbó, amb la relació dels 36 exiliats que van morir a Prats de Molló per les ferides de guerra. Tragèdia sobre tragèdia: una dotzena dels morts ni podien tan sols ser identificats amb certesa i quedaven consignats amb la gèlida anotació de "no identificat". Així, rere aquest "no identificat" hi van quedar enterrats noms i cognoms d'aquests desapareguts que moltes famílies, passats vuitanta anys de la guerra, no volen donar per definitivament perduts.
Llistat dels exiliats morts a Prats de Molló per les ferides de guerra. Foto:Nació Digital.
Les darreres hores d'aquesta edició de Llibertat! van acabar en aquesta tan plàcida tarda de diumenge. Elena Gual explicava a Nació Digital que ella està disposada a portar l'exposició a qualsevol municipi català on hi hagi gent interessada, sempre i quan es garanteixi la seva seguretat permanent i, sobretot, que l'entrada sigui gratuïta, perquè "a la memòria de la nostra història, no se li pot posar preu".
