Una vuitantena d'expatriats reclamen a Cameron «suport al poble català»

Entre els signants hi ha Matthew Tree, Liz Castro i Miquel Strubell

Publicat el 18 de novembre de 2014 a les 19:55
Una vuitantena d'expatriats de diferents països, inclós Catalunya, han enviat aquest dimarts una carta al Primer Ministre britànic, David Cameron, reclamant-li "suport al poble català". Liz Castro, Matthew Tree i Miquel Strubell són alguns dels ciutadans que signen la missiva, originaris de Catalunya, del Regne Unit, dels Estats Units i d'altres indrets. Els signants creuen que és "contradictori" que Cameron declarés, diuen, el seu suport pel govern espanyol després del 9-N. La carta reclama que tant el primer ministre britànic com els altres líders "tenen el deure" de defensar Catalunya "en la seva demanda de trobar solucions democràtiques" i de poder decidir "lliurement" sobre el seu futur polític.

Els vuitanta signants de la carta han volgut expressar la seva "sincera admiració per la posició democràtica" del Govern de Cameron respecte la celebració del referèndum escocès. "El poble escocès va tenir l'oportunitat per decidir el seu propi futur, iniciativa que considerem justa, moderna i democràtica", diu la missiva. En canvi, els expatriats creuen que és "contradictori" que el primer ministre britànic "declarés públicament el seu suport per la posició del Sr. Rajoy respecte a la consulta d'independència que incomprensiblement va ser declarada 'il·legal' pel Govern espanyol", l'endemà del 9-N. La carta explica a Cameron que "molts catalans estan dolguts" per les seves declaracions en suport del govern de Madrid.

Els signants destaquen el procés participatiu es va dur a terme "de la manera més democràtica", amb l'aval d'un grup d'observadors internacionals, "liderats pel Sr. Ian Duncan", eurodiputat del Partit Conservador britànic. Els emissors de la carta creuen que tant Cameron com altres líders europeus "tenen avui el deure de donar suport al poble català en la seva demanda de trobar solucions democràtiques al conflicte i de poder prendre lliurement les crucials decisions sobre el seu futur polític". "És un dret que no s'hauria de negar a cap país d'Europa", conclou la missiva.